Disminueix la pobresa i la desigualtat a Cerdanyola

El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha fet públic l’informe anual sobre Renda, pobresa i desigualtat de l’any 2021. Segons l'informe, Cerdanyola del Vallès millora en els indicadors de pobresa i desigualtat respecte a l'any anterior (2020), disminuint en un 0,5% la població en risc de pobresa. L'any 2021, la població sota el risc de pobresa era del 10,2%, gairebé la meitat (4,6%) en pobresa severa. 

Aquesta tendència ve repetint-se des de 2015, en què la població de Cerdanyola en risc de pobresa ha disminuït un 2,1%. La taxa de pobresa severa durant aquests sis anys també s'ha reduït un 1,7% a la ciutat. 

En relació a la resta de la comarca, Cerdanyola se situa en millors percentatges pel que fa a la pobresa. La taxa de població en risc de pobresa del Vallès Occidental al 2021 era del 13,4% i pel que fa al total de Catalunya se situa al 16%. La pobresa severa també és més baixa que en la resta de la comarca (5,8%) i del país (7,1%). 

Això és així, ja que existeix una enorme diferència entre els municipis de la comarca. Mentre que Badia del Vallès i Montcada superen el 17% de la població e risc de pobresa, altres municipis com Sant Quirze del Vallès, Viladecavalls o Matadepera se situen per sota del 7%.

Risc de pobresa segons edat, sexe i origen

El risc de pobresa varia segons l'edat. Així doncs, com més jove, més augmenta el percentatge de població en risc de pobresa. A Cerdanyola, la població amb una taxa més elevada es troba en la franja d'edat de menys de 18 anys, la qual és del 14,1%. Mentrestant, la població en risc de pobresa dels 18 als 65 anys és un 10,5% i de més de 65 anys és d'un 6,5%. Aquesta és una tendència que es repeteix a tota la comarca i que s'accentua en algunes poblacions com Badia del Vallès, on la població jove en risc de pobresa representa gairebé el 30%.

La taxa de pobresa tampoc és igual en ambdos sexes. Mentre que el percentatge de dones en risc de pobresa a Cerdanyola és del 10,6%, el dels homes és del 9,8%. Igualment, en la pobresa severa també hi ha un 0,3% més de dones que homes en aquesta situació. 

La gran diferència, per això, arriba entre població de nacionalitat espanyola i població de nacionalitat estrangera. La població de nacionalitat estrangera a Cerdanyola que viu sota el risc de pobresa és del 36,3%, mentre que la població de nacionalitat espanyola és del 7,7%, una diferència de 28,6 punts. Tot i això, aquesta diferència és menor que la del total de la comarca (30,6%). Els municipis amb major nombre de població estrangera en risc de pobresa són Sabadell, Terrassa i Montcada i Reixac, que se situen al voltant del 45%. 

Menys desigualtats entre rendes

Un altre dels indicadors que ha analitzat l'estudi del Consell Comarcal del Vallès Occidental és la desigualtat. Abans, però, cal tenir present quina és la renda mitjana neta per persona a Cerdanyola: 16.360 euros l'any. Per sobre de la mitjana de la comarca (15.715 €).

De totes maneres, la distribució de la renda no és igual a tot el municipi de Cerdanyola. De les 34 seccions censals que hi ha a la ciutat, 12 d'elles tenen una renda alta (+20.000 euros), en altres 14 la renda és mitjana-alta i en 7 més és mitjana-baixa. D'altra banda, només hi ha una secció censal a Cerdanyola amb les rendes més baixes (-12.000 euros). 

El mapa de la distribució de la renda a les tres ciutats del sud de la comarca (Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola) mostra una realitat molt contrastada. Prop del 90% les seccions de Sant Cugat del Vallès (45 de 51) són de renda alta. En canvi, a Rubí predominen les seccions amb renda baixa (19%) i mitjana-baixa (45,2%).

Tot i això, aquesta desigualtat de rendes s'ha reduït des del 2015 fins al 2021 a tota la comarca. En concret a Cerdanyola, aquesta disminució de la desigualtat és mínima (0,1), però segueix sent la ciutat de més de 50.000 habitants amb menys desigualtat. La població amb renda més alta a Cerdanyola és 2,4 vegades més rica que la població amb renda més baixa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.