Lourdes Ciuró: "Volem aconseguir que el català sigui una llengua d'ús habitual als nostres jutjats"

La consellera de Justícia a la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró, va visitar Cerdanyola del Vallès, aquest dijous 8 de juliol, en el marc d'un acte organitzat per Junts. Ciuró va parlar dels objectius de la conselleria que ocupa i de com afronten la taula de diàleg amb el govern espanyol.

Escepticisme davant la taula de diàleg

Lourdes Ciuró no es va mostrar 100% confiada amb un bon resultat de la taula de diàleg que han pactat els governs català i espanyol. Per a la consellera de Justícia i membre de Junts, va assegurar que no seran "il·lusos" davant les converses amb el govern de Pedro Sánchez i va assenyalar que Junts s'hi suma perquè ERC té majoria en la coalició de govern: "La part de la coalició que té un diputat més, que és ERC, ha dit que la seva aposta és la taula de diàleg. Hi anirem amb la voluntat que funcioni".

Ciuró també va destacar que anar a la taula de diàleg i defensar el dret a l'autodoterminació i l'amnistia no significa renunciar a les demandes al govern estatal: "Hem de poder fer possible la reivindicació de les coses que necessita, en aquest cas l'administració de justícia del nostre país, com són les taxes judicials, les inversions en infraestructures i la reclamació dels 6 mil milions d'euros que ens deuen".

La consellera també es va posar el focus en l'activitat política municipal. Lourdes Ciuró considera que el plan B si la taula de diàleg no funciona depén de tenir uns bons resultats a les eleccions municipals de l'any 2023: "Sense les municipals i el territori vertebrat, la força que representem es veurà minvada".

Justícia en català

La cinquantena de persones que van assistir a l'acte van poder plantejar preguntes a la consellera. Una de les preguntes es va referir a la manca de presència del català l'àmbit judicial. Ciuró va assegurar que és un dels reptes de la seva conselleria i va assenyalar les accions clau per millorar l'ús del català a la justícia: "Volem aconseguir que el català sigui una llengua d'ús habitual als nostres jutjats".

La sabadellenca, qui és advocada de professió, va explicar que l'arrel del problema rau en el fet que la majoria de jutges són de fora de Catalunya i molts no tenen competències en català. "El conjunt de professionals com advocats o procuradors, tenen tendència a fer els escrits en castellà perquè no saben si aquell jutge que tenen davant té competències en català. I en aquests casos no vols fer mèrits per caure malament al jutge", va dir Ciuró.

Com a solució, la consellera apunta a treballar amb el Departament d'Universitats el foment de la vocació judicial entre els estudiants catalans i facilitar econòmicament l'accés a les oposicions.

Ajuda econòmica als represaliats

Per una altra banda, un dels assistents va preguntar sobre els ajuts a les persones "que estan sent represaliades". Lourdes Ciuró va explicar que la fórmula del fons per pagar les fiances del Tribunal de Comptes és sòlida jurídicament "per poder ajudar les persones a qui avui s'embarga el seu patrimoni per haver fet la seva feina".

Recentment, el Tribunal de Comptes ha reclamat 5,4 milions d'euros de fiança a 34 excàrrecs del Govern per l'acció exterior entre 2011 i 2017. La delegada instructora els dona 15 dies hàbils -des del 30 de juny- per abonar-la de forma solidària entre els afectats. Si els responsables de les presumptes despeses indegudes no abonen la quantitat reclamada en el termini fixat, es procedirà a embargar-los béns.

Record per a Jordi Miró

En l'inici de l'acte, el regidor de Junts, Joan Sánchez, va dir unes paraules en record de l'exregidor Jordi Miró, militant de Junts i històric polític de la ciutat que vha mort aquesta setmana.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.