El Museu d'Art renova la sala Ismael Smith i incorpora noves peces cedides pel MNAC
L'ampliació de la col·lecció d'Ismael Smith coincideix amb el 50è aniversari de la seva mort
La sala del Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) dedicada a Ismael Smith s'ha renovat coincidint amb el 50è aniversari de la mort de l'artista. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha cedit quatre escultures que amplien la col·lecció d'obres de l'artista en l'única sala que existeix dedicada a Smith.
El dimarts 21 de febrer es va presentar la nova cara de la Sala Smith del MAC. S'ha fet una rotació dels dibuixos i gravats i s'han incroporat les quatre escultures dipositades pel MNAC. L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde Carlos Cordón, del regidor de Cultura, Oscar Pons, del director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Sierra, i de conservador d'Art Modern del MNAC, Eduard Vallès, que van destacatr la perspectiva social del museu, així com la importància de les quatre escultures dipositades de manera permanent.
Una escultura d'Ismael Smith. FOTO: Núria Puentes (Ajuntament de Cerdanyola)
Un espai únic sobre Ismael Smith
L'any 2009, el Museu d'Art de Cerdanyola s'inaugurava amb l’única sala que existeix sobre Ismael Smith, on es poden veure escultures, dibuixos, gravats, ceràmiques, joies, dissenys i abundant documentació. El 2017, el Museu Nacional d'Art de Catalunya va realitzar la gran retrospectiva sobre Ismael Smith, que consagraria i recuperaria a Smith com a un imprescindible de l’art català de principis del segle XX.
Smith ha estat reivindicat per escriptors com Josep Palau i Fabre i recuperat per investigadors i institucions. Al marge de la seva qualitat plàstica i la rauxa creativa, i des d’una visió social de l’art, s’ha convertit en un dels artistes històrics més contemporanis. La seva obra permet abordar conceptes actuals com la perspectiva de gènere i d'identitat.
50 anys de la seva mort
L’1 de novembre de 1972 moria, després d’anys de reclusió al sanatori psiquiàtric de White Plains (Nova York). Ismael Smith va irrompre en el panorama artístic barceloní en ple auge del Modernisme i aviat, pel seu esperit rebel i la seva visió moderna, crítica i irònica, va ser incorporat per Eugeni d’Ors a l’Olimp del Noucentisme. Aviat va destacar i es va convertir en un imprescindible d’exposicions, publicacions satíriques i encàrrecs.
Precisament aquells trets que l’havien singularitzat —la visió ambigua i irònica, l’erotisme, la modernitat, la deconstrucció d’identitats, o el qüestionament social i de gènere— el van convertir en un personatge incòmode, i l’elit política i cultural que l’havia coronat, el va deixar caure. Smith va iniciar un periple amb estades a París, Londres, Madrid i Sevilla que l’allunyaren del tot del nou model classicista i d’ordre que el Noucentisme estava imposant per a la nova Catalunya. La família Smith es va instal·lar a Nova York i, poc a poc, va ser condemnat a l’oblit sota el triple estigma de l’homosexualitat, l’ascendent jueu i la diagnosi del trastorn mental.
Dibuixos d'Ismael Smith al MAC. FOTO: Núria Puentes (Ajuntament de Cerdanyola)
Tot coincidint amb el 50 aniversari de la mort de l’artista, el MAC, com a membre de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, ha rebut el dipòsit permanent de quatre peces d’Smith de gran rellevància procedents del fons del Museu Nacional per a entendre la complexitat del personatge i de l’artista. Amb aquesta excepcional incorporació la Sala Smith del Museu d’Art local complementa la segona col·lecció més completa de l’artista després de la del Museu Nacional, i esdevé un referent de la difusió i estudi de la seva figura.
Alhora, el museu presenta 21 dibuixos i set gravats d’Smith que el MAC conserva al seu fons i que molts d’ells es presenten per primer cop per mostrar tres etapes a la vida de l’artista: Barcelona (i Cerdanyola), París i Nova York. A més, una vitrina obre una finestra a una documentació inèdita, amb fotografia, escrits de l'artista, publicacions. També es poden veure dues porcellanes i dues joies del polifacètic creador.
La nova sala manté l’esperit de reivindicar altres artistes del cercle d’Smith que van compartir una fortuna crítica similar: Laura Albéniz, Ana Maria Smith, Marià Andreu i Néstor Martín de la Torre, alhora que estableix vincles amb l’actualitat a partir del diàleg amb una obra contemporània, uns Miratges Contemporanis que aniran rotant i que s'estrenen amb una peça de Nazario.
Presentació de la renovació de la Sala Smith del Museu d'Art. FOTO: Núria Puentes (Ajuntament)
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris