La UAB participa en la descripció d'una nova espècie de dinosaure dels Pirineus
L'exemplar s'ha trobat trobat en un jaciment del Pallars Jussà i pertany a la família dels sauròpodes com el Diplodocus
La Universitat Autònoma de Barcelona ha participat en la investigació de les característiques d'una nova espècie de dinosaure que va viure en el període Cretaci ara fa 70,5 milions d'anys als Pirineus, el titanosaure Abditosaurus kuehnei. La descripció s'ha fet a partir de les restes excavades al jaciment Orcau-1 al Pallars Jussà, que han tret a la llum l'esquelet semiarticulat més complet d’aquest grup de dinosaures herbívors descobert fins ara a Europa.
La investigació ha estat encapçalada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà (MCD), i ha comptat amb la participació de la UAB a més de la Universitat de Saragossa (UNIZAR) i la Universidade NOVA de Lisboa (UNL).
Un exemplar gran i complet
L'exemplar trobat a Pallars Jussà és l'espècie més gran de dinosaure excavada en el domini conegut en paleontologia com iberoarmoricà, que inclou la Península Ibèrica i el sud de França. Fa gairebé 18 metres de llarg i té un pes estimat de 14 tones. El personal investigador explica en un article publicat a Nature, Ecology & Evolution que és excepcional haver trobat un titanosaure de tanta envergadura ja que en el Cretaci, Europa eren desenes d'illes on la fauna no evolucionava a grans mides a causa de la limitació d'aliments habitual en condicions insulars.
A més de la mida, un segon factor que determina l'alta qualitat del fòssil és el fet que s'hagi trobat un espècimen tan complet. S'han trobat diverses vèrtebres i costelles del tronc, ossos de les extremitats i les cintures pelvianes escapulars, a més d'un fragment del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes fusionades entre elles. Les campanyes d’excavació han recuperat un total de 53 parts de l’esquelet de l’animal, que s'exposaran en el nou Museu de la Conca Dellà.
El titanosaure Abditosaurus kuehnei
Els i les investigadores han conclòs que l'anomalia d'aquesta troballa es pot explicar amb la hipòtesi que aquest titanousare Abditosaurus kuehnei fos originari d’Amèrica del Sud i Àfrica, però que el seu llinatge va migrar a Europa travessant d'antigues rutes que havien emergit arran d'un descens global del nivell del mar.
La nova troballa suposa un avenç cabdal en el coneixement de l’evolució al final del Cretaci dels dinosaures sauròpodes, espècies de mida gegant, de coll llarg, cap petit, potes gruixudes i cua robusta, com n'és un exemple el Diplodocus. En concret, els titanosaures són de crani acabat en punta i amb dents petites adaptades a menjar vegetals. Aquesta espècie va dominar l'ecosistema terrestre durant el Cretaci.
El rèptil oblidat
La recerca sobre el dinosaure Abditosaurus kuehnei va començar l'any 1954, amb les primeres troballes a càrrec del paleontòleg alemany Walter Kühne en va excavar les primeres restes. Les campanyes d'excavació es van paralitzar fins al 1986 quan l'interès pel jaciment va reviure, tot i que es va tornar a interrompre a causa d'una gran tempesta. El jaciment es va tornar a activar l’any 2012, quan el personal investigador de l’ICP va reprendre les excavacions ja de forma sistemàtica. Aquesta història ha marcat la tria del seu nom, que significa rèptil oblidat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris