Xavier Garriga: "Cerdanyola és la ciutat de les oportunitats perdudes"

En les darreres dècades, Cerdanyola ha experimentat un gran canvi en el seu model d'indústria. A finals del segle XX la ciutat va veure com les grans fàbriques, que havien estat presents durant tants anys a la ciutat, anaven tancant. L'inici del segle XXI va estar marcat per l'arribada d'empreses i equipaments relacionats amb la recerca científica i el coneixement. El TOT parla amb Xavier Garriga, assessor especializat en entorns de dinamització empresarial, co-fundador de Vallès Empresa i subdirector del Parc Tecnològic del Vallès entre el 1991 i el 2015.

Com definiries l'entorn empresarial de Cerdanyola?

A Cerdanyola se li pot dir que és la ciutat del coneixement, la ciència o la tecnologia, però si parléssim des d'un punt de vista empresarial és la ciutat de les oportunitats perdudes.

Per què?

Perquè és una ciutat que, a mesura que han anat passant els anys, ha anat perdent presència industrial, presència empresarial en tots els àmbits i, òbviament, té una estructura econòmica que depèn moltíssim dels llocs de treball públics de qualitat, que és la UAB i tot el tema dels centres d'investigació i de recerca.

"Cerdanyola és una ciutat que no sap aprofitar el coneixement, no el sap transformar amb innovació"

Quina seria la diferència principal de Cerdanyola respecte a ciutats properes com podrien ser Sant Cugat o Sabadell en aquest aspecte?

No només amb Sant Cugat o Sabadell, inclús també amb ciutats més petites com Barberà o Ripollet. Senzillament, és una ciutat que no sap aprofitar el coneixement, no el sap transformar amb innovació. Un procés que al final és producte de tenir empreses privades, i això cada vegada n'hi ha menys. 

És a dir, s'estan posant tots els esforços en centres de recerca públics i s'està deixant de banda la indústria privada?

Depèn de com ho analitzis. Si tu analitzes com a territori global sí que és cert, que és un territori que aposta clarament en ciència, universitats i tecnologia. Però, en canvi, no va acompanyat amb una política municipal per a aprofitar tots aquests potencials. Cal continuar la cadena de valor de la generació del coneixement per intentar-la portar al mercat. I si la portem al mercat utilitzant Cerdanyola com a base, s’haurien creat indústries i empreses de més nivell, de més musculatura, capaços de ser competitives a escala mundial des de Cerdanyola del Vallès o dels seus voltants.

"Cal continuar la cadena de valor de la generació del coneixement per intentar-la portar al mercat"

Llavors, on és que falla aquesta cadena de valor del coneixement de la qual parles?

Sant Cugat és un clar exemple que incorpora a les seves iniciatives a moltes de les infraestructures universitàries, científiques i tecnològiques de Cerdanyola, i ho exploten d'una manera activa. Barberà fa deu anys que fan iniciatives en l'àmbit de la Indústria 4.0. L'eix Sant Cugat-Rubí-Terrassa, també és molt potent en iniciatives conjuntes de promoció econòmica. I Cerdanyola sembla que està en una illa i que no sap aprofitar l'experiència d'altres municipis semblants. Cerdanyola veurà passar les oportunitats davant seu i no serà capaç de retenir-les. Les grans inversions han vingut per decisions externes. Em falta la part que li doni contingut a què ens creiem que realment a Cerdanyola és prou atractiu perquè s'acabin d'implantar les empreses de perfil més tecnològic, de major valor afegit.

Una de les empreses de valor afegit que necessita Cerdanyola és Innofab, per exemple?

Sí, i Natura Bissé i Sèner i Ona Labs, i moltes que estan al Parc Tecnològic del Vallès, o altres que estan a dins del nucli d'indústries tradicionals, com per exemple, Gras Solé que és una empresa d'un sector tradicional com és el sector del moble, però que és innovadora en el seu sector. 

El que cal és apostar per la innovació?

Quan parlem d'innovació, no vol dir que només s'hagi de pensar en empreses revolucionàries. Hi ha d'haver un teixit d'empreses més tradicionals, però que innovin en productes i processos, incorporant aquests desenvolupaments que puguin fer altres companyies en l'àmbit de la intel·ligència artificial i de les tecnologies.

És a dir, Cerdanyola ha de diversificar la seva economia en comptes de crear clústers locals?

L'especialització no vindrà només del límit territorial. Cerdanyola ha de tenir un teixit industrial variat. I sí que m'agradaria que Cerdanyola tingués un o dos o tres clústers específics fomentats d'una manera proactiva.

"Som dels pocs territoris amb personal format des de fa anys, i això és un punt de partida que no pot presumir cap altre entorn"

Quins haurien de ser?

Jo crec que en el tema de l'electrònica i dels semiconductors tenim grans oportunitats perquè tenim una de les poques universitats d'enginyeria que treballa en aquest àmbit. Tenim el Centre Nacional de Microelectrònica, l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, amb l'única sala blanca que hi ha hagut durant molts anys en aquest país. Per tant, som dels pocs territoris amb personal format des de fa anys, i això és un punt de partida que no pot presumir cap altre entorn. Podria ser un element de política activa d'atracció d'aquest tipus d'empresa.

Cerdanyola és la sisena ciutat de Catalunya en nombre de start-ups, però després no tenen impacte en el territori. Quin és el motiu? 

Perquè no hi ha una política d'acompanyament i passar de la fase de start-up a la fase que s'anomena scale-up, és a dir, que en tres anys creixi un 20% en nombre de treballadors o facturació. Llavors, aquestes no troben les condicions adequades per quedar-se aquí. No s'ha sabut fer com retenir les empreses d’aquí. Els emprenedors aniran allà on trobin les condicions per continuar els seus processos de creixement.

Quines són aquestes condicions? Per exemple, un Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) més baix?

No només parlem d’impostos, hi ha més condicions. Per exemple, hi ha hagut empreses tradicionals de Cerdanyola que han marxat a altres llocs perquè aquí no tenien espais. Però això s'ha de fer d’una visió global de la indústria. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.