Dolors Bassa: "Només es pot avançar des del diàleg i la negociació"

L'exconsellera de la Generalitat, Dolors Bassa, ha estat la convidada de l'acte de cloenda de l'exposició Pioneres del municipalisme feminista 1934-1939,  impulsada per l'Ateneu Republicà d'ERC. En l'acte celebrat al pati de l'Ateneu aquest 28 de setembre, Bassa ha reiterat la seva aposta pel "diàleg i la negociació" per assegurar al dret a l'autodeterminació.

Les dones en política i les dones a la presó

L'exposició que s'ha pogut visitar a l'Ateneu fins a aquest dimarts feia un recorregut de vuit plafons recollint les biografies de 16 dones que van sortir elegides regidores dels seus respectius municipis a les eleccions del 14 de gener de 1934, les primeres on les dones van poder votar. Bassa es va referir a la situació actual de les dones i la diversitat de gènere en política, destacant que tot i que les dones són el 50% de la societat, no es veu representat en les alcaldies dels municipis catalans.

En la mateixa línia, l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies també va parlar de la realitat de les dones amb qui va compartir presó: "La Carme Forcadell i jo diem que si érem feministes, n'hem sortit encara més perquè el sistema penitenciari és masclista". Bassa va assegurar que moltes dones són a la presó perquè s'han trobat en situacions de violència de gènera o vulnerabilitat i han acabat delinquint. "Si com a societat donéssim més valor als problemes socials i a detectar on hi ha dificultats, segurament hi hauria molt poques dones a la presó", va assenyalar.

Aposta pel diàleg

En el seu discurs, Dolors Bassa va dir que no sent rancúnia pel seu empresonament: "Quan em pregunten si tinc rancúnia, els dic que no. Només es pot avançar des del diàleg i la negociació. Qui em digui una altra forma de fer-ho, que m'ho expliqui".

Coincidint amb el quart aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, l'exconsellera va assegurar que sabent "què hi ha a l'altre costat", referint-se a les càrregues policials i els empresonaments, l'independentisme no pot "caure en el mateix parany". Així, Bassa va reiterar la seva aposta per la llei d'amnistia i el dret d'autodeterminació. "Ho vull perquè soc demòcrata i per poder votar 'SÍ' a la independència. Però també estic d'acord en què algú altre tingui la possibilitat de votar 'NO'. Per això defensem el dret a l'autodeterminació".

La vida a la presó

Preguntada per la salut mental en sortir de la presó després dels indults, Dolors Bassa va explicar que la seva situació, i de la resta de dirigents independentistes empresonats, va ser diferent a altres presos: "En total he rebut 80.000 cartes. És una situació diferent d'altra gent que està a la presó".

Assenyalant el suport ciutadà com a clau per "aguantar a la presó", Bassa també va destacar la importància de trobar estratègies que permetin evadir-se de la rutina la cel·la. "En el meu cas, vaig llegir 632 llibres i vaig escriure molt", va dir. Amb tot, va remarcar amb contundència que fora de la presó es troba mentalment millor i va defensar els indults perquè això els permet "fer feina des de fora i continuar el projecte".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.