L'Assemblea Nacional Catalana commemora els 10 anys en un acte emotiu a l'Ateneu

L'Assemblea Nacional Catalana va commemorar dissabte 28 de maig els seus 10 anys d'història en un acte de reconeixement de mèrits al Teatre Ateneu. Hi van participar Dolors Marín, que va ser presidenta durant el procés constituent de l'entitat, la també expresidenta, Dolors Feliu, a més dels diversos coordinadors de l'ANC territorial de Cerdanyola. Tots ells van rememorar els hites del seu pas per l'entitat i van fer una autoreflexió d'on estaven i d'on es troben ara. 

Acte d'encoratjament

Només començar l'acte, el presentador va voler aclarir el motiu de la trobada: "No celebrem la longevitat, perquè l'ANC va néixer per assolir la feina ràpidament i encara hi ha molt per a fer. És un acte d'encoratjament del camí recorregut i de ser conscients de la força que tenim per a culminar-lo".

Tot seguit es va recordar com el setembre de 2009, enmig de la primera consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, la inquietud d'unes persones que pretenien crear una entitat que aplegués totes les sensibilitats nacionalistes va donar lloc a la creació oficial de l'Assemblea el 25 de maig de 2011: "Una època de picar pedra i de fer confluir voluntats".

L'època fundacional

Dolors Marín va estar al capdavant de l'entitat durant el primer any de la seva constitució, deixant pas després a la presidència de Carme Forcadell a partir del 2012: "Jo era com el vol de la papallona que genera un tsunami. Tothom volia el càrrec menys jo, perquè havia vingut a remar i no a presidir", va aclarir Marín. S'havia llicenciat en psicologia i era una de les tants membres que no havia estudiat res relacionat amb política, "però ens havíem d'arremangar". 

Marín va ser l'encarregada d'editar el butlletí de l'ANC, en un moment que ella va qualificar de "molta força i inèrcia". Tanmateix, la presidenta va reconèixer que actualment l'entitat es troba en un moment diferent que demana astúcia i harmonització: "Però digueu-me qui està bé psíquicament, ara". Marín va cloure el seu discurs animant els membres a "ser honestos i pensar què demana el moment", per tal d'ajudar a fer créixer la planta que es va sembrar amb aquella primera llavor. 

10 anys d'Assemblea a Cerdanyola

Tot seguit es va fer un reconeixement als membres de l'assemblea territorial de Cerdanyola del Vallès, fent pujar a l'escenari als quatre excoordinadors del secretariat: Bernat Gaston, Ricard Domingo, Joan Carles Viladot i Àngel Gaston. Tots ells van subratllar els esdeveniments més destacables durant el seu període al timó.

El fundador de l'assemblea territorial i coordinador entre 2012 i 2014, Bernat Gaston, va explicar com una quinzena de persones es van ajuntar perquè compartien inquietuds, i va recordar la primera roda de premsa de l'entitat al Bar Grau: "No teníem ni local", va riure. Tot plegat va sorgir arran d'una de les primeres grans manifestacions per la independència l'any 2012: "El primer any va ser molt especial perquè la gent no s'acabava de creure res: inclús alguns dubtaven de si eren independentistes o no".

A partir d'aquell moment tot va anar en pujada segons l'excoordinador, i l'entitat visitava barris no tan propers ideològicament. Gaston va recordar també la commoció que va suposar el documental que l'ANC va fer sobre l'Operació Garzón de 1992: la detenció de 45 persones vinculades a l'independentisme per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. "Vam tirar endavant la pel·lícula i va ser un èxit absolut", va concloure. 

Reaccions al referèndum de 2014

El següent a parlar va ser Ricard Domingo, que va ser coordinador en l'època del primer referèndum. El moderador hi va fer referència com el mandat de l'empoderament: "Es van aconseguir coses molt bèsties: la via catalana va ser increïble, o els 11 de setembre... tinc molt bons records", va assegurar Domingo. També va destacar que l'entitat no sigui un partit polític i que els membres treballessin en aquell moment per l'objectiu en comú de la independència, sense importar les ideologies individuals. "La il·lusicó d'aquells temps era el motor i se'ns contagiava". 

Pel que fa a la preparació del referèndum, Domingo va relatar un panorama força diferent de l'actual: "Vam plantar paradetes per explicar els arguments de tu a tu, i tothom que fos democràtic independentment de la seva ideologia estava d'acord en celebrar la consulta", afegint, però que "el problema era entrar a les qüestions sentimentals i en la pertinença a Espanya o Catalunya". L'excoordinador també va recordar amb emoció la fita d'una majoria independentista a Cerdanyola amb Carles Escolà de Guanyem: "Era un repte difícil i es va aconseguir". 

Els fets de l'1 d'Octubre

L'acte va recordar també els fets de l'1 d'Octubre, i va prendre la paraula Joan Carles Viladot com a coordinador al capdavant de l'ANC de Cerdanyola entre 2016 i 2020. El moderador i Viladot van dialogar sobre la "impressionant" resposta veïnal que va tenir la "terrible repressió" un cop celebrat el referèndum: "No ens ho creiem. Com a assemblea territorial vam decidir que el 3 d'octubre no aniríem a Barcelona, que ens quedàvem a Cerdanyola: i va passar el que va passar, la manifestació més gran de la història del poble", va sentenciar Viladot.   

Un quart coordinador va viure el procés i la post sentència al capdavant de l'entitat, l'actual capdavanter Àngel Gaston. Va explicar a l'Ateneu el doble sentiment que va experimentar en aquells moments. D'una banda, "ràbia i impotència" davant del "judici farsa" i el "comportament de les forces de l'estat". Però per contra, va recordar amb orgull les 'marxes per la llibertat': "Veure la riuada humana que venia a mi em van sortir les llàgrimes i va ser impressionant". Gaston va vomitar en paraules el sentiment agre-dolç que va experimentar: "Hi va participar molta gent però no vam aconseguir culminar la fita". 

Emocions a flor de pell

Els últims parlaments els van fer Paco Martínez i Eulàlia Subirà, que han estat secretaris nacionals de l'ANC. Martínez és actualment membre de la sectorial de gent gran, i va aprofiar el torn de paraula per explicar amb enyorança l'emoció que va sentir quan va entrar per primer cop a l'ANC: "Sánchez Camacho -expresidenta del Partit Popular- va escampar entre la gent gran que si votaven a favor de l'independentisme no cobrarien les pensions". Martínez es va prendre aquella acusació com un repte i es va dedicar a investigar a fons l'assumpte: "Vaig descobrir que totes les ràtios eren favorables a Catalunya, i vaig fer més de 300 xerrades arreu de Catalunya per a desmentir-ho". En acabar, va voler transmetre un missatge positiu: "Per valorar on estem avui hem de tenir en compte on estàvem". 

L'exsecretària nacional, Eulàlia Subirà, va recordar el "moment de bogeria de creure'ns tot i engegar una maquinària que no ens deixava ni parar-nos a pensar" quan van iniciar la territorial de Bellaterra. El seu entusiasme envers l'entitat la va portar a recórrer Catalunya per assistir a tots els actes on fes falta: "Hem de defensar tots i tothom, no podíem deixar ningú de banda", va aclarir. Subirà no va poder evitar emocionar-se quan va parlar sobre les mobilitzacions universitàries durant el procés: "Encara recordo el moment d'arribar a la plaça Urquinana, plena a petar, i veure arribar l'exèrcit de gent jove per Gran Via."

L'acte va concloure amb la projecció d'un vídeo-resum dels 10 anys de l'entitat i la seva acció a Cerdanyola. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.