El 2022, l’any amb més denúncies per violència de gènere al Vallès Occidental

L’any 2022 es van presentar un total de 2.378 denúncies per violència de gènere al Vallès Occidental. Segons l’informe de ‘Dades anuals de violència contra les dones’ de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, aquesta és la xifra més elevada des del 2007, any en què es comencen a comptar les dades a nivell comarcal.

Durant el 2022 va haver-hi 287 denúncies més que l’any anterior, el que representa un augment del 13,7%. De les 2.378 denúncies presentades, el 18,2% corresponen al partit judicial de Cerdanyola del Vallès, el 36,4% al de Sabadell, el 30,1% al de Terrassa i el 15,3% al de Rubí. S’ha de tenir en compte que Sabadell i Terrassa són els partits judicials que concentren un nombre més elevat de dones majors de 18 anys (el de Sabadell el 35% i el de Terrassa el 27%).

Un partit judicial és una unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció. El partit judicial de Cerdanyola engloba els municipis de Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Badia del Vallès i el mateix Cerdanyola, que n’és la capital judicial.

Tots els partits han augmentat el nombre de denúncies des del 2015. És significatiu, però, el cas de Cerdanyola del Vallès que pràcticament ha doblat el nombre de denúncies (+40,1%). El de Sabadell ha augmentat un 37,1%, el de Rubí un 23,8% i el Terrassa un 9,8%.

La majoria de les denúncies són fetes per la víctima a través d’un atestat policial

De les 2.378 denúncies presentades l’any 2022, el 84,4% van ser per atestats policials amb denúncia de la víctima. Des de 2015 les denúncies realitzades per les víctimes amb atestat policial concentren al voltant del 80% al 85% de les denúncies presentades.

Al partit judicial de Cerdanyola, totes les denúncies presentades (433) van ser per atestats policials. El 87,7% van ser denúncies de la víctima, el 3,7% amb denúncia d’un familiar, i destaquen 39 denúncies (9%) per intervenció directa de la policia. Aquest tipus de denúncies per intervenció policial representa només un 2% en el partit judicial de Terrassa i no n’hi ha cap ni a Sabadell ni a Rubí.

Quina tipologia de delictes són majoritaris?

Dels 2.633 delictes per a violència masclista registrats al Vallès Occidental, hi ha hagut tres homicidis: dos al partit judicial de Terrassa i un al de Sabadell. L’any amb més dones assassinades a la comarca va ser el 2017, quan se’n van registrar cinc. La majoria de delictes, doncs, són per a lesions lleus, que representen el 61,8% del total dels delictes a la comarca.

Aquesta tendència es repeteix en tots els partits judicials excepte en el de Cerdanyola, on la majoria dels delictes registrats són per maltractament habitual (44,9%), mentre que els delictes per lesions lleus (26,6%) estan molt per sota que la mitjana de la comarca.

Més ordres de protecció denegades que adoptades

Al Vallès Occidental la proporció d’ordres denegades (53,6%) és inferior que a la província (56,4%) i lleugerament superior a la del conjunt de Catalunya (52,9%). Però, com passa de forma persistent en els darrers anys, se situa molt per sobre de la proporció del conjunt d’Espanya (31,3%). Les ordres adoptades al Vallès Occidental, en canvi, són el 46,2%.

Els partits judicials de la comarca presenten diferències en la proporció de denegació de les ordres de protecció. El partit de Terrassa és el que se situa amb una proporció més elevada (62,4%) i el segueix el de Cerdanyola del Vallès (59,6%). A diferència dels partits de Sabadell (48,4%) i del de Rubí (40%) que tenen un nombre més elevat d’ordes de protecció adoptades que denegades.

Gairebé 7 de cada 10 ordres de protecció tramitades durant el 2022 van ser sol·licitades per dones que tenen o tenien una relació afectiva amb l’agressor, sense estar casades. El 41,8% d’aquest grup ja no es troben en situació de parella amb el denunciat. Aquesta situació contrasta amb el període anterior al 2020, quan la majoria dones que van iniciar una ordre de protecció es trobaven en una relació de parella.

Quines solen ser les mesures de protecció?

De les 651 mesures de protecció judicial adoptades durant el 2022, la major part són de tipus penal, entre les quals destaquen les de prohibició de comunicació (35,5%; 231) i les d’allunyament (35,3%; 230). Entre les mesures de tipus civil, que representen el 28% del total, destaquen les de prestació d’aliments (6,9%; 45) i les d’atribució de l’habitatge (6,5%; 42).

L’any 2022 va haver-hi un total de 232 resolucions judicials que van acabar en sentència. D’aquestes, el 92,7% van ser condemnatòries (215), és a dir, que es va condemnar al denunciat. És la proporció més elevada des del 2007. Durant aquests darrers quinze anys, la major part de les sentències s’han resolt en la condemna del denunciat -només als anys 2013 i 2014 el nombre de sentències absolutòries és superior a les condemnatòries-.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.