El Parc de l’Alba, el projecte d’habitatge que canviarà la ciutat

L’any 1976 el Pla general metropolità va preveure la construcció de cinc centres direccionals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, agafant com a idea mare d’aquests projectes els “pianiregolatori” italians de començament dels anys seixanta. Dels cinc centres previstos, el més important va ser el que aniria entre Sant Cugat i Cerdanyola. 

Aquell pla preveia urbanitzar part de la via verda amb l’objectiu de fer un nou barri en torn l’expansió del Parc Tecnològic del Vallès. La qual cosa des d’un bon inici ja va representar un conflicte d’interessos entre partidaris d’urbanització i partidaris de conservació del medi natural.

No va ser fins al 2001 quan la Generalitat de Catalunya constituir el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, l’organisme integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Institut Català del Sòl, per a tirar endavant el projecte. Un projecte que va ser aprovat pel govern de Cristina Real (PSC).

Llavors el projecte proposava que la major part del sòl edificat es destinaria a indústries relacionades amb les noves tecnologies, seguint la tònica iniciada pel Parc Tecnològic del Vallès (PTV). Dues dècades després, el 2020, es va aprovar un segon PDU amb més espais verds i 5.377 habitatges nous.

Rambla del Castell

Tot i que el 2010 ja es van començar a fer les obres de la primera fase d’urbanització, corresponent a la zona d’empreses del Parc de l’Alba, no serà fins aquesta primavera que es començaran a veure una primera transformació del terreny a la zona d’habitatges. El primer pas serà la urbanització de la Rambla del Castell, que va ser aprovada i adjudicada el passat 19 de febrer pel Consell General del Consorci. 

Més info: La urbanització del Parc de l'Alba començarà aquesta primavera

La Rambla del Castell està projectada per a ser l'avinguda més important del nou barri cerdanyolenc. L'eix vertebrador del Parc de l'Alba connectarà el Castell de Sant Marçal amb la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat. A partir de la construcció d'aquest eix, es preveu que es facin els carrers adjacents que connectaran amb l'actual zona d'empreses i amb la futura àrea residencial.

Segons la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, l’inici d’aquestes obres respon a la voluntat del govern de “continuar fent ciutat” i és “un pas més per a la construcció del parc d’habitatges”. Un cop urbanitzada la zona serà el moment d’aixecar els edificis. De moment, però, ”no es pot començar a construir fins que les parcel·les no disposin dels serveis bàsics", explica el director del Consorci del Parc de l’Alba, Jordi Sánchez.

Eulàlia Mimó: "l’inici de les obres respon a la voluntat del govern de continuar fent ciutat i és un pas més per a la construcció del parc d’habitatges"

Una ubicació estratègica dins l’AMB

El projecte del Parc de l’Alba és únic per diversos motius. Segons Josep Maria Cases, director territorial a Catalunya de Culmia, la promotora encarregada de la primera promoció d’habitatges projectada, “la seva localització estratègica i connexió amb el corredor B-30 / AP-7, el Port de Barcelona i l’aeroport situen el Parc de l’Alba en una dimensió que va més enllà de la AMB”.

Tenint en compte el pes de l’activitat empresarial que està previst que tingui aquest espai i la quantitat d’habitatge que s’hi desenvoluparà, “és evident que el Parc de l’Alba està cridat a ser un referent al més alt nivell dins l’AMB en els propers anys” afegeix.

Més info: Francesc Muñoz: "El Parc de l’Alba es pot beneficiar del grau de maduresa de l’AMB"

Els canvis en el transport

La consolidació d’aquest nou barri implicarà l’arribada d’entre 10 i 15 mil habitants, que necessitaran serveis bàsics i equipaments. Un dels canvis més importants serà en l’àmbit de la mobilitat. Tot i que el Parc de l’Alba està molt ben comunicat amb vehicle privat, “aquest model no ha de ser el principal”, assenyala Cases. “Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones, tant si hi treballen com si hi viuen, hi tinguin accés de manera eficient”, diu.

Josep Maria Cases: "Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones hi tinguin accés de manera eficient”

En aquest sentit, està previst que es desenvolupi un nus de transport amb la construcció del nou intercanviador del Riu Sec, permetent l’intercanvi de l'R8 de Rodalies amb l’R4 en l’entorn proper al Parc. Més endavant, també es preveu la construcció d'una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que travessi Collserola i que millori la connexió del barri amb l’AMB. 

El conflicte ambiental

Al costat dels habitatges, es preveu que es destinin 200 hectàrees a zones verdes, de les 408 que estan projectades. Tal com han destacat més d'una vegada des del govern municipal, "el projecte pretén mantenir un compromís amb la biodiversitat de la zona". De fet, al ple municipal de gener es va aprovar un avanç de la modificació urbanística per a la creació del Parc del Castell, una gran àrea verda que donarà continuïtat entre el Parc del Castell i el Parc Tecnològic del Vallès. 

El membre la plataforma Refem, Àngel Gastón, creu que “el problema és que s'han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”. Des de la plataforma, afirmen que “és una zona amb 16 abocadors i que si no es descontamina hi ha un risc per a tots els habitatges”. Precisament, en els pròxims mesos començaran les obres de ressegellat de l’abocador de Can Planas, amb una durada prevista de 18 mesos. Una actuació que incorporarà un sistema de gestió controlada dels gasos generats. Tot i això, Gastón assenyala que “no és suficient” i que “cal el trasllat dels residus o descontaminar-los, encara que es tracti d'una obra costosa”.

Àngel Gastón: “el problema és que s'han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”

L'abocador clausurat el 1995, té una extensió de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m³ i segons Mimó, "els estudis realitzats pels equips especialitzats afirmen que és pitjor buidar que segellar, perquè són residus que amb el temps queden inerts”. 

Amb tot, la batalla judicial entre administracions i entitats ambientalistes està a l'espera de la resolució del contenciós, que des de Refem creuen que arribarà al juny d'aquest any. D’altra banda, la regidora d’Urbanisme té confiança: “No hi ha motius perquè la sentència ens sigui desfavorable”. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.