Pedro Pardo: “Avui dia, no hi ha res més alternatiu que la música clàssica”

Alumnes de l’Aulos, l’Escola Municipal de Música, i membres del Gospel Cor i de la Jove Orquestra de Cerdanyola configuren pràcticament la totalitat del públic congregat a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola la tarda del 3 de setembre de 2019. Dels dos autors que presenten Els homes clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, està clar que és el segon qui juga a casa.

El divulgador musical Albert Galceran i Pedro Pardo, músic i professor a l’Aulos, van començar a fer tàndem al programa de ràdio El Suplement de Catalunya Ràdio, ara farà 4 anys, per parlar de música clàssica però d’una forma actual. 

Arran d'aquesta col·laboració davant els micròfons, ambdós han escrit Els homes clàssics. La passió i la carn i altres històries de la música (Rosa dels Vents, 2019). Un llibre que no només es llegeix, sinó que també s’escolta, gràcies a les recomanacions d’audicions que inclouen a cada capítol.

A la presentació, hi havia exemplars a la venda, que a Cerdanyola es poden aconseguir a les llibreries locals Èfora i L'Aranya  | Helena Rodríguez 

“Un llibre d’històries de la música, enlloc d’Història de la música”

La publicació repassa la història de la música clàssica a través de la vida dels artistes que han protagonitzat aquest gènere durant diferents èpoques. O, en paraules de Pardo, “un llibre d’històries de la música, enlloc d’un llibre d’Història de la música”, que d’aquesta manera fugís de l’academicisme que massa sovint rodeja el món de la música clàssica, segons el punt de vista dels autors.

“No es un llibre exclusivament per melòmans, però els melòmans també el gaudiran perquè ja estan familiaritzats amb els protagonistes, majoritàriament els grans (homes) compositors”, assegura Galceran. Així, el llibre inclou les històries del xarlatà que va operar Bach i Händel i els va deixar cecs, el triomf del valencià Martín i Soler a la cort de Caterina II de Rússia, l'anhel de llibertat de Beethoven, per què Rossini preferia contractar tenors, la vida amorosa de Wagner, els camins divergents de Ravel i Viñes o el fatídic viatge de Granados a bord del Sussex.

Els orígens dels “homes clàssics”

A la presentació, Pardo explica que després del seu pas pel programa de TV3 Oh Happy Day, el Ricard Ustrell –ell l’esmenta com a “Ricard” –  el va trucar perquè assistís a El Suplement per parlar del concert d’any nou a Viena. Segons explica el cerdanyolenc d’adopció, Ustrell li va dir que “el cantant dels Pets” l’acompanyaria en la secció, anunci que el va sorprendre perquè “no sabia que el cantant dels Pets sabes fer mes de tres acords...”, bromeja Pardo, arrencant rialles i cares de “ui el que ha dit!” entre el públic.

Més tard, però, el conductor d’El Suplement va anunciar-li que enlloc del Lluís Gavaldà (qui durant la presentació, entre broma i broma, continuaria rebent de valent), l’acompanyaria el periodista musical Albert Galceran, expert en òpera. “Òpera no, que és un tostón...” explica que va pensar Pardo. Al mateix temps, a en Galceran, el Ricard Ustrell li havia assegurat que portaria ell sol la secció, segons assegura el divulgador musical. “Té esperit de soprano” – etziba Pardo.

A aquestes alçades de la presentació, si algú del públic no coneixia la naturalesa desenfadada del duo d’homes clàssics, sentint-los interactuar en directe es podia començar a fer una idea del to del seu programa de ràdio. “Fins i tot ens vam dir que rèiem massa”, recorda Pardo. Però la fórmula de música clàssica sense formalismes sorgida d’aquesta “mena d’experiment que l’Ustrell va fer” –en paraules de Galceran–, enguany ja farà la 5a temporada dins d’El Suplement, i a Catalunya Música, en directe tots els diumenges de 22 a 23 hores, la 3a.

Tant per a oients fidels com per a neòfits de la clàssica

A partir de l’èxit del programa de ràdio, de la mà de l’editora de Rosa dels Vents, Esther Pujol, els va arribar la proposta de plasmar en un llibre la seva manera de parlar de la música clàssica.

“Va ser tot un repte, perquè cap dels dos mai havíem escrit un llibre, i l’Esther ens va ajudar molt, proposant un viatge en dos sentits: l’espai i el temps”, explica Pardo.

Alhora, la intenció dels autors a l’hora d’escriure era “obrir la música clàssica a aquelles que no hi són i s’hi volen introduir, així com donar una segona lectura als oients que vulguin endinsar-s’hi més del que les explicacions per la ràdio permeten”, en paraules de Galceran.

