La tendència a renunciar a l'herència per la impossibilitat de poder pagar els impostos
A diferència del País Basc, la comunitat autònoma de Madrid o de Cantàbria, Catalunya té un tipus impositiu alt
Cada cop són més les persones que es veuen obligades a renunciar a l'herència familiar per l'import a pagar de l'impost de successions. Aquest és un impost de configuració autonòmica, per la qual cosa queda a les mans de les autoritats decidir la rellevància d'aquest. A diferència del País Basc, la comunitat autònoma de Madrid o de Cantàbria, Catalunya té un tipus impositiu alt, i més després de la darrera reforma del maig del 2020, per la qual cosa és absolutament necessari planificar la successió tenint en compte l'impacte fiscal.
La regulació catalana de l'impost preveu bonificacions, exempcions i reduccions que ajuden a pal·liar el seu cost. Primordialment, cal parlar de la reducció de parentesc. Aquesta s'articula al voltant dels quatre grups en els quals l'hereu pot recaure. Al grup I s'hi troben els descendents menors de 21 anys, que rebran una reducció de 100.000 €, més 12.000 € per cada any de menys de 21 que tinguin.
El grup II el conformen els descendents de 21 anys (o més), el cònjuge o parella estable, i els ascendents. Els fills i el cònjuge (o parella estable) rebran una reducció de 100.000 €, els altres descendents una de 50.000 €, i els ascendents de 30.000 €. El grup III el formen els col·laterals de segon i tercer grau, i els ascendents i descendents per afinitat, i reben una reducció de 8.00 €. Finalment, al grup IV, s'hi troben els col·laterals de quart grau o més distants, i tots aquells que no són familiars, que no reben cap mena de reducció per parentesc. A Torres & Advocats Associats us poden assessorar en aquesta matèria.