Oleguer i Itziar: “Vam preguntar-nos què esperàvem del futur, i la resposta va ser concisa: viatjar"

L’Oleguer i l’Itziar són dos cerdanyolencs, de 33 i 31 anys respectivament, que porten gairebé un any creuant Amèrica en furgoneta. Van començar la seva aventura el gener de 2019 amb l’objectiu d’arribar a Alaska (EEUU) sortint des d’Ushuaia (Argentina). De moment ja han visitat Argentina, Chile, Uruguay, Brasil i Bolivia i actualment es troben a Peru.

El TOT Cerdanyola els entrevista per conèixer més a fons el seu estil de vida, nòmada i trencador, i per acostar el seu projecte a tots els cerdanyolencs i cerdanyolenques.

Per què vau decidir marxar de casa i viure un estil de vida tan trencador?

Sembla ser, que quan compleixes certa edat has d'estar preparat o predisposat a tenir una hipoteca, començar a plantejar la possibilitat de tenir fills, i tenir una estabilitat econòmica per al futur. Però al final, ningú et pregunta què és el que realment vols. Sempre havíem intentat conciliar la vida quotidiana amb viatjar durant les vacances però se'ns feia curt, massa curt…

Un dia vam preguntar-nos què esperàvem del futur, i la resposta va ser concisa: viatjar. Sempre havíem viatjat de mochileros però, a la llarga, viatjar de mochilero cansa. Sabíem que volíem viatjar, així que vam pensar: i si viatgéssim amb la nostra furgoneta? La frago, com nosaltres l'anomenem, era de l’Oleguer. Ja havíem fet algun viatge llarg amb ella per la costa de Portugal, o França, però mai un viatge de més d'un mes. Així que vam pensar: i per què no? Així va ser com en aquell moment vam decidir que viatjaríem amb la nostra furgoneta durant un any.

"Durant un any recorreríem tot el continent Americà començant per Ushuaia i arribaríem fins a Alaska"

Amb quin objectiu vau marxar de viatge?

L'objectiu principal era viatjar i conèixer món. Sortir de la nostra zona de confort i experimentar un altre tipus de vida diferent del qual estem acostumats. En aquells dies no havíem decidit quina seria la destinació final del viatge però quan aquest va començar a prendre forma l'objectiu va canviar: durant un any recorreríem tot el continent Americà començant per Ushuaia i arribaríem fins a Alaska.

Heu complert aquest objectiu?

No l’hem pogut complir. Un any sembla molt de temps però donat la grandària d'Amèrica i les possibilitats que ofereix, un any és poc temps per a poder recórrer tot el continent.
Sens dubte l'objectiu continua sent arribar a Alaska, però en un període més llarg de temps. Si volem realment conèixer un lloc, no podem només estar de passada. Per a conèixer-lo, cal involucrar-se amb la gent local, conèixer com està el país, adaptar-se al lloc nou i això requereix temps. No volem acabar el viatge pensant que ens hem deixat coses pel mig així que, després de 9 mesos de viatge, ens hem adonat que aquest període d'un any s’allargarà.

Vau haver d’estalviar molt per dur a terme el vostre projecte?

Sí. Des que vam prendre la decisió que marxaríem, vam posar-nos una data límit per marxar i durant dos anys vam estar estalviant al màxim per a poder fer el viatge.

"Definitivament tenim una no-rutina. Si bé ens despertem aviat i fem un bon esmorzar mai sabem què ens oferirà el dia"

Com us sustenteu econòmicament per continuar viatjant?

La nostra font principal de manteniment són els estalvis, però com tot en la vida els estalvis també s'acaben així que estem explorant altres facetes que abans mai ens haguéssim imaginat. Venem artesanies tant fetes per nosaltres com per tercers i a més a més treballem en voluntariats on canviem treball per menjar i benzina. També tenim un perfil d’Instagram -@americavanproject- on anem publicant el viatge i estem pensant en publicar un blog.

Feu una breu definició del vostre estil de vida.

Es podria dir que tenim una vida nòmada. Parem on volem, canviem d'escenari cada pocs dies i mai sabem on dormirem o què ens oferirà el dia de demà. Així que nòmada seria la millor paraula per a definir aquest estil de vida.