Després de la presentació, els autors van estar signant exemplars | Helena Rodríguez 

“La música no seria com és si nosaltres no fóssim com som”

Abans d’endinsar-se en les diferents “historietes de músics i compositors”, Pardo explica que volia fer una prèvia que reflexionés sobre la naturalesa de la música, ja que “l’expressió de la música té molt a veure amb la raça humana”, i “la música no seria com és si nosaltres no fóssim com som”.

Així, el que descobrim abans de començar el llibre és “per què una orquestra té violins, violes, pianos...” i la resposta la trobem en la manera com els humans som, ja que “tot ve de la veu humana, del moviment i de la percussió”. 

En aquest pròleg, els autors expliquen les famílies dins d’una orquestra, com els instruments sorgeixen en el moment que l’expressivitat de la veu no donava més de si, i com d’alguna manera tots els instruments d’una orquestra són modificacions de l’expressió de la nostra veu.

“No és només un entreteniment; ens serveix per entendre”

Conforme va avançant la presentació, es van succeint de forma fluïda reflexions al voltant de la música i la societat. Com per exemple, la qüestió de la universalitat de la música, que tal com recorda Galceran, hi ha estudis que recullen que melodies com el Papageno de Mozart fan reaccionar els nens de la mateixa manera arreu del món–  però alhora, Pardo matisa que “és un llenguatge que en el fons té a veure amb la regió”.

En aquesta línia, Galceran argumenta que “la música ens serveix per expressar els sentiments però també per entendre com és una societat en un determinat moment històric, comprendre com evolucionen els interessos dels compositors o el volum de les orquestres, que van passar de música de cambra, per a grups reduïts de nobles intel·lectuals, a les orquestres simfòniques, quan la musica esdevé un negoci i es fa en teatres”. Per aquest motiu, argumenta Galceran davant un públic que l’escolta amb les orelles i les ments obertes, “la musica no només un entreteniment, sinó que ens serveix per entendre”.

Imatge promocional de la portada del llibre "Els homes clàssics" | Cedida

“Els compositors no estan per damunt del bé i del mal”

Aviat, però, el duo de melòmans recupera el to distès i recorden que al llibre s’asseguren de baixar els mites a la terra i explicar que els compositors “eren homes i dones que anaven al lavabo cada dia i tenien els seus problemes quotidians, petits problemes que potser han suposat canvis en la història de la música”, comenta Pardo.

Problemes tot sovint de motivació econòmica, igual que ocorre avui dia: “Això de ‘avui en dia la música esta molt mal valorada’ ja passava en l’època de Rossini i, de fet, és el motiu perquè avui dia tenen tant èxit els tenors, ja que no es podia permetre castrati per fer les òperes còmiques, que serien una Rosalia d’avui dia”, explica Galceran.

Exemples com aquest demostren que “els compositors no estan per damunt del bé i del mal, i com tots els humans estan condicionats per la qüestió econòmica”, sentencia el professor de l’Aulos.

Després que, per cloure la seva exposició, Pardo reveli que hi ha un capítol del llibre en què hi surt Cerdanyola del Vallès, és el torn de paraula del públic, que obre un senyor preguntant-se per què la musica clàssica té tantes dificultats avui dia. La resposta dels autors dura més de vint minuts i dona mostra que és una qüestió que els ha fet ballar el cap més d’un cop.

“Si poses música clàssica durant més d’un minut i mig a Catalunya Ràdio sona una alarma”

Galceran arriba a afirmar que “part de la culpa és dels que ens agrada la música però han fet divulgació dirigida per la gent intel·lectual, i no per la gran majoria”. Ell mateix confessa al principi sentir-se exclòs al Liceu, però tant li va fer, perquè la música el feia vibrar, ja que “la música no entén de diners, de prejudicis... la música és Mozart i és Rosalia, tot és música”.

Alhora, però, Pardo confessa que en part han “agafat aquest rollo planer perquè si no ja espanta”, i bromeja que “si poses música clàssica durant més d’un minut i mig a Catalunya Ràdio sona una alarma”.

Tots dos autors continuen la reflexió ampliant mires cap a altres parts d’Europa, amb un to molt crític cap a la desatenció de la cultura musical que es té a Catalunya i Espanya, sentenciant que “nosaltres no tenim la cultura musical europea”.

Segons Galceran i Pardo, això en gran part és una qüestió de voluntat política, que afirmen que “aquí ho hi ha”, ja que no ho cuidem en l’educació, no ho cuidem als mitjans... “Us imagineu que al Telenotícies informessin: 'Avui, el cor del Liceu ha assajat'?”, es pregunta Pardo, que assegura que actualment, a la ràdio musical, "pràcticament no hi ha res més alternatiu que la música clàssica”.

Des del públic, en volen més, i els pregunten: “Per quan el segon?”, a què els autors confirmen que els ho han proposat, però encara no tenen una resposta. De moment, el 4 de setembre comencen un nou espai al programa de TV3 de tardes Tot es mou, on Pardo avança que començaran parlant de la Rosalia, però acabaran enraonant de Bethooven – “Ludvig von Rosalia”.