Encarna Linares: “Tenim un patrimoni ric, però molt desconegut i amb una protecció relativa”

La Taula de Patrimoni de Cerdanyola és una entitat d’entitats, formada per AFOCER, el CRAC, Artistes Plàstics de Cerdanyola, GREC, La Constància i Amics del MAC. La seva tasca des de la seva fundació el 2022 és la preservació del patrimoni de Cerdanyola. Aquesta setmana, coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, i amb les diverses activitats que s’organitzen des dels museus de la ciutat, el TOT parla amb la presidenta de la Taula, Encarna Linares, la representant de l'Associació d'Artístes Plàstics, Carme Brasó, i la representant dels Amics del MAC i vocal de la Taula, Consol Pla.

Més info: Cerdanyola i els seus museus se sumen a les Jornades Europees de Patrimoni

Quines són les tasques de la Taula de Patrimoni?

Les entitats que formem la Taula de Patrimoni tenim interessos a fomentar i protegir el patrimoni de Cerdanyola. A partir de les propostes amb relació al patrimoni, que es van realitzar a l'Ajuntament des de 2019, hem anat fent un seguiment d'aquestes. També denunciem quan detectem que un element del patrimoni està en mal estat o ha sigut enderrocat, quan s'hauria pogut protegir una part.

“Entenem el patrimoni en el seu sentit ampli, no només l’arquitectònic, que és el que més es veu”

Per què, com decidiu què és patrimoni i què no és patrimoni?

Nosaltres entenem el patrimoni en un sentit ampli, no només l'arquitectònic, que potser és el que més es visibilitza en la nostra feina. Però també són molt importants, l'arxivístic, el documental, el cultural, el paisatgístic... Però és molt relatiu i els criteris de què és patrimoni i què no van canviant. Ara es tenen en compte els criteris de gènere també per a decidir-ho.

Com per exemple?

Per exemple, la Masia Santos, que va acollir durant anys part de la producció de la fàbrica de mantons de Manila i on hi treballaven moltes dones de Cerdanyola. Per això té un alt valor històric per la ciutat.

“Els criteris de patrimoni van canviant, per exemple, abans no es tenien en compte els criteris de gènere i ara sí”

Com definiries el patrimoni de Cerdanyola?

Pensem que tenim un patrimoni molt ric, molt desconegut i amb una protecció molt relativa. Hi ha edificis, per exemple, que estan al catàleg de patrimoni arquitectònic local i que s'estan enfonsant. Tot això pot tenir conseqüències molt dolentes pel nostre patrimoni. 

Hi ha sensibilitat per aquests temes per parts de l'Ajuntament?

Nosaltres sempre considerarem que és insuficient, perquè és la nostra tasca. Els motius són diversos: manca de personal, lentitud dels processos administratius... i nosaltres ho podem entendre, però hi ha altres opcions. Plategem que a altres llocs es fan coses molt interessants per preservar el patrimoni i que podríem exportar. Per exemple, a Granollers van convertir una fàbrica tèrmica en un espai cultural i de memòria història, cosa que podríem fer aquí amb la fàbrica Uralita i que seria molt significatiu.

I un altre dels projectes que s'havia posat sobre la taula, és el Parc Arqueològic amb la Masia de Can Canaletes.

L'adquisició de la masia és l'element clau per a poder tirar endavant aquest projecte. Però, de moment, no s'està ni conservant i hi estem insistint molt. Ara mateix, el que sabem és que la propietat ha presentat un projecte per a restaurar la teulada. Un cop s'aprovi s'haurà de fer l'execució en un termini de tres anys. Altres ajuntaments han arribat a acords amb altres administracions i el Parc de Collserola per a recuperar masies.

"Està molt bé que s'inverteixi en patrimoni, però sempre que tinguis pensat quin ús li donaràs i la seva viabilitat"

Darrerament, l'Ajuntament està optant per la via de la compra d'aquests edificis patrimonials per a ús municipal. Creieu que és aquest el camí?

L'objectiu és protegir aquests edificis i per arribar hi ha diversos camins, un és aquest, però no l'únic. El problema és que no s'hagi previst què hi anirà i quin projecte hi haurà un cop s'hagi adquirit. Hi ha altres fórmules: es pot fer una combinació d'usos privats per a protegir un edifici patrimonial per evitar que es tiri a terra o que no es deteriori. Un clar exemple és la torre Vermella, que es va adquirir, després no hi havia cap pla d'usos i es va acabar deteriorant i ara s'ha hagut de tornar a fer una reforma. Està molt bé que s'inverteixi en patrimoni, però sempre que tinguis pensat quin ús li donaràs i la seva viabilitat.

Quin hauria de ser el segell d'identitat patrimonial de Cerdanyola?

Podrien ser moltes coses, com l'eix modernista, les naus de la Uralita o el Parc Arqueològic que s'ubicaria a Collserola. Som la porta d'entrada de Collserola i no ho aprofitem. A Sant Cugat, per exemple, s'identifiquen molt amb el Monestir, però Sant Cugat té un nucli potent. Cerdanyola, en canvi, sempre ha sigut una població amb més d'un nucli. Precisament, per això, nosaltres proposem tenir més d'un segell d'identitat com a ciutat.

“Invertir en patrimoni no és gastar diners, després hi ha un retorn molt favorable”

I tot això quin potencial turístic té o hauria de tenir?

A vegades pensem que protegir el patrimoni és sinònim de gastar-se diners. Però no és així, la despesa és inversió i després hi ha un retorn molt favorable. Estem al costat de Barcelona i podríem tenir un turisme cultural i mediambiental molt important i de qualitat.

I més enllà del patrimoni arquitectònic i paisatgístic, Cerdanyola també ha sigut terra de pintors i escultors. Quins espais hi ha a la ciutat perquè els artistes de la ciutat puguin exposar?

Fa molts anys que des de l'Associació d'Artistes Plàstics demanem un espai amb condicions per a poder exposar. Ara mateix ho estem fent a les parets del Bar de l'Ateneu i a una petita sala de la Biblioteca. El mandat passat se'ns va dir que està previst fer un espai polivalent a prop de les naus de la Uralita, però imaginem que va per llarg. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.