Feu una breu descripció de la vostra rutina diària

Definitivament tenim una no-rutina. Si bé ens despertem aviat i fem un bon esmorzar mai sabem què ens oferirà el dia. Potser tenim pensat fer quilòmetres perquè volem visitar un lloc concret, o simplement perquè el temps no acompanya en el lloc on ens trobem. Però, de sobte, pots conèixer a algú que et convida a prendre un cafè, o et recomana un lloc més pròxim i et canvia tot el que ja tenies previst per a aquest dia. Sempre intentem conèixer una mica el lloc al qual ens dirigirem, però mai acabem fent el que havíem pensat, tret que ja tinguem entrades per algun lloc o alguna cosa molt ben programada amb molta antelació.

Definiu, per separat, la vostra vida anterior amb una paraula.

Oleguer: Monotonia

Itziar: Aclaparament

Definiu, per separat, la vostra vida actual amb una paraula.

Oleguer: Llibertat

Itziar: Llibertat/Felicitat

"Tot és bastant senzill quan estàs obert a canvis i acceptes que res serà com en la teva zona de confort"

Per què Amèrica i no un altre continent?

La idea principal del viatge va ser sempre Àsia. Hem viatjat pel continent asiàtic i ens encanta: els seus paisatges, el clima, la gent i la cultura, però anar amb un transport europeu és més complicat del que sembla. Àfrica ens crida molt l'atenció, però hi ha molts conflictes i al ser la primera vegada que fèiem un viatge així no volíem arriscar-nos a tenir qualsevol mena de problema.

Així que al final ens vam decantar per Amèrica. És un continent relativament fàcil en l'àmbit burocràtic per als europeus i en la majoria de països no necessites visat amb antelació. També disposes d'un període de 90 dies d'estada tant per al vehicle com per a tu i la importació temporal d'aquest no té molta complicació. Un altre dels motius va ser l'idioma, ja que majoritàriament la població Americana és hispanoparlant i també que mai havíem visitat Llatinoamèrica (a excepció de Mèxic).

"Que ningú et digui que no pots fer alguna cosa, si vols fer-ho cerca la manera i fes-ho"

Quines barreres us heu trobat o us trobeu per viure aquest estil de vida?

Fins al moment hem recorregut 5 països i només podem dir que ha estat increïble i que no hem tingut gaires barreres. Cada país té les seves curiositats però la veritat és que tot és bastant senzill quan estàs obert a canvis i acceptes que res serà com en la teva zona de confort. És genial conèixer i poder experimentar com viu la gent de cada país: els seus menjars, la seva música, la seva manera de fer… tot és un aprenentatge constant. La gent és curiosa per naturalesa i al·lucinen quan els hi diem que vivim a la furgoneta, però sempre hi ha moltíssima acceptació. Per norma general la gent sempre és oberta, disposada a ajudar i amb ganes de conèixer el nostre estil de vida.

Els nostres familiars sempre ens han recolzat en les decisions que hem volgut prendre. Tenim la sort de tenir pares comprensius i, tot i que els fa una mica de pena que estiguem lluny, saben que això és el que ens fa feliços i ens recolzen en tot moment.

Teniu previst tornar a Catalunya?

La idea és tornar. No sabem quan ni com, però tenim clar que algun dia tornarem. Des del moment que vam començar el viatge els nostres familiars i amics ens pregunten que quan tornarem, però és molt relatiu. Vam sortir amb la idea de viatjar durant un any i gairebé hem complert aquest any. Encara ens queda més de la meitat de països que volem visitar així que, si podem, seguirem amb aquest estil de vida durant alguns anys més. O, qui sap, poder ens aventurem a un nou viatge a Àfrica, Àsia... Mai se sap!

"El món està aquí per a tu, només has d'agafar les teves coses i llançar-te a recórrer-lo"

Doneu, consensuadament entre els dos i des de la vostra experiència com a viatgers, un consell a tots els cerdanyolencs i cerdanyolenques.

Un consell general: Que ningú et digui que no pots fer alguna cosa, si vols fer-ho cerca la manera i fes-ho.
I com a viatgers: El món està aquí per a tu, només has d'agafar les teves coses i llançar-te a recórrer-lo.