Adrià Garcia: “Les emissions de gasos provoquen 3000 morts a l’any a l’AMB”

30 anys enrere aproximadament, el barri de Canaletes no existia, ni bona part del centre de la ciutat estava urbanitzat: tot era camp. Les ciutats han anat expandint-se amb el pas dels anys, ocupant cada cop més zona verda. En aquest context, és vital la feina de tècnics ambientals com l’Adrià Garcia Silvestre, que realitzen estudis per ajudar a preservar la biodiversitat de zones com els voltants de la muntanya de Collserola. També estudien les claus per frenar el canvi climàtic, que s’ha agreujat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona des que a l’abril es va decretar l’emergència climàtica.

Silvestre és també vicepresident d’ADENC, l’associació que vetlla per la defensa i l’estudi de la natura d’arreu del Vallès. Fent honor al Dia Internacional contra el Canvi Climàtic d’aquest diumenge 24 d’octubre, el Tot ha entrevistat a l’especialista per conèixer l’estat en termes mediambientals dels municipis del Vallès.

Com valores la situació actual al Vallès pel que fa al medi ambient, i quin és l’impacte del canvi climàtic?

En general, les zones verdes del Vallès estan molt pressionades urbanísticament per tots els municipis de la zona. Un exemple és la via verda entre Collserola i Sant Llorenç, que està envoltada per vuit municipis que són dels més poblats de Catalunya. Les autoritats no fan més que aprovar nous plans per seguir urbanitzant en aquestes zones que serveixen de connector ecològic.

Per altra banda, en el canvi climàtic afecta molt la mobilitat; el transport públic no acaba de funcionar molt bé i moltes ciutats no tenen un carril bici adequat. El vehicle privat és de les principals causes de les emissions de gasos. 

Com afecten les emissions de gasos dels vehicles de les ciutats als veïns?

Són perjudicials per a la salut. Hi ha estudis que asseguren que les malalties respiratòries causades per aquestes emissions provoquen unes 3000 morts a l'any a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Crec que s'ha desaprofitat la rutina que es va adquirir durant la pandèmia d'utilitzar més la bicicleta com a transport de proximitat, i ara un altre cop tornem a la situació pre-Còvid. Si en pandèmia s'hagués invertit en millorar la xarxa de transport en bicicleta, jo crec que no hagués tornat a augmentar tant l'ús del vehicle. 

Pel que fa a la mobilitat, es treballa prou a la zona per millorar la situació d’emergència climàtica que es va declarar a l’abril? Creus que fan falta més zones de baixes emissions al Vallès?

Municipis com Sant Cugat han fet una bona inversió en carrils bici molt ben connectats. Però a partir de l'Ap7 cap amunt s’ha invertit poc. D'altra banda, ara a Sabadell s'està sentint que volen declarar zona de baixes emissions, però no sé fins a quin punt això ajudaria. Al final aquestes mesures acaben afectant la gent que no es pot permetre tenir un cotxe menys contaminant. Per tant, si això es fes, s'hauria de compensar posant facilitats per fer servir el transport públic. Però no sé si estaran disposats a fer-ho.  

Com avança el repte de la Via Verda de Collserola-Sant Llorenç?

L'any passat vaig fer un estudi genèric de l'estat actual de la Via Verda, sobre els usos de sòl, què s'ha urbanitzat fins ara i què no, quines eren les interaccions dels municipis amb la Via Verda, si hi havia corredors que entraven cap a la zona urbana... Hi ha diversos punts latents a la via. El tram des de la C-58 fins a Sant Llorenç està prou ben conservat i té menys pressió urbanística, exceptuant les zones de camps de golf. Però de la C-58 cap a baix, són zones molt acotades per urbanitzacions o per camps de golf.

Què suposaria la construcció del Centre direccional per l'entorn natural? 

Si s'acaba urbanitzant, es perdrà la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç, perquè és una zona molt estreta. REFEM i altres associacions estem lluitant perquè es tiri enrere o, si més no, es redueixin les urbanitzacions. Una cosa que no s'acaba d'entendre és que vulguin urbanitzar i construir noves empreses, quan dins de les àrees urbanes que ja estan construïdes hi ha polígons industrials completament buits arran de la crisi econòmica. Per tant, no té sentit construir de nous. 

Fins a quin punt ajuda al medi ambient conservar aquestes zones verdes?

Hi ha zones que estan protegides com és la Via Verda de Terrassa o el parc agrari de Sabadell, que aporten biodiversitat a la vida verda. Les zones forestals i de camps de conreu serveixen, primer, per reduir el risc d'incendis, i segon, aquestes intervencions humanes sempre controlades generen més biodiversitat. Un parc agrari també provoca que intentem potenciar el producte local i evitar així les importacions que comporten més transport i més canvi climàtic. 

Quins són ara mateix els vostres objectius i reptes prioritaris respecte al medi ambient a la zona del Vallès?

Primerament, que es conservin el màxim de zones naturals. Tenim un altre repte a Sabadell; volen reurbanitzar les zones del riu Ripoll, quan fins ara s'han fet moltes actuacions per recuperar la fauna i la flora del riu. També tenim latent el tema del quart cinturó que es porta arrossegant des de fa uns 30 anys; ara el volen tornar a reactivar. Volem crear SOS Vallès per identificar els punts conflictius del Vallès en termes de medi ambient per estudiar solucions.

Concretament, creus que l’administració cerdanyolenca prioritza prou la sostenibilitat?

No conec molt l'administració concreta de Cerdanyola, però en general els ajuntaments s'omplen la boca dient que faran polítiques de medi ambient només per fer-se la foto, i finalment no s'acaba de veure una implicació real. Respecte a la Via Verda, volem crear una associació de municipis comptant els vuit que toquen la Via Verda, per homogeneïtzar la gestió. Trobem que a cada municipi es fan actuacions diferents i seria bo fer una gestió més global de la via.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.