Sira Hernández: "Construeixo peces a través de les meves emocions"

Sira Hernández, pianista i artista cerdanyolenca, ha fet el pas d'intèrpret a compositora amb el seu nou disc "Iniciació a l'Ombra", un àlbum amb vuit peces creades per ella mateixa i que ha presentat recentment al Palau de Música de Barcelona. En aquesta entrevista amb el TOT ens explica aquest projecte.
 

Com comença la teva carrera i aquesta passió per la música?

De ben petita. Vaig començar els estudis de piano amb sis anys i a partir d'aquell moment, com tenia l'afició i tenia aptituds, amb una prova d'accés vaig entrar al conservatori de Giuseppe Verdi de Torí, a Itàlia. Va ser tot un luxe entrar en aquest conservatori estatal, que em va permetre convalidar l'ESO i compartir la vida amb nens amb qui tenia afinitats comunes. Allà estava dintre d'un ambient artístic i musical i on vaig formar-me i aprofundir en el piano. Va ser un privilegi.

Treus un nou disc en un any complicat. Com ho has viscut?

Amb molts alts i baixos. Els primers discs físics m'arribaven a les mans al mig de la pandèmia i els discs s'havien de presentar originalment al maig. Al final, ho vam fer a través de les xarxes socials i també vam fer una campanya de presentació i promoció no presencial. Finalment, la presentació oficial del disc s'ha fet aquest setembre al Palau de la Música de Barcelona i també havíem de fer-la a Madrid però la situació s'està complicant. Malgrat tot, estic contenta perquè a la presentació de Barcelona ha pogut venir tot el públic permès per les mesures de seguretat de la Covid-19 i he tingut uns presentadors de luxe: la directora artística del Palau, Mercedes Conde, el crític Javier Pérez Senz i l'escriptor i traductor de Primo Levi, Vicenç Villatoro. Però també estem vivint un moment crític perquè tot i que els discs són una iniciativa que funciona molt bé a través d'internet, sense els directes els músics no vivim.

"Iniciació a l'Ombra" és el teu projecte més personal. Explica'ns què hi podem trobar.

És el projecte d'una obra meva a piano i que per primer cop surt en un disc. El disc és el fruit dels diferents treballs i col·laboracions que he fet a escena amb altres artistes, ballarins, actors, artistes plàstics... Normalment les obres estan inspirades en la poesia. "Iniciació a l'ombra" és un poemari d'Ángel Crespo i que dóna nom al disc. Crespo reflexiona sobre el que és la música, el misteri que hi ha al darrere i l'ombra, que és on es produeix aquest misteri. Arran d'això, també s'ha fet un espectacle amb el ballarí cerdanyolenc Pau Aran. És important per a mi perquè va ser el primer espectacle que es va fer amb música meva.

Així, t'inspires en la poesia per crear les teves composicions?

La música, per mi, és un llenguatge tan directe que quan llegeixo un poema, sento un moviment d'un ballarí com pot ser Pau Aran o veig unes imatges determinades, en mi es tradueixen en sons. És com un automatisme en mi. La mà va construint unes frases musicals i uns elements harmònics i rítmics que determinen el significat conceptual del que estic veient i sentint. També hi juga un joc molt important la improvisació: et deixes anar i, a partir d'aquí, crees. Sóc pianista i la meva mà coneix el teclat d'una forma tan íntima que ja se'n va directa a construir una peça d'acord amb les meves emocions.

Al nou disc també t'has inspirat amb Primo Levi, Ángel Crespo i Alda Merini. Per què ells?

Són els meus referents literaris i humans. Estem parlant de persones molt compromeses amb el món i la societat. Ángel Crespo té uns poemes que parlen molt de la transcendència, és traductor de grans escriptors i té una profunditat extraordinària. Alda Merini, és escriptora i és una dona que ha patit abusos i entrava i sortia de psiquiàtrics que en aquella època feien teràpies de manera molt bèstia. És una dona que va patir i va fer unes reflexions molt profundes del sentit de la bellesa i que la van salvar de la destrucció. I Primo Levi perquè, a banda de ser un gran escriptor, vaig tenir la sort de conèixer-lo i és un testimoni de l'horror de l'Holocaust i sabem moltes coses que van passar allà gràcies a la seva escriptura. Sento una admiració cap a aquestes persones per la seva qualitat com a referents i testimonis de situacions que crec que s'han de contar perquè no es tornin a repetir.

Com ha afectat la pandèmia en la presentació del teu nou disc, a banda de la cancel·lació de la presentació oficial?

Les presentacions que s'havien de fer a Itàlia també s'ha cancel·lat "sine die" i alguns dels concerts encara estan en l'aire. He pogut tocar a l'estiu a un festival que es feia a l'aire lliure a Sevilla però les actuacions als llocs interiors s'estan començant a fer ara i amb moltes mesures. Ara mateix no se sap com anirà perquè cada dia canvia tot. De moment, hi ha programacions al Palau de la Música i al Liceu i jo tinc previstos alguns concerts a Girona, Tarragona... Però tot està en l'aire, es confirma quinze dies abans si es fa o no. És un moment crític tot i que també hi ha molts gestors que tenen la valentia de tirar endavant els projectes.

Creus que el sector es troba en un moment delicat?

Desgraciadament si, moltíssim. El sector musical està en crisi i està afectant a tot el món de l'espectacle en tots els sentits: no només als artistes sinó també a tot el personal, els teatres, les sales d'oci, les acadèmies, el món de la publicitat, les agències, els tècnics... És un moment dramàtic per al sector i és preocupant perquè no tothom podrà sostenir aquest buit d'un any sense fer res. Està claríssim que es necessiten ajudes i, per sort, a Catalunya la cultura s'ha declarat com a un bé essencial. Sembla que hi ha una voluntat però si no es fa aquest suport de les institucions serà molt difícil poder sostenir-ho tot. És una incògnita i hi ha expectatives, però tots hem de posar el nostre granet de sorra perquè no serà fàcil aguantar.

I a Cerdanyola, com veus el panorama musical?

A Cerdanyola s'està fent un gran esforç. Ja fa uns anys que s'organitzen actes culturals amb més nivell. A més, aquests dies s'ha celebrat el Festival de Blues amb moltíssim nivell musical. Aquest és un dels festivals més importants que hi ha al territori. Pel que fa a la música més clàssica o contemporània també veig un esforç de qualitat. Igualment, l'assignatura pendent sempre ha estat la construcció d'un mini auditori per fer concerts. Penso que s'ha d'invertir en un bon piano perquè significaria poder oferir concerts de música de cambra, de solistes, i fer més activitats. Una ciutat com Cerdanyola, que té tants habitants i tanta passió per la cultura, hauria de fer aquest esforç perquè permetria molt més joc.

Tens pensat fer la presentació del disc a la ciutat?

He estat mantenint algunes converses per fer la presentació d'aquest disc a Cerdanyola. No vull avançar esdeveniments però fins i tot podríem fer un programa de música més complet. Esperem que finalment es pugui realitzar.

Quins són els teus pròxims projectes?

A banda de les presentacions pendents, per l'any que ve celebrarem els 700 anys de la Divina Comedia a Itàlia i portarem un espectacle amb col·laboracions amb altres artistes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.