La revitalització de Santa Teresa: dels cinemes a Cerdanyola Centre
La construcció dels habitatges de Cerdanyola Centre transformarà la zona del carrer Santa Teresa i els seus entorns
Després d’anys d’incertesa sobre el futur del sector Santa Teresa, a tocar de l’estació de Renfe, el projecte ara conegut com a Cerdanyola Centre representa la transformació urbanística més important que s’està realitzant al nucli de la ciutat.
El passat del carrer de Santa Teresa és testimoni de l’època de la Cerdanyola d’estiuejants i de l’expansió de les sales de cinema. Tal com apunta l’historiador Isidre Grau, els orígens del carrer de Santa Teresa estan estretament lligats a Ignasi Altimira, qui a finals del segle XIX va fer construir quatre cases “amb la idea d’urbanitzar un espai tan proper a l’estació del tren i destinar-les a lloguer per als estiuejants”.
A mitjans del segle XX, el carrer Santa Teresa era un dels més transitats pels cerdanyolencs, ja que acollia els cinemes Kursaal, fundats per la família Sallent durant els anys 40. Després de diverses reformes i ampliacions, l’any 1994 el Kursaal es convertiria en "El Punt", ja amb 11 sales, que farien d’aquest cinema de Cerdanyola una referència a la comarca.
L’impacte del consum on-line dels productes audiovisuals obligaria als cinemes ‘El Punt’ a abaixar la persiana definitivament el 2020. Una mort ja anunciada el 2018. Des de llavors, Santa Teresa començava una època de decadència. Edificis en ruïnes i alguns establiments comercials i cafeteries dibuixaven un espai on s'hi respirava un “present híbrid, entre suburbial i desolat”, descrivia Isidre Grau en el seu llibre Cerdanyola 50/2000.
El carrer de Santa Teresa abans de la reurbanització. FOTO: Ajuntament
La transformació d’un espai vital
El 2018, la propietat dels cinemes El Punt venia els terrenys a la constructora Corp per a la construcció d’habitatges. En aquell moment, les alarmes a la regidoria d’Urbanisme del govern de Compromís van saltar, ja que el Pla General Metropolità (PGM) original de l’any 1976 contemplava la construcció de 150 habitatges i un “desenvolupament hostil, sense cap zona verda i sense espais per al comerç o el lleure ni connexió amb la resta de la ciutat”, en paraules del llavors regidor d’Urbanisme Ivan González.
Després de les negociacions amb la constructora, es va fer una proposta de modificació del PGM. Aquesta contemplava més zones verdes i la construcció de 242 pisos en lloc de 150.
Davant aquesta situació, part del veïnat i els grups municipals de PSC, Ciutadans, PP, ICV-EUiA i el PDeCAT van expressar la seva oposició total o parcial a la modificació proposada pel govern. Un any després, i ja en el mandat de Carlos Cordón, es va tirar endavant la modificació del PGM amb alguns canvis al projecte, rebutjat en el passat mandat, però que el govern del PSC considerava que millorava la zona.
Promoció dels habitatges del Cerdanyola Centre. FOTO: Corp
Connectivitat i dignificació de l’espai
Gairebé sis anys després, Corp ha aixecat un primer edifici amb 18 habitatges i ja està en marxa un segon, en què n’hi haurà 82. Entre les quatre fases previstes s’espera que hi hagi 211 habitatges, dels quals 33 seran de protecció oficial.
Amb la construcció d'aquests habitatges també es podrà veure un canvi en el plànol urbanístic d'aquesta zona de la ciutat. Tot i que, de moment, només s'hagi fet la primera fase, la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, creu que "és el primer pas per a la transformació d'aquest barri”. De fet, des de divendres passat ja està obert l’espai de davant de l’estació.
Eulàlia Mimó: "És un punt estratègic de la ciutat, que permetrà establir noves connexions entre barris"
Segons Mimó, aquest “és un punt estratègic de la ciutat, que permetrà establir noves connexions entre barris". Una connexió que ja es pot veure des de la col·locació de la passera que unirà el barri de Les Fontetes amb la nova promoció Cerdanyola Centre.
La millora de la llera del riu ha estat un dels eixos centrals per a la constructora: “consolidarà un passeig fluvial que no només reforça la identitat paisatgística de l'entorn, sinó que també genera un espai d'esbarjo pels residents”, explica el director de l’Àrea d’Arquitectura i Projectes de Corp, Javier Aldámiz. Es tracta de “l'eliminació d'una zona aïllada dins del traçat urbà, integrant-la a la malla de la ciutat per millorar la fluïdesa dels desplaçaments i garantint donar continuïtat a itineraris estratègics que vinculen punts neuràlgics com el mercat, l’estació i el sector comercial”, afegeix.
En la mateixa línia la regidora d’Urbanisme, afirma que la construcció d’aquests habitatges “representarà una dignificació de tot l’entorn”, amb la creació de dues noves places: una de paviment, a tocar de l’estació, i l’altre més tova, a la banda del riu Sec. De la mateixa manera, el carrer Santa Teresa, que fins fa poc era transitable, serà d’ús exclusiu per a vianants.
Javier Aldámiz: "Aquesta transformació comportarà la revaloració de l'espai públic i convertirà l'entorn en un lloc més agradable i funcional"
Aquesta transformació comportarà “la revaloració de l'espai públic i convertirà l'entorn en un lloc més agradable i funcional, promovent el benestar dels ciutadans i reforçant la identitat del barri com a espai dinàmic i atractiu”, afirma Aldámiz.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris