Carlos Cordón: “El transport urbà i el nou contracte de neteja han de ser les prioritats del 2024"

Cerdanyola ja ha encetat el 2024, un any en què s'han de començar nous projectes, d'altres s'han de tancar i s'ha de fer front als reptes que vindran, com la Zona de Baixes Emissions, el Parc de l'Alba, la construcció de més habitatge i nous equipaments municipals que responguin a les necessitats de la ciutat. El TOT entrevista a l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, per a parlar de tots aquests temes i molt més.

Sempre han dit que l’anterior mandat van posar les bases i que durant aquest volen consolidar tots aquests projectes. Quins són els que es consolidaran durant el 2024?

Bé, és cert que durant l’anterior mandat vam posar les bases, però també vam desbloquejar alguns projectes que estaven enquistats, com les pistes de tenis i pàdel del ZEM Riu Sec, i hem fet front a la situació contractual a l’Ajuntament: quan vam entrar al govern hi havia més de 8 milions d’euros amb factures sense contracte i ara estem al voltant d’1 milió d’euros. Pel que fa als projectes que veuran la llum en els propers mesos, cal destacar les inversions en transport públic urbà i en neteja. La millora del transport urbà i el nou contracte de neteja han de ser les prioritats d’aquest 2024. D’altra banda, el Parc de l’Alba, és un projecte el qual ja s’han fet avenços molt importants i que aquest mandat serà el que començarem a veure molta més obra i l’arribada de diverses empreses.

Un dels projectes que ja ha començat després d’estar un temps encallat és l’urbanització del sector de Santa Teresa. Era una prioritat del govern?

Sí. Era una prioritat començar, perquè vam estar quatre anys lluitant per això. Ara és una prioritat acabar-ho i que es consolidi. Vull recordar que aquest és un altre gran projecte perquè és una de les entrades principals de la ciutat, on apareixeran dues noves places per a la ciutadania: la nova plaça de l’estació i una altra al costat del riu, que connectarà amb el Mercat de Les Fontetes i amb el barri a través d’una passera. 

"N'estic  convençut que aquest any començaran les obres del ZEM Riu Sec"

I de l’esperat ZEM Riu Sec què en pot dir?

És veritat que haurien d’haver començat les obres fa un any, però per culpa d’uns problemes de finançament de l’Àrea Metropolitana es van haver d’endarrerir i aquest és l’any que segur que començaran. N’estic convençut que serà així, igual que s’està fent amb les obres de tot l’entorn de Ca n’Altimira, que és un altre dels grans projectes. 

Precisament, volen que Ca n’Altimira sigui la gran aposta de la marca ‘Cerdanyola, Ciutat del coneixement’?

Totalment. Ca n’Altimira ha de ser la seu de la Ciutat del coneixement. Ara estem acabant tot el que és l’entorn i durant aquest any començaran les obres a l’edifici. Aquesta és una mostra més del que vol fer aquest Govern: recuperar els espais i dedicar-los a la ciutadania. A més també connecta amb el projecte de Santa Teresa, la reurbanització de l’avinguda Primavera entre la plaça de l’Estatut i l’estació i la reurbanització a llarg termini de l’avinguda del Vallès (N-150), ja que és una zona de molt flux de vehicles i persones i que canviarà cap a millor en els propers anys. 

"No ens cansarem de repetir que la 'Ciutat del coneixement' és una de les millors marques que pot tenir Cerdanyola"

Tot i que volen impulsar la marca de la ‘Ciutat del coneixement’, creu que això està connectant amb el dia a dia de la ciutadania o és quelcom que va en paral·lel?

Nosaltres no ens cansarem de repetir que aquesta és una de les millors marques que pot tenir Cerdanyola. Jo crec que la gent ja comença a assumir que som la ciutat del Sincrotró Alba, de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’arribada de grans empreses de valor afegit. Al final el que interessa no és la marca, sinó que passin coses, i això són fets. 

Algunes de les empreses que van anunciar la seva arribada a Cerdanyola l’any passat van ser Panattoni, Innofab o Penguin Random House. Aquesta és la línia a seguir durant el 2024?

