Sergio Delgado: "Cada dia de la meva vida és un repte"
El jove cerdanyolenc, qui pateix un un glioblastoma, ha engegat un projecte a TikTok per a recaptar fons per la malaltia i portar 1.500 signatures al Congrés dels Diputats
En Sergio Delgado és un jove cerdanyolenc a qui en qüestió de tres mesos li va canviar la vida. D’un dia per l’altre, a causa d’un cop al canell mentre jugava a futbol, li van diagnosticar un glioblastoma, una espècie de tumor cerebral.
Al TOT hem volgut parlar amb ell per conèixer la seva història i ens explica que aquesta malaltia afecta a tota la part dreta del seu cos i sistema nerviós. A causa d’aquesta malaltia, va engegar un projecte a través de xarxes socials com TikTok per conscienciar sobre ella i recaptar fons per a la investigació per trobar una cura d'aquesta malaltia. També cerca recollir 1500 signatures "per intentar que els representants polítics al Congrés dels Diputats es pronunciin davant aquesta situació" a través de la plataforma Osoigo.
Delgado porta dues operacions en dos mesos i com ell mateix relata, el seu únic objectiu és "ajudar a que la gent mai tiri la tovallola per cap causa ni dificultat”.
Pel que tenim entès, ara que estàs en fase de recuperació, has engegat un projecte. En què consisteix?
A través de les xarxes socials busco que arribi a molta gent i, entre altres, serveixi per a donar ànims a altres persones. Per altra banda, el projecte està una mica estancat perquè, tot i que vull fer samarretes per recaptar diners per donar-ho, el més probable és que vagi al tribunal mèdic i rebi una ajuda, per tant no sé si ho podré fer.
Parles d’ajudar a la gent. Això et fa sentir millor anímicament?
De sempre m’ha agradat ajudar a la resta. Mentalment estic fet un brau. Des que vaig acceptar el que em passava, que vaig trigar tres dies en acceptar-ho, he estat bé. És dur el que m’ha passat, però estic bé. S’accepta i cap endavant. Cada dia és un repte.
Quin és l’objectiu?
Busco estendre el meu propòsit el més lluny possible, arribar al màxim de nombre de gent possible, ajudar i ser un exemple per a tothom.
Com vas detectar el que et passava i quin procés portes ara?
Va ser qüestió de pocs mesos. Em vaig donar un cop al canell, que pensava que me l’havia trencat, i després mica en mica no podia moure diverses parts del braç i del cos. A partir d’aquí vaig anar al metge perquè em fessin proves. Al principi em receptaven Ibuprofè i m’enviaven cap a casa. Fins que un dia, un metge em va agafar i em va fer proves. A partir d’aquí, vaig passar per urgències, per ingrés hospitalari i a la setmana em van operar. Vaig estar d'urgències dues vegades i amb una espera de 7 hores, Després vaig estar en tractament a través de pastilles quimio i radioteràpia, però al treure’m una de les pastilles per error, no vaig acabar el tractament i per això vaig haver de passar per una segona operació. Ara he de passar per la segona fase. Aquesta fase consisteix en estar 6 mesos de tractament a través de pastilles quimio i cada 3 mesos em fan una ressonància.
Com està sent el procés de recuperació i de tornar a aprendre a fer tot allò que feies abans?
Està sent a través de treball constant, bona alimentació i bona força de voluntat. També, fent molt exercici dins del que es pot.
No a tot arreu l'urbanisme està adaptat per a la gent amb dificultats de mobilitat. Quines dificultats et trobes en el teu dia a dia?
Ara veig detalls que abans no veia. Però com no vaig en cadira de rodes no em trobo totes les dificultats que les persones que si que hi van. Però tot i que m’adapto ràpid a les circumstàncies, si que trobo que es podrien millorar les voreres, els carrers…
Quin missatge enviaries a la gent?
El que busco és que la gent col·labori sense esperar que els polítics facin qualsevol cosa. Som 48 milions de persones a Espanya. Si tothom que pugui posés 1 euro, amb un milió d’euros dóna per fer alguna cosa a Espanya. Així, entre tots ajudariem als nostres familiars, amics, veïns... Li pot passar a qualsevol de nosaltres i no t'ho creus fins que et toca.
Anys d'esperança per afectat per glioblastoma
El glioblastoma és el tipus de tumor cerebral més agressiu i és un càncer de cervell. Segons dades d'experts, l'esperança de vida mitjana després d'un diagnòstic de glioblastoma és entre 14 i 16 mesos, però els pacients amb certa genètica tumoral tenen una mitjana de supervivència de 22 i 31 mesos. Tot i que l'esperança de vida mitjana després del diagnòstic és de 14 a 16 mesos, aproximadament l'1% dels pacients sobreviu almenys 10 anys.
Al nostre país, se'n diagnostiquen uns 1.300 casos a l'any -la majoria en persones de mitjana edat-, i el seu perfil és tan heterogeni que als investigadors els resulta complicat establir un patró comú d'abordatge.
Com es pot ajudar al Sergio en la seva lluita?
Si vols ajudar al Sergio amb la recollida de signatures per dur al Congrés dels Diputats, ho pots fer aquest enllaç.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris