L'atleta cerdanyolenca Laura Bou. FOTO: Federació Catalana d'Atletisme

Actualitat

"És molt important que un esportista sigui molt disciplinat"

Amb 31 anys va fer el salt a l'alt nivell

L'atleta catalana Laura Bou Saumell (Sabadell, 1990) ha aconseguit grans resultat i enguany s'ha quedat a les portes dels Jocs Olímpics de París 2024. La seva història és un exemple del que significa compaginar l’esport d’alt rendiment amb el treball a jornada completa. Amb 31 anys va fer el salt a l'alt nivell. L'atleta sabadellenca també té relació amb Cerdanyola. 

Com va començar la teva passió per l’atletisme?

Tot va començar a l’escola quan vaig veure que a Educació Física guanyava a alguns nois i això va fer que m’apuntés a atletisme. Va ser quan vaig decidir dir-li a la meva mare que m’apuntés a aquest esport.

He llegit que fa un temps vas deixar l’atletisme.

Si. No parava de lesionar-me, no estava motivada i vaig decidir retirar-me. En aquell temps, durant tres anys, vaig estar als Castellers de Cerdanyola i després vaig decidir tornar. El fet de deixar-ho va ser una de les millors decisions que he pres mai perquè qui m’anava a dir que acabaria tornant.

Que et va fer tornar?

Estava treballant en una marca esportiva i veia que tothom feia molt esport. Jo em vaig tornar molt sedentaria i al ser una persona molt nerviosa, necessitava tornar a fer esport. Però no tornava amb cap expectativa en quant a resultats, si no per fer esport i estar en forma.

Quin balanç pots fer d’aquesta temporada i de la teva trajectòria?

Faig un balanç molt positiu. Abans de fer el salt a l’alt nivell, ja estava satifesta. Però quan vaig fer el salt després de posar molt esforç, vaig poder posar la cirereta al pastís. Ha estat una gran trajectòria, amb alt i baixos, amb obstacles, amb lesions i que he pogut sobrepassar fins arribar fins aquí.

Podem dir que la bona planificació, entre feina i atletisme, t’ha permès aconseguir aquests bons resultats?

Si. El fet de ser organitzada i planificada. Però quan vaig fer el salt a l’alt nivell, ja em vaig reduir la jornada a la feina per poder mantenir el nivell. És molt important que un esportista sigui molt disciplinat, si no és molt difícil aconseguir bons resultats.

Has aconseguit el teu objectiu?

Si. La meva situació és complicada perquè he tingut els Jocs Olímpics de Paris molt a tocar. He estat amb l’equip en totes les proves classificatòries, però a últim moment m’he quedat fora. Hi ha una part de mi que em sap greu perquè m’he quedat a les portes, però hi ha una altra part on valoro molt el camí recorregu i he après molt.

Has estat seleccionada pel Mundial de Relleus de les Bahames, definitori pels Jocs Olímpics de Paris. Com va anar aquest Mundial i com veus que vagin els Jocs Olímpics que ja s’estan disputant a Paris?

El Mundial va anar bé perquè vam aconseguir el que haviem de fer, classificar a l’equip. Jo anava en reserva, però les noies que hi són allà, crec que estan molt ben preparades i que ho poden aconseguir.

De tots els campionats, quin és el més complicat?

Per a mi, ho és el campionat d’Espanya perquè és on preparem la temporada i els campionats internacionals. Curiosament també diría el campionat de Catalunya ja que revalidar, després de quatre anys, el títol no és gens fàcil.

Fas molt incís en la gent. Com es viu l’atletisme des de dins?

No només és mantenir l’estat de forma, també és saber gestionar els nervis i l’estat emocional. L’atletisme és treball en equip, però també és feina individual.

Com afrontes la propera temporada?

Estic molt emocionada. Poca gent ho sap, però és probable que comenci a augmentar distancia cap als 800m a la temporada hivernal. Començo un camí nou, nou estimuls i amb ganes de veure com respondrà el meu cos.

Quin consell donaries als i a les atletes més joves que comencen ara?

Que tinguin sempre un pla B (una feina, uns estudis…) perquè malauradament no podem viure de molts dels esports i sobretot, tenir molta paciencia.

Com afecta la salut mental en esportistes d’èlit?

Cadascú ho viu de manera diferent, però la clau està en saber gestionar tant el fracàs com l’èxit. Perquè a mi el que més em va costar va ser el fracàs perquè en un any vaig fer el salt tant gran que no sabia com gestiona-ho.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris