Imatge de la Retirada per la carretera de Màlaga a Almeria. FOTO: Norman Bethune, metge canadenc testimoni de la massacre

Cultura

'El cuaderno rojo de Annie', un relat de la Desbandá i el seu pas per Cerdanyola camí a l'exili

La presentació del llibre serà dimecres 25 de setembre a la Biblioteca Central de Cerdanyola

En el marc de les activitats de 'La Desbandá. De Màlaga a Cerdanyola 1937', aquest dimecres 25 de setembre a les 18.30h es presentarà el llibre 'Hija del exilio. El cuaderno rojo de Annie', a la Biblioteca Central de Cerdanyola. El llibre relata l’experiència de la família de d'Annie Gónzalez de Haro, fugint d’un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil, la Desbandá de Málaga. En el seu camí fins a l’exili a França, passarien dos anys a Cerdanyola, entre 1937 i 1939.

Per la família de l'Annie, tot va començar el 8 de febrer de 1937, quan les tropes franquistes van entrar a Màlagà i la població que fugia va ser atacada per terra, mar i aire. Aquest episodi de la Guerra Civil Espanyola és conegut com la 'Desbandá' i es calcula que van morir entre 3.000 i 5.000 persones de les que fugien per la carretera de Màlaga a Almeria.

La família Gonzàlez de Haro era una més de les que fugien per aquella terrible carretera. En el seu exili, que va acabar a França, van viure a Cerdanyola entre 1937 i 1939. Gairebé 90 anys després, l’autora del llibre, Annie Gónzalez de Haro, qui ja va néixer a Toulousse treu a la llum la història de la seva família i molt especialment la de la seva germana Margarita.

Paral·lelament, a Rubí es pot veure aquests dies l'exposició "La Desbandá. Febrer de 1937. L'èxode de Màlaga sota les bombes feixistes", a la Biblioteca Mestre Martí Tauler fins al 27 de setembre.

 

Cerdanyola, lloc de refugi

Entre el 1936 i el 1938 van arribar més de 142.000 refugiats al Barcelonès, el Masnou va acollir colònies d’infants desplaçats, a Sant Adrià de Besòs es van col·lectivitzar fins a 39 propietats agrícoles, i l’empresa Can Serra de Manlleu va ser una de les més importants en la producció d’armament. Molts d'ells porvenien del sud d'Espanya i, especialment, de la zona d'Almeria i Màlaga.

Cerdanyola també es van acollir centenars de persones que fugien de les zones de conflicte, fet que va suposar un gran esforç atesa la situació de manca d’espais i de recursos econòmics i l’escassetat de proveïment. L’exposició ‘I tu? Què has fet per la victòria? Cerdanyola, un lloc de refugi’, que es pot veure al Museu de Ca n'Oliver fins a finals d'any, se centra en l'acollida de refugiats procedents de les zones ocupades pels sollevats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris