Maria Victòria Lovaina publica la novel·la 'La solitud del pianista'

L'escriptora cerdanyolenca Maria Victòria Lovaina ha publicat la seva sisena novel·la: La solitud del pianista. El llibre ja es pot trobar a les llibreries i suposa un retorn de l'escriptora a les històries ambientades en la Barcelona del segle XX.

Secrets de família

La ciutat dels prodigis, dels obrers, dels sindicalistes, dels amants de la música apareix en aquesta novel·la que retrata la Barcelona del segle XX a través d'una saga familiar. En Mikhaïl adora el seu avi Vador, amb qui té una connexió molt especial: per a tots dos, el piano és la seva pròpia essència.

En el norantè aniversari d'en Vador, en Mikhaïl el porta a un concert i es muda durant quinze dies a casa de l'avi per preparar la seva següent actuació. Quinze dies en què el jove descobrirà els secrets més ben guardats de la família, les disputes més arrelades. A través del record d'en Vador, en Mikhaïl passejarà pels carrers de la Barcelona republicana, viatjarà rumb al Nou Món en un vaixell que va naufragar i entendrà el que significa guanyar-se la vida en un país que no és el teu i del qual has de fugir quan esclata la Primera Guerra Mundial.

I no només això, sinó que obrirà la cambra fosca del cor en la qual s'amagava la veritable raó del distanciament familiar: l'assassinat del besavi Sindo, el pare de l'avi Vador. Un secret silenciat durant seixanta anys.

L'escenari: Barcelona al segle XX

Aquesta és la segona novel·la que Lovaina situa en els anys del segle XX a Barcelona. La primera va ser L'esquerda de l'àngel, publicada l'any 2018. La història de La solitud del pianista arrenca en els primers anys del segle XX en què la Barcelona industrial anava a l'alça, augmentava la producció i també la riquesa. La burgesia catalana de visita a Barcelona s'instal·lava en hotels com el Peninsular del carrer Sant Pau amb pianista en directe per amenitzar les vetllades, i contractava professors particulars de música per a les seves filles. Hi havia feina per a qui en volgués, però també hi havia una classe obrera cada vegada més ben organitzada i reivindicativa. A les pàgines de La solitud del pianista hi ha lloc per a la lluita sindicalista, les vagues i les venjances.

M. Victòria Lovaina

Maria Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) és mestra i pedagoga de formació; ha exercit la docència en un institut públic. Ha impartit uns quants cursos a l'Ateneu Barcelonès. Ha publicat contes i narracions curtes com Ernesta, Hivern a Roma, Veu de sucre, L'home que camina, guanyadores de diferents premis literaris. El seu relat Cara de peix va obtenir el Premi Tinet 2018. Ha publicat les novel·les Amb ulls de nina (2008), Dietari de les Gorges (2009), Pell de gat (2013), El rellotge de doble esfera (2018) i L'esquerda de l'àngel (2018). La solitud del pianista és la seva darrera novel·la.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.