La UAB col·labora en un projecte europeu sobre les persones refugiades

La Universitat Autònoma de Barcelona acollirà una jornada de conferència virtual sobre la història, sociologia i tecnologia dels desplaçaments forçats. Organitzada pel grup de recerca SO-CLOSE, es farà el pròxim 15 i 16 de juny, i estarà dirigida al personal investigador, responsables d’institucions polítiques i culturals i personal d’ONG.

Amb el títol “From so far to so close. Addressing the Refugee Phenomenon: History, Sociology, Technology”, la conferència es dividirà en tres sessions. La primera aprofundirà en la història del desplaçament forçat a l’Europa del segle XX. Comptarà amb la participació de Magda Fitili, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que parlarà sobre la violència, guerra civil i desplaçament forçat de dones a l’illa grega de Trikeri; Virgiliu Ţârău, de la Universitat Babes-Bolyai, Cluj de Romania, que explicarà el fenomen dels desplaçaments forçats als països comunistes d’Europa; i Dženeta Karabegović, del Centre d’Investigació Post-Conflicte de Sarajevo, que es centrarà en el desplaçament durant la dècada dels 90 a partir de l’antiga Iugoslàvia.

La segona taula rodona de la conferència desenvoluparà la perspectiva sociològica sobre el fenomen dels refugiats amb el professor Massoud Sharifi, del Departament de Sociologia de la UAB; Merlys Mosquera, de l’Associació San Juan de Dios España, i Roland Fosso, activista i escriptor.

Per últim, s’abordarà la relació del patrimoni cultural amb la tecnologia, amb la presentació de diferents projectes europeus que proposen l’ús de tecnologies per a la cohesió social, com el projecte SPICE i TRACTION.

SO-CLOSE, un projecte contra l’exclusió

A la Unió Europea viuen al voltant d’un milió de persones refugiades reconegudes. La majoria procedeix de Síria, l’Iraq, l’Afganistan, Nigèria, el Pakistan, Eritrea i Albània. Fugen de conflictes armats, la violència, l’opressió o la vulneració dels drets humans. Sovint, són grups en risc d’exclusió social com a conseqüència del trauma i la pèrdua d’identitat que pateixen.

El projecte europeu SO-CLOSE vol fer front a aquesta exclusió contribuint a la cohesió social i la integració mitjançant la comprensió mútua entre els refugiats i les societats europees que els acullen.

La iniciativa, ja en marxa, utilitzarà metodologies de disseny cocreatiu i eines digitals i artístiques innovadores per posar en comú les experiències vitals de persones refugiades amb els records de supervivents de conflictes europeus, com ara de la guerra de Bòsnia, la Guerra Civil espanyola o l’Holocaust, conservats als centres de memòria històrica.

Una columna de refugats | Cedida

“És necessari desenvolupar estratègies resilients per ajudar les persones desplaçades a superar les condicions de trauma i garantir la seva integració social a llarg termini. La memòria col·lectiva i la reflexió del passat juga un paper crucial en la formació d’identitatsi comunitats. El conflicte entre grups disminueix si descobreixen que tenen aspectes en comú i que poden construir junts una nova identitat híbrida”, explica Javier Rodrigo, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB i coordinador del SO-CLOSE.

Per això, el projecte proposa utilitzar la memòria de la migració forçada de les comunitats locals d’Europa amb la de les persones refugiades actuals com a terreny per conèixer experiències i emocions compartides i descobrir les diferents comunitats.

Durant tres anys, l’equip d’experts que hi participa recollirà les experiències i necessitats de persones desplaçades en diferents països europeus, les posarà en comú amb experiències del passat i crearà diferents eines educatives i culturals basades en memòries personals i narracions d’històries, com ara documentals interactius basats en enregistraments de vídeo immersius, cursos i exposicions.

Plataforma de memòria històrica

El resultat principal del projecte serà la implementació d’una plataforma, anomenada Memory Center Platform, que contindrà una selecció de continguts audiovisuals per a la seva museïtzació. D’aquesta manera posarà a l’abast de tothom una experiència cultural innovadora que pugui generar consciència social. “L’objectiu és proporcionar un accés inclusiu i participatiu al patrimoni cultural”, destaca Javier Rodrigo.

Per tal de crear i avaluar l’accessibilitat als diferents continguts culturals digitals, es desenvoluparan activitats pilots en quatre instal·lacions històriques i de patrimoni cultural: el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, el Camp de concentració de l’illa de Trikeri (Grècia), l’associació Villa Decius (Polònia) i la seu de l’Escola de Pau Monte Sole (Itàlia).

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.