Soraya Rodríguez (Ràdio 4): "Sempre he dormit amb la ràdio encesa, com el meu avi"

Soraya Rodríguez, periodista cerdanyolenca, va ser nomenada com nova directora de Ràdio 4, de RNE el passat dia 12 de juliol. Ha viscut tota la seva vida a la ciutat, va estudiar Periodisme a l'Autònoma i creu que el teixit informatiu cerdanyolenc és important i consolidat. 

Antiga treballadora del TOT Cerdanyola, Rodríguez té una vocació que ve des de ben petita, tot i que no hi ha altres periodistes a la seva família. És ferma defensora del Periodisme com a ofici, i de la tasca fonamental dels mitjans locals per la societat. 

Parlem amb Rodríguez per saber més sobre el seu nomenament, la seva carrera i la seva visió del Periodisme. 

Com es va sentir quan li van donar el nou càrrec?

Vaig tenir una mica de vertigen, perquè encara que fa 13 anys que sóc a la ràdio, no havia portat mai els programes. Jo he estat cinc anys cap d'informatius, i conec bé la ràdio, fa molts anys que hi sóc, i em venia molt de gust ampliar la mirada: no només encarregar-me d'informatius, sinó també dels programes, i poder veure la ràdio com a una unitat i treballar sobre tota la programació general. M'estimo molt la ràdio i la casa, i tot i ser vertiginós també és engrescador.

"Quan era petita volia ser corresponsal de guerra: tenia una idea una mica romàntica"

Això de voler ser periodista, d'on ve?

No ho sé, la veritat. Jo sospito que ve del meu avi, perquè ell dormia amb la ràdio encesa, i jo també: des que vaig començar a tenir una mica d'ús de raó he dormit sempre amb la ràdio encesa i he estat sempre enganxada a la ràdio. No tenim cap periodista a la família i sóc la primera amb estudis superiors: el meu pare és treballador de la construcció, i la meva mare mestressa de casa. Ella m'explica que quan era petita volia ser corresponsal de guerra, però suposo que tenia una idea una mica romàntica del que això implica, perquè s'hi juguen la vida. 

Tenia clar que faria Periodisme a l'Autònoma?

Sí! Per mi era comodíssim. Periodista va ser la meva primera opció de carrera, i sempre ho havia volgut ser perquè a mi m'agradava molt llegir i escriure, i pensava que el llenguatge i la comunicació eren una bona contribució a aquest món. I els que vivim a Cerdanyola tenim el privilegi de tenir l'Autònoma aquí al costat. Era molt divertit estudiar allà, i m'ho vaig passar superbé. 

"S'ha d'estar una mica "pirat" per ser periodista"

La del periodista és una tasca exigent?

És una feina totalment vocacional i molt exigent, sí, com a mínim en el cas dels informatius, que és on m'he mogut jo sempre. S'ha d'estar una mica "pirat" per ser periodista: exigeix que estiguis connectat 24 hores, que estiguis disponible 24 hores i és difícil conviure moltes vegades amb un periodista. Jo ho comparo a altres feines vocacionals com les de metge, policia o bomber, que has de ser d'una pasta especial. D'altra banda, el periodisme no es pot academitzar: és un ofici, no és una carrera acadèmica, i tot i que està bé que tinguis una bona base cultural -perquè has de tenir una mica d'interès per tot-, això no es pot estudiar. Aprens treballant.

Creu que tots els periodistes han de fer la carrera?

Si hi ha una bona base cultural, qualsevol pot ser periodista. Simplement necessites dominar molt el llenguatge, amb la qual cosa pots arribar des d'una carrera de lletres com una Filologia, Història o el món del Dret. Però és molt necessària una bona base acadèmica. Tenim molts grans periodistes que no han fet la carrera, i de fet és una carrera relativament jove, que no neix fins els anys seixanta; però l'ofici de periodista és de tota la vida. Quants periodistes de carrera són mediocres i quants periodistes que no han fet la carrera acaben exercint de forma brillant?

"Quan acabava la carrera vaig estar treballant al TOT Cerdanyola durant dos o tres anys​"

Hi ha molts que diuen que el periodisme local és la base de la professió. Creu que és així?

Totalment! La primera feina que vaig tenir va ser a Ràdio Barberà, que està aquí al costat, a on vaig aprendre absolutament tot. I després vaig treballar al vostre TOT Cerdanyola, durant dos o tres anys. De fet, quan vaig acabar la carrera compaginava la feina a Televisió Espanyola amb el TOT. I quan jo vaig arribar a la televisió, gràcies a la meva experiència a aquests dos mitjans de seguida es van fixar en mi, perquè jo ja començava a tenir ofici. A la meva promoció van començar a sortir 400 periodistes, i evidentment treballar a mitjans locals, en els quals t'has d'espavilar amb els pocs recursos que tens a l'abast, i això marca la diferència. 

El paper d'un mitjà local ha de ser el d'un d'abast nacional reduït a petita escala o són coses diferents?

Jo crec que s'han de fixar en coses diferents. El periodisme nacional és potser molt lligat a les institucions, el sistema polític, el sistema financer... Però qui explica el dia a dia de la gent? L'administració més propera, per exemple, és la local, i les històries més properes són les que explica el mitjà local. I per això, molts mitjans locals tenen potser més repercussió sobre la població que actuen que els mitjans nacionals. Les històries properes són les que ens commouen, perquè formen part de la nostra vida quotidiana: aquí és on han d'estar els mitjans locals. No només succeeixen desgràcies, als pobles i ciutats, com sembla a vegades al periodisme nacional: succeeixen moltíssimes coses, i si no les recull el mitjà local no les recull ningú. 

"La xarxa de mitjans de Cerdanyola és interessant, però s'hauria de potenciar més"

Creu que Cerdanyola és una ciutat ben informada?

La xarxa de mitjans locals que tenim és prou interessant. S'hauria de potenciar encara més, sobretot a nivell institucional: els mitjans públics locals també són importants i tenen un paper fonamental. I això ho veig jo que treballo a un mitjà públic. La comunicació pública moltes vegades hauria de ser garantia de llibertat, objectivitat, equanimitat... Els professionals públics sempre som els mateixos: l'administració pot estar governada per un partit o un altre, amb els seus interessos, però els periodistes sempre som els mateixos, i sempre hem de tenir el punt de vista professional sobre l'administració que no tenen els polítics. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.