Petjades modernistes en cada racó de Cerdanyola

Cerdanyola del Vallès compta amb un important llegat arquitectònic del Modernisme català de finals del segle XIX i principis del XX. En són una mostra les desenes de cases d'estiueig que encara es conserven i que es poden apreciar tot passejant pels carrers cèntrics de la ciutat.

El Modernisme a Cerdanyola neix amb l'estiueig

El Modernisme va tenir un paper fonamental en l'aparició del primer nucli urbà de Cerdanyola, el 1828. Es van edificar les primeres cases modernistes al voltant de l'antic Camí de Sant Cugat, ara el carrer de Sant Ramon. A partir del 1850, amb la construcció de l'estació, les famílies burgeses riques de Barcelona van veure a Cerdanyola un indret on estiuejar, i van començar a establir les seves cases a l'antic barri de Dalt. "Era l'època de la Revolució Industrial i els barcelonins volien reconnectar amb la natura aquí", explica l'expert Quim Módenes. 

A partir de finals del segle XIX, Cerdanyola es va dividir en el barri de Dalt i el de Baix, quan les famílies van començar a construir les seves cases a prop de l'estació. Ambdós es van unificar quan es va construir l'església de Sant Martí i Cerdanyola ja s'havia consolidat com una de les zones d'estiueig de les famílies burgeses i d'artistes de tota mena.

Coneixent aquest context, passejar pels carrers de Sant Ramon i de Sant Martí significa creuar-se amb estructures úniques creades especialment pels seus propietaris, en mans d'arquitectes com Gaietà Buïgas i Eduard M. Balcells. De les cases que es van construir, només algunes es mantenen en peu, i han quedat recollides a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. La resta han estat enderrocades a partir de la dècada de 1960 arran de l'especulació urbanística i la transformació en ciutat dormitori, segons apunten des de l’Institut del Paisatge Urbà.

Els edificis d'Eduard Maria Balcells

La Rectoria (Pl. Joan Pau II)

També coneguda com a Casa parroquial, l'edifici data del 1908. Presenta uns elements ornamentals i constructius típics de l'última etapa del Modernisme on es barregen formes geomètriques senzilles com arcs apuntats, formats a base de maons volats i altres elements geomètrics corbats. L'edifici està destinat a serveis d'habitatge parroquial.

Les Escoles (C/ Escoles, 7)

Una obra principal de Balcells són les Escoles Municipals, dues edificacions construïdes per subscripció popular entre 1912 i 1915, d’aire noucentista.

Casa Mongay (C/de Sant Martí, 77)

L'edifici va ser construït aproximadament durant la dècada dels anys 20 del segle XX. Tot i tractar-se d'una construcció senzilla, destaca la decoració modernista de tendència geomètrica de la façana d'accés, inspirada en l'estil Sezession, que té els seus orígens a una “secessió” de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associació dels artistes de Belles Arts a Àustria. Cal remarcar l'ús dels esgrafiats i de les rajoles als marcs de les finestres i de les cambres d'aire, a les impostes i a l'arrambador de la part baixa.

La Torre Fatjó, de torre d’estiueig a guarderia (Pl. Francesc Layret, 1)

Aquesta torre d'estiueig està envoltada de jardí, construïda a inicis de segle pels senyors Fatjó, que van ser els propietaris fins al 1970. Posteriorment, el senyor Fatjó la va donar al poble amb la finalitat de destinar-la a algun servei de tipus educatiu, segons recull el llistat de monuments de Cerdanyola. Així, es va formar un patronat que va decidir destinar-la a guarderia i actualment és la seu de la Guarderia Patufet.

L’arquitectura de Gaietà Buïgas 

Torre Vermella (C. Sant Ramon, 122-124 - Sta. Marcelina, 13)

Aquesta torre, que deu el seu color al roig dels maons utilitzat en les façanes, és una de les construccions més destacables de la ciutat. Va ser construïda l’any 1879 per una família benestant barcelonina, els germans Planas i Casals, i tot i que és atribuïda a Gaietà Buïgas, tal i com recull l’Institut del Paisatge Urbà, també hi podria haver intervingut Lluís Domènech i Montaner.

Casa Llopis (Carrer de Sant Ramón, 130)

Es diu que Can Llopis va ser una de les primeres construccions pensades per l'estiueig als voltants del 1872 i que era propietat de la família Sicart, segons indica l'historiador local Isidre Grau al seu llibre "Cerdanyola, espai 50/2000". La façana de la casa és fàcilment identificable, amb un estil eclèctic i destacant per la combinació del maó vermell i l'ocre de les cornises i detalls.

Posteriorment, el 1892, la casa va ser reformada i actualment, l’edifici és la seu de les Missioneres del Verbum Dei.

El Castell de Sant Marçal (Avinguda de la Ciència)

El castell dels descendents de la família Marimon no és Modernista, sinó medieval, edificat al segle XI. Tot i això, la família Arròspiede va encarregar la seva reforma a Buïgas l'any 1895 per a poder utilitzar-lo com a segona residència. Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat. L'arquitecte va respectar l'estructura tot recobrint l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i gòtica.

Els dos arquitectes a Can Domènech 

Buïgas va construir l'edifici del carrer de Sant Martí el 1894, amb la idea d'explotar-lo com a Teatre Casino pels estiuejants de l'època, i és de fet, el primer edifici públic de Cerdanyola. Posteriorment, entre 1905 i 1912, el va reformar Eduard M. Balcells como torre d'estiueig, esdevenint així la Torre López. Entre 1961 i 1999 va albergar els laboratori farmacèutics Domènech.

Actualment, l'edifici acull el Museu d'Art de Cerdanyola. Al seu interior s’hi pot admirar el conjunt de vitralls de Les Dames de Cerdanyola, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. A més, el museu té un important fons modernista de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores.

Altres edificis modernistes

La Torre Vinyals, de Ramon Puig Gairalt (Carrer de Sant Enric, 31)

Actual seu de l’Escola de Música, la Torre Vinyals és un edifici de l’arquitecte Ramón Puig Gairalt, construïda entre 1911 i 1929, després que la finca fou adquirida per Magí Vinyals l'any 1901. L'ornamentació és força continguda, amb alguns detalls singulars com les columnes helicoïdals de maó vist o la tribuna poligonal de la cantonada.

Església parroquial de Sant Martí (Plaça Sant Pau II)

L’església parroquial de Sant Martí és un temple d’estil historicista projectat per l’arquitecte Claudi Duran Ventosa i construït antre 1902 i 1909, com la casa consistorial, entre els dos barris que durant el segle XIX s’havien anat formant al llarg de les dues principals vies de comunicació del terme. Els marquesos de Cerdanyola del Vallès i altres estiuejants il·lustres van contribuir econòmicament en la construcció del temple, que va substituir l’església del segle XVII que havia quedada fora del nucli urbà.

Casa Mercè Garriga d'Arquer (Avinguda de Catalunya, 23)

Es tracta d'un edifici d'habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, que es va construir a inicis del segle XX a l'antic carrer de Sant Ignasi, l'actual Avinguda Catalunya. A partir de 1880 es van començar a edificar cases més properes a l'estació, que van definir el carrer que ara s'ha convertit en la seu del comerç.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.