Què n’és dels refugiats sirians una dècada després?

Les protestes de la Primavera Àrab van inspirar els sirians a exigir majors llibertats, desembocant en el “Dia de la Ràbia” el 15 de març de 2011. La resposta desproporcionada del règim de Baixar al-Assad va radicalitzar les protestes, la qual cosa va acabar en detencions, tortures i l’assetjament d’Alep.

La guerra va acabar causant estralls a Síria amb una població empobrida, una generació traumatitzada i una greu crisi de refugiats. Molts d’aquests refugiats, amb educació superior, van intentar travessar el Mediterrani. Mentre Europa els negava l’entrada, la ciutadania sortia al carrer al crit de ‘Volem acollir’.

Escapant de Síria

Cinc anys i mig després de l’esclat del conflicte, la Huda i l’Aiman arribaven a l’aeroport de Madrid i serien destinats per la Creu Roja a Catalunya. El camí per arribar, però, no va ser gens fàcil.

Economistes de professió, tots dos treballaven en una fàbrica de medicaments a Alep, quan a l’Aiman va quedar ferit a causa d’una bomba llençada per l’aviació russa. Recorden que “cada mitja hora queia una bomba a Alep”, una de les ciutats més castigades pel conflicte, i dormien amb les sabates posades “per si havíem de sortir corrent en qualsevol moment”.

"Dormiem amb les sabates posades per si havíem de sortir corrent en qualsevol moment”

En aquest moment, decideixen que han de marxar. La proximitat amb la frontera turca els va empènyer prendre camí cap allà amb el seu fill de gairebé dos anys. Per passar la frontera “calia pagar a una màfia, si no era molt difícil sortir”, diuen.

Un cop a Turquia, van contactar amb una altra màfia per arribar fins a Lesbos i d’allà a Atenes per agafar un bus fins al camp de refugiats d’Idomeni al nord de Grècia, on molts refugiats esperaven poder passar a l’Europa Occidental. “Al camp de concentració es vivia molt malament, no hi havia aigua ni lavabos”, expliquen.

L’arribada a Catalunya

El 28 de desembre  de 2016 aconsegueixen arribar a l’Estat espanyol i són destinats a un alberg de Berga, on es passaran sis mesos sota els paraigües de la Creu Roja, abans de començar a buscar-se la vida. Llavors, a través d’una coneguda, es posen a buscar pis a la zona de Cerdanyola-Ripollet, on acabaran topant amb l’associació Acollim Cerdanyola-Ripollet.

Actualment, viuen a Ripollet “on és més fàcil trobar un pis que a Cerdanyola”, asseguren. A més, segons Acollim Cerdanyola-Ripollet, l’Ajuntament de Ripollet els facilitava més els tràmits que no pas el de Cerdanyola.

El mateix passa amb el que es coneix com el “domicili fictici”, que serveix per a donar el padró a persones que no tenen un domicili. Al maig de l’any passat, Cerdanyola va ser un dels municipis assenyalats per Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), perquè "posaven obstacles a l’empadronament de persones en situació d’exclusió social".

"Al maig de 2023 Cerdanyola va ser un dels municipis assenyalats per Entitats Catalanes d'Acció Social per a vulnerar el dret al padró"

Vuit anys desrpés

Vuit anys després de la seva arribada la Huda i l’Aiman, estan buscant feina. Cap dels dos disposa del títol universitari, ja que el govern sirià no els hi vol tornar i es dediquen a les feines que poden. L’Aiman va fer durant un temps d’electricista, després de fer un curs a Cornellà, però el fet que tampoc pugui convalidar el carnet de conduir sirià, fa que tingui menys opcions per a trobar feina fixe.

A Ripollet "estem bé", però “mai ens hauríem imaginat viure una guerra i acabar marxant del nostre país per por”, comenten. Segons ACNUR, 9 de cada 10 refugiats sirians no tenen cobertes les necessitats bàsiques. "Abans teníem la nostra feina, la nostra casa, el nostre cotxe, les nostres vacances... i ara no podem tornar”.

"A Ripollet estem bé, però mai ens hauríem imaginat viure una guerra i acabar marxant del nostre país per por”

Menys d'un 10% de les sol·licituds d'asil acceptades

La Comisión Española de Ayuda al Refiugiado va xifrar en 163.220 les sol·licituts d’asil que va rebre l’Estat espanyol el 2023, l’any que més en va rebre des de 2010. Tot i això, només 11.163 de les sol·licituds van resultar favorables i se’ls va concedir l’asil. Segons Acollim Cerdanyola-Ripollet, “és una mostra més del pas enrere que ha donat Europa en matèria de fronteres i acolliment”. 

Catalunya és la tercera Comunitat Autònoma que més sol·licituds va rebre, amb 14.775, per darrere de Madrid i Andalusia. Tot i això, va ser la segona comunitat que més places va acceptar (4.383). Després de l’última gran onada migratòria el 2022, per part dels ucraïnesos, ara la nacionalitat més demandant d’asil és la veneçolana, seguida per la colombiana. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.