Obiols: “La Covid-19 també afecta neurològicament a les nostres capacitats mentals”

Joan Obiols és psiquiatre amb molts anys de professió a l’esquena i, a més, és veí de Bellaterra . A causa de la pandèmia de la Covid-19, ha vist com moltes persones es veien afectades per trastorns d’ansietat i altres problemes derivats del confinament i les restriccions contínues. Però també per no poder dir adéu als éssers estimats.

A més, Obiols i altres companys de professió han constatat que la malaltia generada pel SARS-CoV-2 ha tingut un efecte inesperat: més enllà de l’aparell respiratori o el digestiu, afecta al sistema neurològic. Una conseqüència de la que poc se’n parla i que encara s’està estudiant.

Quines conseqüències psicològiques té la COVID-19?
Respecte a l’impacte del coronavirus a nivell psicològic puc dir que és un impacte molt fort i molt important, i haurem d’estar vigilant. També haurem d’implementar tractaments de tota mena, siguin de psicoteràpia o inclús a través de medicaments, perquè hi ha molta gent afectada.

Com afecta perdre éssers estimats a causa d’una pandèmia mundial? I totes les restriccions?
Hi ha molts aspectes… un de molt important és el dol de no poder dir adéu, no poder acomiadar-se de la persona estimada, un familiar que està aïllat en una UCI o una habitació d’hospital sense poder dir adéu als seus. Això és molt lamentable per qui ho passa, perquè se’n va a l’altre barri amb un disgust i unes emocions molt negatives, i per tota la família també perquè hi ha una repercussió entre culpabilitat, malestar, ràbia… En fi, tot un conjunt d’emocions molt intenses. I això és, evidentment, molt patiment psicològic, i això pot durar moltes setmanes o molts mesos fins i tot.

Per tant, d’una banda hi ha el dol d’aquell que no s’ha pogut acomiadar, però també hi ha el simple fet d’estar confinat. I no només el confinament més estricte sinó el fet d’estar sota normes molt estrictes: mascaretes, distància, rentar mans, negocis tancats… I això també és una repercussió psicològica molt important, no? Desesperança, incertesa… Jo crec que el factor aquest d’incertesa que ens passa a tots alhora, que no sabem ben bé què passarà demà, la setmana que ve o el mes que ve… Doncs tota aquesta incertesa, a nivell psicològic, afecta molt, perquè la seguretat és un factor que ens aporta uns beneficis, i en canvi ara estem molt lluny de la seguretat: en un mar d’incertesa.

“La incertesa de no saber què passarà demà, la setmana que ve o el mes que ve afecta molta a nivell psicològic”

Hi ha conseqüències anímiques de passar la COVID-19?
Sí! És un tercer aspecte molt important i interessant que encara no coneixem molt bé. Són les persones que han patit la COVID, gent que realment s’han infectat i han tingut símptomes molt greus o mitjanament greus. En molts casos estem constatant que part d’aquesta gent tenen una recuperació incompleta a nivell psicològic. Físicament tornen a trobar-se bé, poden respirar bé i que el cos funcioni, però en canvi a nivell mental han quedat una mica minvats pel que fa a concentració, memòria, d’estat d’energia, capacitat de treball… No funcionen com abans. I això és una cosa molt nova que s’està comprovant ara i que realment és preocupant, perquè vol dir que el virus ataca molts aspectes que encara no coneixem prou bé. I a part de la febre, la tos i els problemes respiratoris, també hi ha, segurament, problemes de molts altres tipus a nivell del cos i la ment que van quedant en clar. I a nivell psicològic o psiquiàtric és important comprovar que en alguns casos hi hagi seqüeles. No sabem si seran curtes o llargues, això ho estem estudiant ara, però realment es nota, i hi ha persones que han quedat realment tocades per culpa de la malaltia.

“L’afectació neurològica de la COVID-19 és preocupant perquè ens hi estem enfrontant ara, i hem de veure quins tractaments són adequats”

Vol dir que la COVID afecta també a la part neurològica del cos?
Sí, ara es comença a veure que també pot afectar a diguem-li, nivell neurològic o psiquiàtric, però realment hi ha una afectació del sistema nerviós que en alguns casos gairebé ni es nota. Però hi ha casos en què sí, que es nota força, i que és preocupant perquè ens hi estem enfrontant ara, i hem de veure tractaments adequats i hem de donar el suport farmacològic, però també psicològic i terapèutic. Hem de donar una ajuda a aquesta gent i que arribin a superar aquesta situació.

Té constància que hi hagi certa recuperació amb teràpia?
Sí, sí. Hi ha casos que notem que van millorant, però hi ha casos en què està costant força, que sembla que tenen certa resistència al tractament. I per tant s’ha d’anar insistint, i controlant, i fer un seguiment que no sabem quant durarà. Si pot ser mesos, que no sigui anys. Són problemes dels que no tenim prou pacients i experiència per saber quant pot durar. De moment veiem això: gent que va emmalaltir al febrer, al març, i que encara actualment, tot i estar recuperats a nivell físic, a nivell psicològic no ho estan.

Tornant al dol i aprofitant que estem a prop del dia de Tots Sants… veuen alguna tendència específica per aquells que no han pogut dir adéu?
Bé, això és molt individual. Hi ha gent que el dol li dura 15 dies i hi ha qui el dol li pot durar anys, i per tant no tenim prou experiència de temps. Però ho anirem veient. Segurament hi haurà gent que va perdre el seu pare o la seva mare amb la pandèmia, no es van poder dir adéu i encara després de mesos i anys li dura el dolor psicològic d’això. Això ho veurem durant molt de temps.

“A vegades s’han hagut d’improvisar sistemes per dir adéu a través del mòbil, mitjançant una infermera que transmet el missatge…”

Un equip de metges comentava l’altre dia que el veritable drama no és el col·lapse i les defuncions – que també – sinó el no poder acomidar-se o viure el procés de comiat com cal.
Això, com pots imaginar, afecta molt, perquè… Sembla una tonteria, però realment acomiadar-se d’algú que mor és molt important. Tant pel que es mor com per qui es queda. I el fet de quedar-te que no pots dir ni adéu… A vegades s’han hagut d’improvisar sistemes per fer-ho a través del mòbil, mitjançant una infermera que transmet el missatge… En fi, tota una història molt truculenta i dramàtica, i això crea realment un trauma psicològic important. Normalment això sol derivar en estrès posttraumàtic, que és un tipus d’ansietat. L’angoixa, el malestar, la ràbia, la culpabilitat… Són una barreja de sentiments que poden aparèixer i ens poden acompanyar molt de temps.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.