El preu de l'habiatatge a Cerdanyola, pels núvols: "és inassumible"
El preu del lloguer ha crescut un 46% durant la última dècada i el preu de compra s'ha disparat un 56%. El TOT parla amb experts immobiliàris per a entendre aquest augment
L’accés a l’habitatge és l’aspecte menys valorat pels cerdanyolencs amb una nota de 3,5 sobre 10, segons el Dibaròmetre, l'enquesta que realitza de manera anual la Diputació de Barcelona. Aquesta és una conseqüència directe de de l’augment de compra i de lloguer que ha viscut la ciutat en els darrers anys i que sembla que no té aturador, tot i els esforços de l’administració per a intentar contenir els preus.
Fa deu anys el lloguer mitjà a Cerdanyola era de 597 euros i el tercer trimestre de 2024 va ser de 871 euros (el tercer més alt, després dels dos últims trimestres de 2023). El preu de compra també s’ha disparat: aquest ha passat de 1.585 euros el 2014 a 2.473 euros el tercer trimestre de 2024. “Els preus són inassumibles”, han denunciat en repetides ocasions des del Sindicat de Llogateres de Cerdanyola. De fet, segons un estudi dades de la Diputació de Barcelona, els cerdanyolencs que viuen de lloguer destinen un 42,51% del seu sou de mitjana en pagar-lo.
Font: Idescat. Elaboració pròpia
Font: Ministeri de Foment. Elaboració pròpia
Per què han pujat els preus?
El CEO de SisquellaGrup, Lluís Sisquella, assenyala la falta d’oferta com una de les causes principals de l’augment de preus. “En els últims anys ha baixat l’oferta i això ha fet que hi hagi menys moviment, perquè la dificultat per a trobar un altre pis és major”, afirma Sisquella. El director general de SisquellaGrup posa la lupa especialment en el lloguers i alerta que el mercat “està col·lapsat”.
Miquel Àngel Vicente: “La llei de regulació de preus del lloguer, tot i que era necessària, ha fet que es reduís el mercat”
“La llei de regulació de preus del lloguer, tot i que era necessària, ha fet que es reduís el mercat”, insisteix. En la mateixa línia, el secretari general de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Miquel Àngel Vicente, va alertar fa uns mesos, en declaracions al TOT Cerdanyola, que “la gent estava a l’expectativa del que pogués passar amb aquesta”. Això ha fet que “molts hagin aguantat els contractes o els hagin prorrogat”, deia.
Per la seva banda, el membre del Sindicat de Llogateres de Cerdanyola, Sergi Ferrer, creu que aquesta regulació “està sent insufucient, ja que el que fa és simplement posar un topall als lloguers, però no que baixin”.
També es queixa que només s’hagi regulat un tipus de contracte de lloguer: “això ha fet que hi hagi una desviació cap al lloguer d’habitacions i temporal, que no entra dins la regulació”. “És una via lliure pels especuladors”, la qual cosa fa que augmenti del preu mitjà del lloguer.
Sergi Ferrer: "La nova llei ha fet que hi hagi una desviació cap al lloguer d’habitacions i temporal"
El lloguer d’habitacions i temporal, el següent objectiu de l’administració
El proper pas per a intentar regular els lloguers és controlar els lloguers de curta durada i d’habitacions. Tot i que l'aplicació efectiva s'ha endarrerit al juliol, el registre de qualsevol allotjament turístic, de temporada o de lloguer d'habitacions ja està en vigor des de l’1 de gener d’aquest any. Es tracta d’un registre que obliga a tots els propietaris a tenir un número de registre si volen oferir un lloguer d’aquestes característiques.
Precisament, Cerdanyola és el tercer municipi de Catalunya amb el preu del lloguer d'habitacions més car, després de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Segons un estudi del portal immobiliari Fotocasa, a Cerdanyola llogar una habitació ja costa 504 euros de mitjana. El factor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és clau per a entendre el boom d’aquest tipus de lloguer a la ciutat.
Tot i això, no són només estudiants els que viuen en contractes temporals i d’habitacions actualment a Cerdanyola. Des del Sindicat de Llogateres ja avisaven, des de l’entrada en vigor de la llei de regulació dels lloguers, que molts propietaris s’estaven “aprofitant d’aquesta escletxa”.
Lluís Sisquella: "Alguns propietaris es replantegen altres opcions, després de l’entrada en vigor de la llei de regulació de preus del lloguer"
En aquest sentit, Lluís Sisquella, confirma que alguns propietaris s’han replantejat altres opcions, després de l’entrada en vigor de la llei de regulació de preus del lloguer: “la venta de l’immoble n’és una”, expressa.
Habitatge de Protecció Oficial: 25 iniciats en 13 anys
Davant la problemàtica de l’habitatge, sobretot a l’àmbit metropolità, l’administració està optant per la via dels Habitatges de Protecció Oficial (HPO). A Cerdanyola l’any 2023 es van iniciar 25 HPO, després de tretze anys sense construir-ne cap, des del 2010. Tot i això, els Habitatges de Protecció Oficial encara estan lluny dels objectius de l'administració: només l'11% dels habitatges iniciats el 2023 van ser de Protecció Oficial. A Catalunya, aquest percentatge augmenta fins al 24,2% dels habitatges iniciats totals; i a l'àmbit metropolità, és del 34,2%, tres vegades més que a Cerdanyola.
En aquests 13 anys, altres municipis de l'entorn de Cerdanyola sí han construït Habitatges de Protecció Oficial. Destaquen Sabadell (582), Sant Cugat (524) i Terrassa (546), que el 2023 va ser el segon municipi de Catalunya, només per darrera de Barcelona, en iniciar més HPO (348). Altres com Ripollet, Montada i Reixac i Rubí, també s'han quedat enrere.
Sonia Rodríguez: "Cal evolucionar el model d'habitatge cap a lloguers accessibles per a la ciutadania"
El govern actual de Cerdanyola opta per “la construcció d’aquest tipus d’habitatge per a destinar-la a lloguer accessible”, tal com explica la regidora d’Habitatge. El Centre Direccional és allà on l’administració i les constructores tenen la mirada posada. En els pròxims anys s’hi han de construir al voltant de 5.000 habitatges (un 32% de Protecció Oficial). Tot i això, segons Lluís Sisquella, tal com està plantejat l’HPO “no és rendible econòmicament per les empreses constructores” i planteja que “es faci una concessió del sòl per a aquest tipus d’habitatge destinat al lloguer”.
Tot i això, Rodríguez, recorda que les polítiques d’habitatge “no tenen un retorn a curt termini” i espera que aquest any es desencalli el procés judicial del Centre Direccional per a poder avançar en el projecte que ha de donar resposta a les demandes dels cerdanyolencs que es veuen obligats a marxar per culpa de la falta d’habitatge.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.