Totalment. Estem convençuts que no és una casualitat. Hem treballat molt perquè passin coses d’aquestes. No només volem que arribin empreses, sinó empreses que aportin un valor afegit a la ciutat i que s’adaptin a la marca de la ‘Ciutat del coneixement’. Cerdanyola és i serà una ciutat que atrau el talent.

"El projecte del Parc de l'Alba compleix les tres línies fonamentals que la ciutat necessitava: viure, conviure i treballar"

Pel que fa al Parc de l’Alba, què se n’espera durant aquest any?

D’una banda, s’està consolidant la part econòmica: com deia estan arribant les empreses i les ampliacions de les que ja hi són i s’estan generant llocs de treball. D’altra banda, estem acabant juntament amb la Generalitat, el projecte de l’avinguda Universitat, que ha de ser la cremallera entre la ciutat i el Parc de l’Alba i que transformarà completament la connexió. A partir d’aquí caldrà anar delimitant les parcel·les perquè es comenci a construir l’habitatge que ha de respondre a les necessitats dels cerdanyolencs i cerdanyolenques. El projecte compleix les tres línies fonamentals que la ciutat necessitava: viure, conviure i treballar.

La primera d’aquestes tres línies no s’està duent a terme. Molta gent, sobretot joves, han de marxar perquè no hi ha habitatge o són molt cars. Per què no s’han fet actuacions per a afavorir el lloguer social abans?

En aquests darrers anys hem fet compra d’habitatge per a fer lloguer d’emergència social. Més enllà, d’això a Santa Teresa apareixeran 200 nous habitatges, però la ciutat és el que és i fins ara no hi havia més habitatge. Per això hem lluitat tant per a poder donar resposta a totes aquestes necessitats. És cert que són solucions que no donen resposta d’avui per demà, però seran solucions a mig i a llarg termini.

"Sempre he defensat la construcció del túnel d'Horta com una eina fonamental per a connectar-nos directament amb Barcelona"

Amb la construcció d’aquests habitatges s’espera l’arribada d’entre 10.000 i 15.000 persones. Què caldrà tenir en compte per a no col·lapsar encara més a la ciutat?

Pel que fa al tema de les comunicacions, el Parc de l’Alba està situat estratègicament amb bona connexió tan viària com ferroviària, sense haver de passar per la resta de la ciutat. Igualment, hem de continuar lluitant per a altres necessitats que depèn d’altres administracions. D’una banda, un nou centre d’atenció sanitària que ens ajudi a descongestionar els altres centres de la ciutat. D’altra banda, la construcció de nous centres educatius. I per últim, jo sempre he defensat la construcció del túnel d’Horta com una eina fonamental per connectar-nos directament amb Barcelona. 

És una prioritat millorar la mobilitat de la ciutat?

Sí. Aquest és el mandat del canvi del contracte del transport urbà. Augmentarem la freqüència de les línies actuals i canviarem la flota; tot això ho assumirà l’AMB, que és l’administració competent. D’altra banda, pressionarem a la Generalitat perquè es millori la línia e3, que és la línia per excel·lència de la gent que va o torna de Barcelona; i també hem de poder parlar de nous recorreguts, com apropar aquesta línia a Canaletes, una necessitat històrica del barri.

"Estem en ple procés d'aprovació de l'ordenança de la Zona de Baixes Emissions, que es posarà en marxa durant aquest 2024"

A tot això, la Zona de Baixes Emissions s’havia d’implementar el 2023, però finalment es farà al 2024. 

Nosaltres pensem que amb el tema de la ZBE no podem anar pel nostre compte i hem d’anar plegats amb l’AMB. Ara mateix estem en ple procés d’aprovació d’aquesta ordenança, que es durà al ple del gener i serà durant el 2024 que es posarà en marxa. Volem reduir la contaminació i millorar la salut de les persones i, per això, hi haurà restriccions de mobilitat de certs vehicles, però també és veritat que hi ha un munt d’excepcions a aquestes restriccions perquè entenem que no tothom pot fer un canvi de vehicle d’un dia per l’altre. 

