De l'Hotel Nord a la Torre Recolons: així es recupera la memòria de l'avinguda Catalunya

La recuperació de la història de l'avinguda Catalunya de Cerdanyola del Vallès és l'objectiu del projecte Refer la memòria: L'inici de la reconstrucció de l'avinguda Catalunya. La iniciativa que vehicula el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) pretén reconstruir virtualment com era el carrer cerdanyolenc abans de l'enderroc de les torres d'estiueig a partir dels anys seixanta.

Les imatges i testimonis de persones que havien tingut relació amb aquesta avinguda Catalunya desapareguda estan permetent fer la recuperació, però des del MAC assenyalen que necessiten més informació per omplir els forats que encara queden buits en aquest puzle que estan completant. Aquest divendres 10 de febrer s'ha fet la presentació oficial del projecte, que té un clar objectiu turístic i de recuperació del patrimoni.

Un llegat arquitectònic desaparegut

L'avinguda Catalunya de finals del segle XIX i d'inicis del XX es va construir arran de l'arribada dels estiuejants adinerats de Barcelona, entre els quals hi havia artistes i noms destacats de la cultura catalana com Enric Granados, Josep de Togores o Carles Buïgas. Les construccions més grans i una part de les cases petites que hi havia es van enderrocar a partir de la dècada dels seixanta i van donar pas als edificis que es poden veure actualment. "Cerdanyola va perdre les parts més importants de la seva arquitectura", ha dit el director del MAC, Txema Romero.

L'interès per construccions com la Torre Renom, la Torre Recolons o la casa on vivia Enric Granados ha estat vigent des de fa anys, i diferents historiadors han intentat recuperar imatges i detalls de com eren aquests edificis. Ara, la conjunció d'entitats com el Rotary o el GREC i el suport de l'Ajuntament i la Diputació han donat l'impuls perquè es posi ordre a la història del carrer.

Aquesta memòria també passa per les vivències i la importància històrica dels espais. Romero ha destacat que en aquesta avinguda —que ha tingut diferents noms com Catalunya, de Sant Ignasi o del dictador Francisco Franco— es van crear obres que són part de la història de Catalunya: "Togores va pintar el Borratxo, Buïgas va dissenyar la font màgica de Montjuic, i Granados va compondre Goyescas i part de les Danses espanyoles".

El procés de recuperació

La part més complicada del procés ha estat posar sobre un plànol tota la informació recaptada. Això asseguren els historiadors del MAC, que han rebut imatges, postals i informació de veïns i veïnes de la ciutat, d'entitats i de l'arxiu documental i urbanístic de Cerdanyola. L'historiador de l'art i tècnic del MAC, Quim Mòdenes, coordinar i lidera tot aquest procés. Mòdenes ha explicat, davant una sala d'actes plena, que primer han hagut de trobar plànols de l'època, i ara es troben en la fase de situar en ambdues voreres els edificis reconeguts i omplir els buits. Així, tenen en compte construccions que es mantenen intactes, edificis que han estat modificats, altres que s'han enderrocat, però dels quals se'n guarda documentació i aquells dels quals no se'n sap res, de moment.

Per això, des del MAC assenyalen que qualsevol aportació de la ciutadania serà benvinguda i pot aportar informació. Una part clau del procés està sent la memòria oral. Els historiadors implicats s'han reunit amb persones que vivien en aquest carrer, o que hi estiuejaven. Per exemple, han parlat amb membres de la família Recolons. Des del museu indiquen que tothom qui vulgui aportar material o testimonis pot adreçar-se al MAC o concertar una trobada amb els historiadors.

I després, què es farà?

"És un projecte que comença amb aquest carrer, però no se sap fins on ens portarà. Potser a més carrers", ha dit l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón. Seguint aquesta línia, l'equip del MAC assegura que cal "somiar en gran" i veuen el projecte com un futur producte turístic que permeti revisitar els carrers a través d'un recorregut virtual.

Per començar a treballar aquesta futura aplicació del projecte, s'ha confirmat la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el CORE de Patrimoni Cultural i el projecte Giravolt de la xarxa de museus de Catalunya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.