Vint-i-cinc anys tocant el cel

A Cerdanyola es vol tornar a respirar aires de grans castells. Si fa cinc anys a la nostra ciutat es parlava de la millor classificació de la història dels Martinets al rànquing casteller, o en fa nou que s’intentava el primer castell de 8 a la plaça Francesc Layret; enguany la prioritat dels de la camisa verda és reconstruir la colla i créixer en massa social.

Els Castellers de Cerdanyola van néixer ara fa 25 anys en mig de partides d’escacs i llargues converses al Bar Grau. Era el 1998 i el món casteller estava immers en un creixement desbordant, el gran boom. Es diu, doncs, que va ser entre salts del cavall i diagonals de l’alfil, que diversos joves de Cerdanyola es van lligar la faixa i s’hi van posar.

Un inici prometedor

Per tal de ser considerats com a colla castellera, van haver de carregar i descarregar una sèrie de castells de 6. Però la il·lusió i la destresa d’aquells primers integrants de la colla van fer que en poques setmanes s’assolís aquell primer objectiu i es deixés enrere la camisa blanca (indumentària que han de portar les colles que estan en formació) per la cassaca verda actual.

Per Sant Martí d’aquell mateix any, els Castellers de Cerdanyola van fer la seva primera actuació amb un 4 de 6 i un 3 pilars de 4. Al gener de 1999 ja descarregaven tres castells de 6 i abans del maig aconseguien descarregar la torre de 6 i el 3 de 7.

El món casteller veia com un grup de joves d’una ciutat amb poca tradició castellera, com era Cerdanyola, començava el seu camí trepitjant fort. El 2 de maig els Martinets es van presentar a la plaça de l’Abat Oliba amb un pilar de 4 caminat, una torre de 6, un 3 de 7, un 5 de 6 i un 3 pilars de 4, tot descarregat. “Els Castellers de Cerdanyola eren la primera colla que debutaven amb un castell de 7 i allò va ser memorable”, recorda l’actual president de la colla i un dels més veterans, Jordi Rodríguez.

“Els Castellers de Cerdanyola eren la primera colla que debutaven amb un castell de 7 i allò va ser memorable”

Tot i aquell inici memorable, els Castellers de Cerdanyola es van estabilitzar en els castells de 7 durant la primera dècada del segle XXI i, encara que no van assolir castells de gamma més alta, van resistir a les adversitats. Primer de tot, per la falta de gent: “el món dels castells és molt fluctuant i la nostra colla és una colla formadora de castellers; aquí comencen i quan volen fer castells més alts se’n van a colles més grans com els Minyons de Terrassa, els Castellers de Sabadell o els de Sant Cugat”, comenta el president dels verds.

I en segon lloc, la falta d’infraestructura. Tot i la quantitat de gent que hi estava implicada, els Castellers de Cerdanyola no van disposar d’un local on assajar fins l’any 2014. “Fins aquell moment havíem d’assajar al carrer, aguantant-nos amb els fanals i depenent de les condicions meteorològiques”, recorda el co-cap de colla, José Rosa.

El local, un punt d'inflexió

La construcció del local, segons el cap de colla “va ser un salt qualitatiu per nosaltres; vam passar a tenir una xarxa, i per tant, a poder intentar castells més alts”. Pel Sant Martí d’aquell mateix any, i amb l’Arnau Jaumandreu com a cap de colla, es va intentar el primer castell de 8 (un 4d8) a la plaça Francesc Layret. Un moment dolç pels Martinets.

Ja des de les acaballes de la dècada dels 2000, per això, els Castellers de Cerdanyola van fer una revifada, tant en massa social com en la gamma dels castells. L’any 2009 els de la camisa verda van fer una de les millors actuacions que es recorden: el primer 3 de 7 amb agulla de la colla, que li va donar la tercera posició al Concurs de Torredembarra.

"L’any 2009 els de la camisa verda van fer una de les millors actuacions que es recorden: el primer 3 de 7 amb agulla de la colla"

 

Tot semblava anar de cara. El 2017 carreguen i descarreguen la Torre de 7, “el millor castell que hem fet fins ara”, assegura la vicepresidenta de la colla, Laura Guilabert. Un castell que els va dur a participar al Concurs de Castells de Tarragona l’any següent i a quedar en 22a posició en el rànquing casteller, la millor posició de la seva història.

Pel José Rosa, “tots aquests èxits no van ser fruit d’un dia, van ser dos anys de treball molt dur”. Però després d’això, creu que “és normal que ens relaxéssim” i amb la pandèmia tot es va parar.

El resurgir després de la pandèmia

“Després de dos anys gairebé aturats, hem passat el pitjor moment de la nostra història. Molta gent ho va deixar i ara ens falten mans”, assegura Laura Guilabert. Sense cap de colla ni president, el José Rosa, l’Iris Barbé, el Jordi Rodríguez i la Laura Guilabert van agafar les regnes i “ara l’objectiu és aconseguir una massa social més àmplia”, afirma el president.

Durant aquests 25 anys, més enllà dels èxits i patiments, els Castellers han sigut un element integrador i cohesionador dels cerdanyolencs i cerdanyolenques. “Cerdanyola és una ciutat especial perquè hi ha molta gent de fora i els castellers, com a activitat cultural que és, fa que la gent que arriba a la ciutat s’hi interessi”, diu la vicepresidenta de la colla.

Els Castellers han sigut un element integrador i cohesionador dels cerdanyolencs i cerdanyolenques

La base d’una colla castellera són les famílies, perquè el fet que hi hagi diferents generacions és el que dóna continuïtat. A més a més, tal i com diu el co-cap de colla “no hi ha castells sense nens, sense pinya, sense tronc, ni sense músics. És imprescindible tenir un grup equilibrat si vols fer bons castells”.

Les camises verdes, orgull de Cerdanyola

“Cerdanyola pot enorgullir-se de tenir una colla des de fa 25 anys”, comenta la Laura Guilabert. Només cal veure l’expectació que tenen els castells a a la ciutat quan surten a plaça. Tot i això, “encara queda feina per fer. A Cerdanyola li queda una mica d’allò de ciutat dormitori, de barris molt separats”, afegeix.   

Haver arribat als 25 anys, tot i ser complicat, des de la colla mostren amb gran orgull haver assolit aquesta fita i “el més important pel poble és que la colla representi a Cerdanyola pels llocs on anem”, sentència José Rosa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.