Manel Cubeles: “La meva feina és treure el màxim dels cantaires”

Més de 40 cantaires formen la Coral de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès, que va néixer l’any 2004 a partir de l’entusiasme dels pares i mares del jovent de la Banda. Manel Cubeles és el director que fins ara ha estat més anys al capdavant del conjunt, des del 2010. Després de formar-se al Conservatori Superior de Música del Liceu i actuar arreu d’Espanya com a cantant solista, el barceloní va acabar en el món de la direcció, on es va iniciar amb 16 anys alhora que estudiava.

La Coral de l'AMCV no va deixar de treballar durant el confinament, adaptant-se a un format a distància. Ara, amb la presencialitat plenament recuperada, la formació encara un nou any de programació cultural que estrena el 13 de març amb la trobada de corals al Teatre Ateneu.  

Alhora que a Cerdanyola, treballes com a director en diferents corals com el Cor Infantil de Castelldefels, entre d’altres. Com ho gestiones tot plegat?

Cada cor té la seva idiosincràsia; el repertori és diferent, el procés d'aprenentatge és diferent, el nivell també. Per tant, són coses totalment diferents. Els assajos són al vespre, i el repertori el preparo a l'estiu. Per tant, ara que toca posar-los en pràctica només haig de fer una repassada i ja sé què vull fer de cada obra. Tampoc no em suposa una feinada perquè la feina grossa la faig a l'estiu.

Aquest serà el teu dotzè any com a director de la Coral de l'AMCV. Què trobes en la formació per apostar-hi any rere any?

M'hi sento molt a gust i des del principi vaig encaixar molt bé. Després de deixar el Cor de Cambra de Gavà em van oferir venir aquí; en un principi, vaig pensar que no tenia cap necessitat d'agafar un altre grup, però em vaig animar a provar. Després d'aquell primer assaig el president em va dir que la gent estava encantada i que m'hi volien al capdavant.

Va ser tot un repte en ser un cor tan nombrós i amb homes i dones que acabaven de passar de cantar a dues veus a cantar a quatre veus, per tant, tenien un nivell bàsic. Vaig fer una aposta de progressió per treballar la tècnica vocal, i estic content perquè hem arribat a fer coses amb un molt bon nivell i de dificultat alta.

Sempre dic als cantaires: "Ara ja teniu nivell per poder fer això que abans no podíeu, per tant, ara us ho demano". 

Quin objectiu us plantegeu ara mateix?

Soc molt exigent amb els cantaires i sempre els dic que està bé, però cal treballar coses. Quan em diuen que sempre tinc un ‘però’, els contesto que és la meva feina treure el màxim d'ells. Per això cada curs em plantejo propòsits a assolir. Cada any repetim un cert repertori però canviant coses, i sempre els hi dic: "Ara ja teniu nivell per poder fer això que abans no podíeu, per tant, ara us ho demano". Intento plantar una mica en cada curs, i de cada obra que farem durant el curs penso en què podem millorar.

Com valoreu la represa de l'activitat arran de les aturades per la pandèmia?

El món coral és molt associatiu. Necessites la companyia dels altres i realment es nota quan això no hi és, i més quan tens tanta proporció de gent jubilada per a qui la coral és un al·licient i potser la seva activitat principal durant la setmana. A més, quan vam estar treballant amb la plataforma digital hi havia gent a qui se li feia una muntanya haver d'utilitzar l'ordinador. El fet de trobar-nos ara, encara que sigui amb mascareta i les mesures indicades, és un gran avenç.

Una pèrdua reforça el grup perquè ens hem de refer entre tots, i això ajuda. 

Com us ha afectat el fet d'haver perdut alguns integrants de la banda per culpa de la Covid? Us ha fet unir-vos més?

És un cop dur per a tots perquè una pèrdua sempre marca, i amb els anys que porto ja n'he viscut tres. Però també és veritat el que dius: una pèrdua reforça el grup perquè ens hem de refer entre tots, i això ajuda. Però fa la sensació que aquelles persones continuen. Tot i que ja no hi són dins del grup, és com si hi fossin perquè la persona es manté viva en la memòria. El grup està molt unit. Evidentment són persones i hi ha moments en què poden tenir discrepàncies, però es nota una estima molt gran.

Amb quina actitud reprèn la coral el nou any i la nova temporada d'activitats culturals?

Doncs amb moltes ganes i molta empenta. Vam començar temporada amb la Diada, després vam fer Santa Cecília, ara hem fet el concret de Nadal i properament encararem el nou any amb una trobada de corals. Des del principi del curs hem tingut reptes constants. Ens hem posat en contacte amb dues corals per organitzar el concert del 13 de març a l'Ateneu, en què cada coral farà un repertori individual i també farem obres conjuntes. Així, promovem la germanor entre cors amb la idea d'actuar després de convidats a casa d'uns i dels altres. Intentem fer trobades d'aquest tipus per estar presents en altres municipis.

Un cantaire, a part de cantar i aprendre, ha d'escoltar altres cors; ser capaç de sentir obres noves i ser crític amb què fan i com ho fan.

Concretament, què aporta a la formació aquest tipus de trobades amb altres corals?

Primer, el fet de sentir altres entitats cantar és molt important. Un cantaire, a part de cantar i aprendre, ha d'escoltar altres cors; ser capaç de sentir obres noves i ser crític amb què fan i com ho fan, tant pel bo com pel dolent. És una forma de millorar. I també és important per fer territori, fer pinya entre les altres corals: conèixer altres entitats que fan el mateix que tu, que fan repertoris semblant al teu, el fet de poder fer alguna obra conjunta... totes aquestes coses fan caliu i és un reflex dels valors del món coral.

Pel que fa als plans de continuïtat de la coral, us heu plantejat alguna estratègia per facilitar el relleu generacional de la formació?

És difícil. Entenc que la gent jove busca gent jove i que entrar en un cor amb gent adulta pot costar. Igual que a la banda és més fàcil atreure gent jove perquè molts són estudiants i els serveix per formar-se en una agrupació amb el seu instrument, a l'hora de cantar és més complex. La gent no ve amb estudis musicals, sinó que aprèn les coses per repetició.

Podríem dir que el cor és més popular, més a l'abast de tothom. També, a la gent jove li costa entrar al món coral; o són gent que ha cantat des de petita en un cor infantil i ha anat ascendint, o si no normalment la mitjana d'edat és elevada. Estaria bé fer escola i crear corals que fossin la cantera del cor adult, però no sé ben bé de quina forma es pot potenciar això.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.