Marc Solanes: "Volia fer justícia social i retre-li homenatge a la meva besàvia"

'Las niñas de Elna' s'endinsa en la vida de Maria Ferrer, militant republicana durant la Guerra Civil i barretera de professió. Més de 80 anys més tard, el periodista cerdanyolenc, Marc Solanes, desentrella el misteri del pas de la seva besàvia i les seves filles per la Maternitat d'Elna. 

En quin moment t'assabentes tu d'aquesta història?
Mira, jo m'assabento d'aquesta història quan un dia sento que la meva àvia, veient la televisió, ens diu que havia estat a la Maternitat d'Elna. I jo em quedo al·lucinat, perquè mai havia explicat absolutament res d'això a ningú. Primer no ens ho podíem creure, però llavors, ens va treure la foto on sortia la meva besàvia i les seves tres filles a la porta de la Maternitat d'Elna. Aquí va ser quan vaig fer el 'clic' i vaig començar la investigació que va acabar amb el llibre.

Més info: El MAC acull la presentació del reportatge fet novel·la 'Las niñas de Elna'

Des d'un primer moment ja veus que hi ha material per fer-ne un llibre o ho vas veient a mesura que vas investigant?

No, jo vaig començar fent un article per El Salto, un reportatge de memòria històrica sobre la meva àvia i la seva experiència a Elna. Aquest va ser el punt de partida, el qual jo vaig veure que allà hi havia un filó on podíem treure més coses. La Núria, la germana petita, era la que més s'havia interessat, però també la que menys recordava tota el que van viure.

Perquè, com acaben la teva besàvia, la teva àvia i les seves dues germanes a la maternitat d'Elna?
Clar, aquest és el gran enigma, realment. Jo el que resolc és que realment hi van estar. Aquest era l'interrogant de la investigació: saber si havien estat a Elna en algun moment, perquè potser el record de la meva àvia està esbiaixat. Ella recorda que estaven al camp de concentració d'Argelers, que ho van passar molt malament i no tenien pràcticament aigua, i de sobte van acabar en una casa on podien menjar i on hi havia altres nens. El que no sabem és com es va produir el trajecte d'Argelers cap a Elna, ni quin va ser el motiu. El que sí que sabem és que van estar allà com a mínim un més.

I què van fer després d'aquell mes a la Maternitat d'Elna?
A partir d'allà van haver de tornar a Vilanova de Bellpuig (Lleida), d'on era originària la seva família materna, i allà la meva besàvia marxa a Saragossa per estar més "amagada", perquè a Lleida havia fet tota la seva carrera de militància republicana, i a Saragossa podia quedar més en l'anonimat. Finalment mort a Saragossa al 1940 en estranyes circumstàncies i l'últim record que tenen d'ella és quan s'acomiaden a l'estació de Lleida.

I com acaba la teva àvia a Cerdanyola?
Un cop a Vilanova de Bellpuig separen a les tres germanes, perquè ningú se'n vol fer càrrec. D'allà, les van enviant de mica en mica a Cerdanyola, primer a la gran, després a la meva àvia i per últim a la petita, perquè aquí hi vivia un tiet seu que era enginyer i se'n podia fer càrrec. A partir d'aquell moment ja es crien a Cerdanyola i la resta de la família ja naixem aquí.

Quines van ser les dificultats que et vas trobar durant la recerca?
Primer de tot que la meva tieta àvia, la Teresa, que és la gran i la que se suposa que sabia més, no volia parlar del tema. Era un mur bastant infranquejable, perquè al final va ser una època extremadament dura per elles i ella ho havia superat gràcies a l'oblit, gràcies a haver bloquejat tota aquella part de la seva vida.

Era un tema tabú a la família?
Sí. L'opinió que la gent tenia de la Maria, la meva besàvia, era dolenta perquè se la titllava de dona i mare poc responsable: deien que havia abandonat les filles per la seva militància. Llavors, un dels objectius del llibre era refutar aquesta versió que la Maria era una mala mare i una mala dona, com havien dit, i transformar-la i humanitzar-la. En definitiva, retre un homenatge a la seva vida.

"Un dels objectius del llibre era refutar aquesta versió que la Maria era una mala mare i una mala dona, com havien dit, i transformar-la i humanitzar-la"

Tu ja havies fet altres investigacions, però aquesta suposo que és la que t'has pres d'una manera més personal, no?
Sí, va ser molt emocionant, però també va tenir les seves complicacions, perquè ningú volia parlar i per la pressió que jo sentia a nivell familiar. Llavors, clar, es barrejava la part professional amb la part personal.

L'altra gran recerca que havies fet abans d'aquest llibre va ser el documental d' 'Els Orrit'. Quines diferències t'has trobat a nivell de recerca, entre l'una i l'altra?
Primer de tot, el temps; perquè una va passar del 1936 al 1941 i l'altra va ser a finals dels anys 80. Llavors, en 'Els Orrit' hi havia molta més documentació. I, d'altra banda, 'Els Orrit' des del dia u ja sabia que havia de ser un documental i que hi havia prou informació que per tirar-ho endavant. En canvi, a 'Las niñas de Elna' es tractava d'anar trobant la informació de mica en mica i anar desentrellant la història i resoldre el misteri de saber si realment havien estat a Elna.

El que sí que uneix les dues recerques per això és la voluntat de fer justícia social amb els protagonistes de les històries.
Fer justícia social i retre homenatge a unes persones que al seu moment no se les va tractar com mereixien. La Maria no era una mala dona per tenir fills i militar. Era una dona lluitadora i més compromesa amb les seves filles del que ens pensem. I en el cas dels Orrit, el mateix: ni els mitjans, ni la policia, ni la justícia van tractar el cas amb la diligència que s'havia d'haver tractat, sinó que es va menysprear.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.