Gemma Morell: "La sostenibilitat de la indústria tèxtil passa per la reducció del consum"
Entrevista a Gemma Morell, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona
El 90% dels residus tèxtils municipals que es generen a Catalunya va a parar a abocadors o plantes incineradores i només el 10% dels residus tèxtils són llençats de manera separada. En el cas de Catalunya, aquest percentatge va suposar la gestió de 18.630 tones de roba i altres materials tèxtils l'any 2020. Gemma Morell és una de les investigadores de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que ha realitzat aquest estudi.
Fins a quin punt és un problema global la quantitat de residus tèxtils que generem?
Aquest problema que tenim als països desenvolupats és un problema que la resta de països també tenen. No sabem què fer amb els residus tèxtils. Podem reutilitzar la roba o reciclar-la, però hi ha un percentatge que l'exportem perquè ja no sabem què fer-ne. I arriba un moment que els països en vies de desenvolupament, que reben aquests residus tampoc saben què fer-ne i ja no poden portar-ho a cap altre lloc més, perquè l'economia circular no és infinitament perfecte. Llavors, això és un problema.
En què consisteix la normativa europea que obligarà a la recollida separada dels residus tèxtils als municipis?
Tots els estats membres de la Unió Europea hauran d'assegurar que la roba es podrà recollir de forma separada. Això a Catalunya ja es compleix, però és un sistema que està preparat per recollir el 10% dels residus tèxtils que es reciclen ara mateix. Per exemple, si de cop i volta ens poséssim a reciclar un 50% de la roba, el sistema col·lapsaria, perquè no estem preparats. Tot i això, és veritat que des de l'Agència de Residus s'està treballant per a augmentar la ràtio de contenidors per habitant.
"Si de cop i volta ens poséssim a reciclar un 50% de la roba, el sistema col·lapsaria, perquè no estem preparats"
Fins a quin punt se'ls hi pot reclamar als municipis que assumeixin la gestió de tot això?
No és que ho hagin d'assumir els municipis, sinó que un cop entri la normativa de la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) serà una entitat supramunicipal la que gestionarà aquests residus a través dels contenidors que hi hagi als municipis.
Què és la Responsabilitat Ampliada del Productor?
En alguns residus, com passa amb els envasos, els productors han de pagar per la posterior gestió d'aquest residu quan posen un producte al mercat. Això ara mateix no passa amb la indústria tèxtil, però la llei 7/2022 contempla que les empreses ho hagin de fer a partir de l'any que ve.
Quan comprem roba "reciclada", és realment reciclada?
Sí, és reciclada. Però normalment no ho és a partir de roba, sinó amb ampolles de plàstic per exemple. Actualment, només un 1% dels residus tèxtils es reciclen per fer roba. Per tant, això jo ho considero una pràctica de 'greenwashing'. És veritat que les empreses poden dir que estan fabricant la roba amb reciclatge, però l'interessant seria intentar tancar el cercle de la vida de la roba dins de la mateixa indústria i no amb residus d'una altra indústria. A més a més, sabent que hi ha excedent de residus tèxtils.
"L'interessant seria intentar tancar el cercle de la vida de la roba dins de la mateixa indústria i no amb residus d'una altra indústria"
Com es pot lluitar contra aquest excedent de residus tèxtils?
L'ideal seria que es reutilitzés la roba, perquè el mateix reciclatge comporta un procés de destrucció i transformació. Reutilitzant, per tant, no es genera el residu.
La gent està preparada per aquest canvi de mentalitat, és a dir, passar a reutilitzar la roba?
És veritat que cada vegada s'està posant més de moda el concepte de roba de segona mà i han sorgit plataformes com Vinted. Però aquí també apareixen alguns riscos, com, per exemple, que comprar roba de segona mà faci que augmenti el consumisme. Existeix aquest efecte rebot, que pel fet de pensar que som sostenibles, passem a consumir més i al final no estem sent tan sostenibles. A final, la sostenibilitat real de la indústria de la moda passarà per la reducció de la producció i del consum.
Abocador il·lecal de roba al Desert d'Atacama (Xile). FOTO: Gemma Morell
El capitalisme s'acabarà menjant el concepte de reutilització?
No deixen de ser idees de negoci i, per tant, estan pensades des d'una visió capitalista, però dins d'això tenen la sensibilitat de potenciar la compra de segona mà, fer-la accessible a tothom i trencar tabús. No crec que haguem de relacionar tant capitalisme i reutilització, sinó plantejar que la reutilització ha d'anar lligada a un decreixement de consum.
Per tant, són conceptes antagònics.
Sí i no. Sí, perquè la reutilització comportarà que no hi hagi un enriquiment amb l'extracció de material i la producció de roba. I no, perquè, a la vegada, la reutilització també fa que sorgeixin empreses, que es generin llocs de treball i que es creï riquesa. És a dir, coses que també li agraden al capitalisme.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.