Entre un 15 i un 22% dels cerdanyolencs fan servir sempre el català i un de cada tres ho fa sovint
L'última enquesta d'usos lingüístics de la població ha alertat a diversos sectors: és la llengua habitual de menys d'un terç de la població catalana
Les darreres dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població, feta pel departament de Política Lingüística, han alertat a les institucions catalanes. El català a Catalunya és la llengua habitual de menys d'un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys. Amb dades del 2023, l'estudi reflecteix que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%.
Les últimes dades que es tenen per municipis de més de 50.000 habitants són del 2021, d'un estudi de l'Institut Català d'Estadística (Idescat) publicat el 2023. D'aquest estudi se'n desprèn que Cerdanyola es troba per sota de la mitjana catalana d'ús de la llengua catalana. Només el 15% el fa servir sempre amb els seus amics. El 22% el parla sempre amb la família, i el 21,9% ho fa a la feina o al centre on estudia.
La xifra de l'ús del català a Cerdanyola augmenta quan es parla d'un ús "freqüent". En aquest cas, el 35,2% el fa servir freqüentment a la feina, el 29,3% amb els amics i el 17,3% amb la família. De fet, l'ús més baix del català es troba en l'àmbit familiar. En canvi, és més freqüent en l'àmbit laboral o dels estudis.
Bon coneixement del català
Tot i això, el coneixement del català a Cerdanyola ha anat en augment en els darrers trenta anys. Al 2021, només el 2,6% dels cerdanyolencs no l'entenia. Tres dècades enrere, el volum de població que no entenia el català arribava fins al 8,6%.
A més a més, l'estudi també assenyalava que al 2021, el 74,3% dels cerdanyolencs sabia parlar bé el català, el 80% el sabia llegir i el 63,4% de l'escrivia bé, situant-se entre les dades més altes dels municipis de més de 50.000 habitants
Interès en alça per aprendre el català
Al conjunt de Catalunya, l'ús de la llengua catalana continua venint molt marcat per l'origen de les persones. Tant és així que la meitat dels nascuts a Catalunya fan servir majoritàriament el català –un 50,9%, cosa que representa un retrocés de 4,5 punts respecte a cinc anys enrere.
Pel que fa als originaris de la resta de l'Estat, els que fan servir el català principalment es queden en el 9,9%, i els qui l'empren tant com el castellà són un 7,7%. Així, menys de dos de cada deu ciutadans nascuts a la resta de l'Estat fa servir el català de manera freqüent.
I entre els nascuts a l'estranger, els qui fan servir el català principalment o tant com el castellà són residuals (6,9%, sis dècimes menys que el 2018), ja que la majoria fan servir el castellà, o bé aquest idioma i un tercer.
Alhora, l'estudi afirma que l'interès per aprendre català d'aquest col·lectiu va a l'alça en nombres absoluts, i mentre que eren pràcticament 800.000 les persones que volien millorar-lo fa un lustre, ara depassen les 900.000.
A Cerdanyola, el total d’inscripcions als cursos de català del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) va ser de 516. S'estima que el 80% d'aquestes inscripcions són de persones diferents, ja que una mateixa persona pot inscriure's a més d'un curs l'any.
D'aquestes inscripcions, el 69,2 % corresponien a alumnat nascut a la resta del món, el 17,4 % a alumnat nascut a la resta d’Espanya i el 13,4 % a alumnat nascut a Catalunya.
Vila: "Tenim vies per avançar"
El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va assegurar en la roda de premsa d'aquest dimecres que en el darrer quinquenni es va incrementar el ritme de parlants i coneixedors del català, malgrat que no s’ha equiparat amb el creixement de la població. “Les dades ens indiquen que tenim vies per avançar. Hi ha terrenys on guanyem espai. S’ha d’intensificar substancialment l’actuació”, va assegurar el conseller.
Per arribar a aquella població que no fa servir mai el català, Vila va explicar que cal estendre les possibilitats per aprendre la llengua, facilitar-ne l’ús en entorns on encara no ho és i que la mateixa població canviï dinàmiques. “Hem de ser capaços de transformar actituds i comportaments. Cal canviar els hàbits més estereotipats”, va dir.
Vila va reconeixer que “no” està content amb les dades que presenta l’enquesta, però va negar que es produeixi un procés de “substitució lingüística”, ni un “trencament de la llengua catalana” i va recordar que la transmissió de pares a fills creix. “Per descomptat que preferiria que hi hagués un increment de la presència del català, sobretot on és més baixa. Per arribar a fer-lo créixer cal una estratègia comuna de tota la societat perquè la llengua sigui plenament present en tots els àmbits”, va concloure.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.