Els cerdanyolencs comparteixen els seus records dels cinemes El Punt

L'anunci del tancament definitiu dels cinemes El Punt de Cerdanyola del Vallès ha despertat la nostàlgia entre molts veïns i veïnes. La ciutat ha lamentat perdre els cinemes locals, que van obrir portes ara fa 75 anys.  Per recordar aquests 75 anys, el TOT ha obert una bústia de records dels cinemes cerdanyolencs. 

Carmen Escobar, 48 anys

"Sóc cerdanyolenca de tota la vida i recordo la cortina que obria el bar i es veia una altra cortina de fum de dins del bar! Cortines que eren, si no recordo malament,de color taronja. Bons records i inolvidables!"

Lídia Lozano, 59 anys

"El meu record més entranyable és anar amb la meva àvia a veure Lo que el viento se llevó. Ella m'esperava amb un cucurutxo de castanyes calentes".

Rosa Frisach, 70 anys

"Els meus records dels cinemes El Punt són de quan es deien cine Kursaal. Fèiem cues quilòmetriques per veure pel·lícules americanes famoses. Eren sessions de dues pel·lícules i podies entrar encara que ja hagués començat i t'hi podies quedar fins que volguessis si t'agradava molt. A vegades, estava tan ple que estàvem drets i les parets suaven de tanta gent que hi havia. Era el cinema de les famílies de Cerdanyola i Ripollet, tots els treballadors eran del poble i tots en conexiem. Tants records que podríem escriure un llibre.

Emma Puig, 43 anys

"Sóc de Cerdanyola de tota la vida i tinc molts records del Kurssal o El Punt per mi sempre ha sigut Kurssal. Records en tinc molts, però un dels més importants és la primera sortida amb amigues sense que vinguessin els pares acompanyant-nos o sense que vinguessin a buscar-nos. La sortida va ser quedar al Kurssal i veure una pel·lícula l'any 1993.

També recordo veure quatre vegades seguides Titanic amb els meus avís (que ja no viuen) amb els pares i unes amigues, dues d'elles vivien a Granollers i les vaig convidar a venir al Kursaal. Celebrar aniversaris era el més 'guai' de l'época! Vaig estar vivint 11 anys a Vic i venia al Punt per veure les peli. Després sopar i cap a Vic. Sempre al meu cor. Fa res que vaig estar per última vegada per veure la peli Especiales"

Jaume Guinot

"Al llarg de 40 anys d'anar al cinema en tinc moltes d'anècdotes. Recordo quan anavem al encara Kursaal i feien la pausa, amb la mare i les galetes amb xocolata. Després ja van fer diverses ampliaions i va arribar l'Internet quan era el Punt Multimedia, i anys després recordo quan una amiga era la taquillera i jo anava a veure-la a la feina i seia a un racó de la taquilla. I a la foto, quan van estrenar Cats i a la sessió només hi vam anar la meva parella i jo. Recordaré també tota la gent que he conegut del cinema en aquests anys, bona gent. Amb molta estima espero que els vagi molt bé!"

Imma Llopart, 45 anys

"Tinc molts records de les sales del Kursaal i cinemes El Punt. De joveneta hi anava amb amics, alguns dels records no es poden explicar aquí... Algunes vegades, fins i tot hi havia anat sola als matinals del diumenge!

La primera que vam veure amb el meu, ara marit, va ser una del Tom Hanks, que ens agradava molt, va ser The Wonders, quina peli més dolenta! Vam seguir anant al cinema, és clar, els últims anys amb els nostres fills, i el dia que vam entrar a la sala 11 a veure, la que seria la nostra última peli que veuriem allà, vaig pensar: "Potser aquesta serà l'última...". Era Avengers: END GAME"

Diana Cardona

"Jo també guardo moltíssims records... Vaig anar desde els 5 anys fins als 13 tots els diumenges de la meva vida, amb la meva mare que era la coneguda com la POPY! Tots els diumenges vol dir tots! Fins i tot vam veure les quatre Freddy Krueger en una sessió continua! Només hi havia 3 sales i a mitja pel·lícula sortia un homecarracteritzat de Freddy! Són moments que sempre guardaré... Em coneixien tan, que molts cops em deixaven canviar de sala, desde el bar, si la pel·licula no era per a mi (ja que abans no hi havien tantes normes de classificació per edats) En fi, als meus 40 anys, i amb la meva marona al cel, sempre portaré dins meu el Kursaal!"

Ivan Rodríguez

"Jo vaig treballar als cinemes durant un any i mig com a acomodador i fent tasques de neteja. Va ser un dels meus primers treballs. Recordo que era l'any 1996-1997, qua la zona de restauració no existia i hi havia un parquing i molt terra, poc a poc el van anar muntant. Ara que tinc un fill de dos anys, la meva il·lusió era portar-lo algun diumenge al matí a que veiés alguna peli per nens, però no podrà ser...".