El futur de Bellaterra en joc: Cerdanyola o Sant Cugat?
Després que el TSJC desestimés el recurs d'apel·lació presentat per l'Ajuntament de Cerdanyola, el debat sobre la segregació de Bellaterra torna a estar viu un altre cop
Bellaterra viu dies crucials pel seu futur. Des de la seva fundació com una ciutat jardí el 1930 amb l’arribada del Ferrocarril, Bellaterra ha estat dins dels límits municipals de Cerdanyola, i des de 2010 els seus 3.000 habitants es constitueixen com una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) depenent de l’Ajuntament de Cerdanyola.
Tot i això, per diverses raons històriques, culturals i geogràfiques, la majoria dels bellaterrencs sempre s’han sentit més propers a Sant Cugat o, fins i tot, a Sabadell, que no pas a Cerdanyola. Un estudi d’hàbits de consum revela que els bellaterrencs s’identifiquen i consumeixen més a Sant Cugat (60%) que a Cerdanyola (9%).
Disputa als jutjats
Quatre anys després del referèndum, en què el 94% dels bellaterrencs van votar trencar amb Cerdanyola, el 2019 l'aleshores creada Comissió ‘Bellaterra és Sant Cugat’ va recollir les signatures del 61% dels veïns, superant el mínim del 50% exigit per la Llei, i les va presentar a l’Ajuntament.
Miquel Vázquez: “La disputa judicial és un clar intent de l'Ajuntament de dilatar al màxim el procés”
Aquell agost, l’Ajuntament va desestimar la sol·licitud d’inici d’expedient, la qual cosa va portar la disputa als tribunals, “en un clar intent de dilatar al màxim aquest procés”, diu el President de la Comissió, Miquel Vázquez. Primer, el Contenciós-Administratiu ordenava iniciar l’expedient d’alteració del municipi i el passat 28 de juny, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimava el recurs d'apel·lació de l’Ajuntament.
Ara mateix, la pilota està sobre la teulada de l'Ajuntament de Cerdanyola, qui té un mes per a decidir si recórrer la sentència al Tribunal Suprem o, per contra, l’acaba executant. Tot i que, en el cas d'admetre a tràmit la petició de segregació, aquesta hauria de ser debatuda i votada al ple municipal de setembre.
"Prudència" davant d'un cas complex.
Des de l'Ajuntament de Cerdanyola expliquen que "en el cas que el consistori cerdanyolenc tirés endavant la petició de segregació, seria el mateix Ajuntament de Cerdanyola qui s'encarregarà d'elaborar l'expedient de segregació i tots els posteriors tràmits". El Segon Tinent d'alcalde i regidor de Relacions amb l'EMD de Bellaterra, David González, és prudent i creu que "de moment no es pot fer cap afirmació categòrica sobre el tema”. Tot i això, admet que la seva voluntat com a partit és que “Bellaterra segueixi sent Cerdanyola”.
David González: “La nostra voluntat és que Bellaterra segueixi sent Cerdanyola”
Si s'arribés a elaborar l'expedient, aquest "serviria per a valorar si la segregació de Bellaterra i la seva posterior agregació a Sant Cugat és favorable o no", afirma González. I un cop elaborat l'expedient, per part de l'Ajuntament de Cerdanyola, "caldria dur a terme els tràmits d'audiència pública amb una comissió formada pels principals actors implicats en el tema", afegeix.
Entre aquests actors, la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Cugat, qui encara no ha fet declaracions, tindrien un paper important en el procediment d'agregació de Bellaterra al municipi santcugatenc. L'Ajuntament de Sant Cugat ja compta amb Valldoreix, l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) més gran de Catalunya i, per tant, Bellaterra seria la segona EMD del municipi.
Procés a llarg termini
Segons el professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i expert en temes d'urbanisme, Antoni Ferré, la Generalitat sol ser molt reticent a acceptar segregacions que venen de part de comissions veïnals i no del mateix Ajuntament, ja que "seria una manera de debilitar el poder que tenen els municipis".
Tot i això, el fet d'agregar-se a un altre municipi (Sant Cugat) i no formar un nou municipi, fa que aquest cas "sigui diferent", diu. "No hi veig tanta dificultat jurídica, sempre que es compleixin els requisits legals", afegeix.
A més a més, també creu que és un tema que va per llarg: "s'han de tenir en compte temes de segregació de patrimoni, d'adscripció de béns, hi ha d'haver estudis econòmics...".
Josep Maria Riba: "Tot i donar suport a la Comissió, des de l'EMD ens mantenim neutres i seguim treballant amb l'Ajuntament per a millorar la vida dels bellaterrencs"
Mentrestant, i tot i el suport que han mostrat a la Comissió, des de l'EMD es volen "mantenir neutres" i afirmen que continuaran treballant amb l'Ajuntament de Cerdanyola "en el dia a dia, en els projectes previstos en el Pla d'Accions del Mandat per Bellaterra i, especialment, en un nou conveni amb més competències i més finançament”.
Precisament, Josep Maria Riba explica que, com a president de l'EMD, "la meva tasca és negociar tot el que pugui amb l'Ajuntament de Cerdanyola pel benefici dels bellaterrencs". De manera que "si l'Ajuntament de Cerdanyola ens ofereix un millor conveni, potser caldria replantejar-ho", afegeix.
Medinyà, l'última segregació
El cas de Medinyà, a la comarca del Gironès, és representatiu. Es va segregar de Sant Julià de Ramis l'any 2015, després que el Parlament de Catalunya tirés endavant la Llei per a la creació del municipi de Medinyà, una llei que va ser aprovada per 118 vots a favor i 8 en contra. Tot i això, el 2018 el Tribunal Constitucional va invalidar la llei i Medinyà es va veure obligat a tornar a formar part del municipi de Sant Julià de Ramis.
El moviment per la independència de Medinyà ja portava cua al municipi des dels anys 90, quan el Col·lectiu Pro-Medinyà Independent va fer una recollida de firmes, però que no va acabar a bon port. A finals dels anys 2000, i veient que amb la recollida de firmes no s'havia aconseguit res, els veïns de Medinyà van optar per una altra via: la via política.
Al 2015 Medinyà (Gironès) també es va segregar de Sant Julià de Ramis, però al 2018 el Tibunal Constitucional va invalidar la llei i el va fer tornar als límits municipals anteriors
La via política i el revés judicial
La creació del partit 'Medinyà 1972', va treballar en la cerca de complicitats polítiques amb altres partits, tant a nivell municipal, com comarcal i de Catalunya i va aconseguir la creació de la llei.
Després del revés del Constitucional, ara Medinyà busca una tercera via: la memòria democràtica. "El que defensem no és la creació d'un municipi nou, sinó d'un que ja havia existit", diu el regidor de Medinyà a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, Arnau Casademont.
Medinyà va ser un municipi independent abans de 1972. Aquell any els ajuntaments dels dos municipis van decidir que Medinyà passés a formar part de Sant Julià. Segons Casademont, "la llei de memòria democràtica espanyola, permet restituir organismes abolits durant el franquisme". Aquest no seria el cas de Bellaterra, que mai ha sigut un municipi independent.
Voluntat política
En el cas de Bellaterra i Cerdanyola, tampoc hi ha la unanimitat que existeix dins l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, en el qual tots els partits estan a favor de la independència de Medinyà. En el consistori cerdanyolenc, la varietat d'opinions i, sobretot, la ja comentada voluntat del govern de majoria absoluta del PSC de què Bellaterra continuï formant part de Cerdanyola, podria dificultar encara més la segregació.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.