Sindicat de Llogateres de Cerdanyola, la "resposta col·lectiva" als preus de lloguer
El nou Sindicat ha presentat les estratègies d'acció que portaran a terme en una de les ciutats del Vallès on és més car llogar
El Casal la Flama ha acollit aquest matí de dissabte 16 de març la presentació del Sindicat de Llogateres de Cerdanyola, on s'han definit les principals línies estratègiques amb l'objectiu de defensar els drets dels llogaters i llogateres de la ciutat. L'acte també ha comptat amb la intervenció d'alguns militants del Sindicat de Llogateres que han explicat com treballen i quina és la seva essència. Les intervencions han destacat sobretot la manca de sensibilització sobre els drets dels llogaters i la reivindicació d'unes millors condicions de lloguer, coincidint amb l'endemà a l'entrada en vigor de la regulació del preu del lloguer.
El 80% del sou per pagar el lloguer
El Sindicat de Llogateres de Cerdanyola és la resposta a una situació crítica pel que fa als preus del lloguer a la ciutat. Tal com ha destacat Pol Orobitg, un dels militants, el preu mitjà del lloguer a Cerdanyola (més de 870 euros mensuals) és un dels més cars del Vallès. De fet, en l'últim any la pujada del preu del lloguer a Cerdanyola ha estat del 10%, la més abrupta si es compara amb la mitjana comarcal i autonòmica. Amb un salari mínim de 1.260 euros bruts al mes, aquestes dades impliquen que molts ciutadans de Cerdanyola inverteixen més del 80% del seu sou per poder llogar.
Orobitg ha atribuït aquestes dades a la proximitat amb Barcelona i a l'alta demanda d'habitatge per la presència de la Universitat Autònoma de Barcelona. Molts estudiants signen contractes de temporada que resulten ser un factor de vulnerabilitat pel llogater, segons ha explicat la Pau, la qual paga 1.000 euros per un pis que segons el cadastre val 600. Assegura que va patir "assetjament immobiliari" perquè l'obligaven a signar condicions que a ella no la beneficiaven: "Necessitava conèixer els meus drets, per això vaig demanar ajuda al Sindicat". De la suma de veus com la seva neix el Sindicat de Llogateres de Cerdanyola, com una "resposta col·lectiva" a aquesta situació.
Objectius: honoraris, fiances i contractes de temporada
Per tal de poder afrontar els reptes del lloguer a la ciutat, el Sindicat es planteja primer de tot estudiar com està repartida la propietat a Cerdanyola: "Sabem que hi ha grans tenidors i propietats verticals, però ens falten dades", ha explicat Orobitg. Una tasca també fonamental que volen portar a terme és la tasca de sensibilització sobre els drets dels llogaters. Al respecte, s'han plantejat tres objectius bàsics. El primer, fer saber als llogaters que "els honoraris no s'han de pagar, tot i que sabem que a Cerdanyola es continuen cobrant".
Un segon repte són les fiances i el xantatge emocional que molts llogaters pateixen al respecte. "Tenim por que no ens retornin la fiança si no ens comportem bé, tenim por per si el propietari s'enfada si em queixo perquè està trigant molt a arreglar el forn", ha dit el militant. "Hem de canviar aquesta mentalitat", ha dit, fent que "qui tingui por sigui ell" per no estar complint la llei.
En tercer lloc, volen solucionar "la trampa" dels contractes de temporada, que segons Orobitg, ara que ha entrat en vigor l'índex de referència del preu del lloguer, aquests tipus de contracte "és per on es voldran escapar les immobiliàries". El següent pas del Sindicat serà lluitar per abaixar els preus del lloguer per mitjà de "donar batalla" a grans i també a petits propietaris. Orobitg ha fet aquesta puntualització perquè, segons ha dit, "hem normalitzat unes lògiques" mercantils d'adaptar-nos al preu que hi ha al mercat, també en l'assumpte de l'habitatge tot i ser un dret essencial de les persones.
La duresa d'estar "fora de contracte"
Diverses persones de totes les edats i gèneres, integrants del Sindicat de Llogateres, han intervingut també durant la presentació, primer per explicar els inicis. El Sindicat neix l'any 2017 en un context en què s'havia "legislat en favor de l'especulació", i segons la portaveu Carme, el sindicat va arribar per "punxar la bombolla immobiliària". La portaveu ha celebrat la regulació de preus com una batalla guanyada que s'ha aconseguit per la suma de "totes les lluites col·lectives".
L'Esteve, de la Comissió d’Acció sindical, ha parlat sobre la campanya 'Ens quedem', una estratègia que consisteix a explotar totes les vies legals possibles per allargar el desnonament de la persona llogatera per tal de guanyar temps. "Li diem a la persona: ara estàs al Sindicat, no estàs sol, no deixarem que et facin fora", ha deixat clar el militant. És un pla d'acció que consisteix a "desobeir" per obrir possibilitat a negociació i a la discussió legal de si s'acaba o no el contracte. Van passant els mesos i la llogatera continua pagant cada mes, tenint dret a més a justícia gratuïta per afrontar el cas judicial. La intenció amb aquestes estratègies és fer pinya i posar les coses difícils al propietari, tot dins dels marges legals.
En Juanjo està patint una situació similar, i ja fa quatre anys que manté aquest estira-i-arronsa per poder-se quedar al seu pis de tota la vida. "Volen que la gent de Barcelona marxi de la seva ciutat per cobrar el que no està escrit per un lloguer a gent estrangera", ha explicat amb indignació. La seva intervenció ha estat la més emocionant: "Costarà molt donar-li la volta al mitjó ara que els mateixos polítics els han permès comprar tots els habitatges que volguessin, però ho aconseguirem... Visca la força sindical!".
3.500 veus s'escolten més que una
Tot seguit ha intervingut la Cris, qui ha enviat un missatge d'apoderament de les persones llogateres: "T'han anat fent petit, t'han dit que callis, que no tens dret... no pot ser!". Una situació que, segons la militant, canvia quan les persones afiliades al Sindicar s'adonen que "hi ha altra gent organitzada per poder-hi fer front". La Cris ha destacat aquest suport mutu com el punt més fort del sindicat, perquè el fet de guanyar un conflicte "permet avançar a tothom, ja que mostrem la força de totes".
En aquesta línia, el cerdanyolenc Eloi ha parlat de l'afiliació com la clau que permet al Sindicat tenir estructura i autonomia pròpies: "El problema d'un és el problema de les 3.500 persones afiliades", ha sentenciat. Però aquest bot en què totes remen a la vegada no es mantindria a flot sense les quotes solidàries: "Jo per sort sí puc pagar, però les persones que no ho poden fer igualment hi han de ser".
Per tancar, la Joana ha recordat el dia en què va conèixer el Sindicat com "una cosa prodigiosa". Va ser l'any 2019, quan el seu propietari li volia pujar el lloguer un 40% sense intencions d'entrar en negociació. La militant va voler buscar una solució perquè "no volia ser víctima d'una injustícia". Amb un to irònic, ha explicat que va tirar endavant l'estratègia 'Ens quedem' i actualment encara viu al pis pagant el mateix que fa quatre anys. Ha parlat també de la satisfacció que li proporciona el fet de ser jubilada i poder dedicar hores a la militància al Sindicat per poder tirar endavant accions com la regulació dels preus, que ha dit, "ajudarà a millorar la qualitat de vida de moltes persones a Catalunya".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.