Pel que fa a la salut, s’ha comentat que s’està avançant perquè es comenci a tirar endavant el nou hospital. Serà el mandat en què veurem l’inici de les obres?

A mi no m’agrada parlar gaire de l’hospital, perquè sé la gran frustració que ha generat a la ciutadania en els últims 15 anys. És cert que en el mandat passat ens faltava desbloquejar un tema urbanístic que finalment hem pogut desbloquejar. A partir d’aquí, durant aquest any tindrà lloc una sèrie de tràmits urbanístics i nosaltres tindrem la total disposició de cedir aquests terrenys a la Generalitat perquè això comenci a ser una realitat. Jo soc optimista, però encara és d’hora per dir res. 

Un dels temes que més polèmica ha generat en el debat de la política municipal és l’augment d’un 11,6% de l’IBI. Per què s’ha decidit incrementar ara després de quatre anys sense tocar-lo?

Aquí hem de posar en context el mandat passat: després de sis mesos d’entrar al govern va arribar la pandèmia. Al desembre de 2019 teníem un pressupost aprovat pel 2020 i al març ens van confinar, fent que les prioritats canviessin per complet. El que no podíem fer era demanar encara més a les famílies. Vam haver d’estirar els pressupostos del 2020, 2021 i 2022 al màxim possible i sense renunciar a tot allò que volíem fer.

Precisament, el pressupost en festes ha augmentat. Creuen que això pot molestar als contribuents?

No només hem de parlar d’oci familiar, també hem de parlar d’inversions a la ciutat que fan que el pressupost necessiti més ingressos. Aquest és el nostre model, que l’hem defensat, l’hem treballat i la ciutadania ens ha donat el seu suport a les urnes. Jo sempre explico el mateix: augmentant l’oferta cultural i d’oci familiar, afavorim que la gent no hagi de marxar de Cerdanyola i aprofiti per fer les seves compres aquí i consumeixi a la restauració de la ciutat. Per tant, la conseqüència d’això no només afecta positivament a la gent que gaudeix de l’oferta cultural, sinó a tot el teixit comercial de la ciutat. 

"Estem treballant en una nova normativa urbanística perquè millori l'avinguda Catalunya i tingui el ressorgir que necessita la ciutat"

El comerç local, i sobretot el teixit de l’avinguda Catalunya, és una de les assignatures pendents que cal millorar?

Aquesta és una de les principals problemàtiques. Ara estem treballant una nova normativa urbanística a nivell de llicències perquè el sector de l’avinguda Catalunya millori i tingui el ressorgir que necessita Cerdanyola. Però tampoc podem oblidar la resta de la ciutat: hem millorat la Ronda Guinardó, estem fent obres al pàrquing del Mercat de Les Fontetes… Tot això ajuda al fet que les empreses decideixin invertir a la ciutat i això la faci créixer a nivell d’ocupació comercial. 

En aquest mandat, a diferència del passat, tenen majoria absoluta. Els fa por poder caure en l’error de no escoltar la resta de partits?

És veritat que sobre el paper, ara mateix, no necessitem la resta de partits per a aprovar els punts que portem al ple, però també és veritat l’únic punt que tota l’oposició ha votat en contra ha sigut el de l’augment dels impostos. La resta hem tingut suport. El que vull dir amb això és que no és tan difícil aprovar un punt al ple com portar-lo al ple. Crec que no hem canviat i hem continuat amb aquesta línia de voler millorar la ciutat. 

Per acabar, en les últimes eleccions municipals va canviar el govern de l’EMD de Bellaterra. Què n’espera de les relacions amb aquest nou govern?

Nosaltres amb l’anterior govern de l’EMD Bellaterra teníem bones relacions, però sempre hem dit que aquesta relació s’havia basat en la judicialització dels temes. Ara s’ha encetat una nova etapa, en la qual tenim una molt bona relació amb el nou president, el senyor Josep Maria Riba. Estem treballant en projectes com la renovació de l’enllumenat i la consolidació del Parc del Torrent de la Bonaigua. Estic esperançat amb aquesta nova etapa i crec que aquest és el camí a seguir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.