Un monument recorda els cerdanyolencs deportats a camps nazis: Amadeu, Lluís, Miguel i Juan

Els noms Lluís Castells Roma, Amadeu Comas Comas, Miguel García Ramos i Juan Gómez Asensio ja formen part de la memòria històrica de Cerdanyola del Vallès. Ells quatre van ser veïns de la ciutat que van ser deportats a camps de concentració nazi i fins ara eren desconeguts per a la majoria. Des d'aquest dimarts 21 de juny, un monument els recorda a la plaça de la Pau.

Acte solemne i emotiu

Aquest dimarts, Cerdanyola ha fet un homenatge emotiu als quatre veïns que, anys enrere, van ser deportats a camps de concentració nazi després d'exiliar-se a França quan va esclatar el franquisme. La plaça de la Pau, al carrer de Santa Anna, ha estat l'escenari d'un acte que ha recollit els testimonis de la família d'Amadeu Comas - l'únic dels quatre cerdanyolencs que va sobreviure els camps de concentració -, els investigadors i estudiants que han recuperat aquests noms oblidats, l'Amical Mauthausen, el Memorial Democràtic de la Generalitat i l'Ajuntament.

Durant la trobada s'ha descobert el monument en record als deportats, obra de l'artista cerdanyolenca Elisa Arimany i cedida per la seva família, també present a l'acte. L'escultura se situa davant el monument contra la guerra, que ja ocupava un espai a la plaça de la Pau. La família d'Amadeu Comas ha estat l'encarregada de destapar el monument. La seva filla, la seva néta i altres membres de la família han vingut des de Toulouse, on el cerdanyolenc va refer la seva vida quan va ser alliberat de Mauthausen el 1945.

Continua la recerca

El director del Museu d'Història de Cerdanyola, Joan Francès, ha posat en context l'homenatge, destacant que es tracta d'un important acte de record de persones que havien patit l'horror i que havien estat oblidades. Francès va recordar que els deportats cerdanyolencs van arribar a camps de concentració francesos i van sortir per treballar a batallons de treballadors estrangers a fer fortificacions a llocs com Dunkerque: "Amadeu Comas cau presoner el dia que l'operació Dinamo de rescat dels soldats anglesos es dona per acabada".

El director del museu cerdanyolenc ha assegurat que "oblidant aquestes persones també s'oblida els valors que representen". Joan Francès ha tancat la seva intervenció assegurant que la néta d'Amadeu Comas, qui no va conèixer el seu avi, ha tingut un paper cabdal en la recuperació de la història del cerdanyolenc.

El Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, AFOCER i La Constància són entitats que han treballat en la recerca de la història d'aquests quatre veïns de la ciutat. Mariona Alegret (CRAC), acompanyada per Jordi Joan Mata (La Constància) ha explicat el procés de la investigació que continua activa perquè tenen l'objectiu de trobar més informació sobre Lluís Castells, Miguel García i Juan Gómez, ja que encara no s'han trobat les famílies. Per fer aquest treball d'investigació, les entitats han consultat fons documentals com l'històric del padró municipal, fitxes de l'Amical Mauthausen, el llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig, i han contactat amb organitzacions dedicades a la memòria històrica de llocs com Andalusia, d'on eren dos dels veïns deportats.

També han intervingut en l'acte quatre estudiants de Cerdanyola que estan fent els seus treballs de recerca sobre els quatre protagonistes de l'homenatge. Lucia Quintanilla, David Llibre, Javilet Cora i Laura Izquierdo són alumnes de l'Institut Forat del Vent, adherit a la xarxa Mai més de l'Amical, i han destacat l'empatia que han posat en la seva investigació i la necessitat de recordar els fets succeïts als camps d'extermini.

Emoció de la família Comas

Amadeu Comas Comas va ser l'únic dels quatre cerdanyolencs que va sobreviure al seu pas pels camps de concentració de Mauthausen i Gusen. La seva filla ha explicat emocionada part de la història del cerdanyolenc, qui va formar una família a Plaisance du Touch i "era un home apreciat per tots aquells que tenien l'honor de conèixer-lo perquè emanava benevolència i bondat".

La seva néta, Maeva, ha assegurat que va créixer admirant la història del seu avi, així com "la seva força i el seu coratge exemplar", afegint que per a ella és "un deure preservar la memòria de totes aquestes vides escapçades i arrencades" a través de la seva investigació.

Necessitat de preservar la memòria històrica

Des de l'Amical Mauthausen, Josepa Gardenyes, ha agraït l'homenatge i ha assegurat que es tracta d'un "acte de justícia" per a les quatre persones a qui ja es recorda a la ciutat. "Han hagut de passar 80 anys perquè la seva ciutat conegués aquestes persones i es pugui fer l'homenatge. Durant molts anys a Espanya aquests actes eren impossibles de fer, a diferència de la resta d'Europa on els deportats van poder rebre el reconeixement en vida i es va poder acompanyar les famílies", ha dit Gardenyes.

En la mateixa línia, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Vicenç Villatoro, ha posat el focus en la necessitat de recordar aquesta època en concret pel dolor mai vist que es va viure i perquè l'actualitat no s'entén sense aquells fets. També considera que cal preservar la memòria d'aquell temps perquè hi ha testimonis vius dels fets i perquè aquesta part de la història va arribar distorsionada a Espanya.

L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordon, ha tancat l'acte reconeixent que la ciutat "devia el record als quatre deportats de Cerdanyola dels quals fins ara es tenia coneixement, i també als milers de ciutadans que van perdre la seva vida al camp de concentració de Mauthausen". Cordón ha recordat que els quatre cerdanyolencs també seran recordats amb la instal·lació de llambordes Stolpersteine, que ja commemoren la vida de més 75.000 víctimes del nazisme arreu del món. En l'acte també han participat els cantaires de la Coral Collserola amb una actuació. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.