La llibreria L'Aranya: 13 anys teixint lectors

 Després de 13 anys al capdavant de la llibreria l'Aranya, l'Olivia ha rebut un distintiu que premia la seva feina durant aquest temps: l'estrella Michelin de les llibreries. Per a l'Aranya, el mes d'abril és molt intens: compleixen anys i celebren el dia més important en el món de les lletres, Sant Jordi. Parlem avui amb la propietària del negoci, que ens parlarà sobre les seves experiències i sobre com veu la literatura a Cerdanyola.

Quina és la història de L'Aranya?

La llibreria va néixer d'un projecte que ja té molts anys: volíem muntar una llibreria a Barcelona, que al final, per motius personals i perquè era més viable, es va instal·lar a Cerdanyola. Tretze anys de llibreria i de somnis fets realitat.

Com va sorgir la idea de fer una llibreria?

Tenia la idea de muntar-la des que sóc petita, gairebé des que vaig néixer. És una idea, a més, que he mamat a la família. Tenia molt clar que volia dedicar-me a això i en el moment en què em vaig mudar a viure a Cerdanyola i que vaig veure que aquí no hi havia aquest tipus de llibreria, m'hi vaig decidir. Aquí, en aquell moment només hi havia un parell de llibreries: l'Escola, la Casanoves, l'Atlas i l'Aral. No hi havia cap d'un estil potser més literar. Per a mi això era una necessitat.

Què té d'especial aquesta llibreria?

Té moltes coses, però a més del fons de llibres que tenim i l'espai, el més especial és, òbviament, les persones d'aquesta teranyina. Totes elles fan que tot pugui rutllar i que tot es mogui: són l'ànima de la llibreria.

D'on va sortir el nom de L'Aranya?

Doncs per un somni. Teníem la llibreria muntada, però encara ens faltava el nom i, a menys d'un mes de fer la inauguració, quan estava donant-li encara voltes al cap, vaig tenir un somni en el qual la llibreria es deia L'Aranya. Per què? Ni idea, perquè a mi ni m'agraden les aranyes. No les suporto. Aquest somni no se'm treia del cap i al final va acabar fent-se realitat.

Amb el temps, li vaig acabar veient la gràcia: el nom tenia ganxo, m'agradava el concepte de fer teranyina i, en l'àmbit lingüístic, a més, és un nom que s'identifica molt amb el català: té les dues identitats més característiques de la llengua: l'apòstrof i la "ny".

Sempre que ho explico, la gent em pregunta si tot això és veritat. És mollt graciós.

Fan ben poc, la Generalitat de Catalunya us va donar el segell de "llibreria de referència". Què vol dir això per a vosaltres?

Doncs ens han donat aquest distintiu de "llibreria de referència de Catalunya" arran de totes les activitats per fomentar els hàbits de lectura i molts altres aspectes. Realment, aquest segell és només el resultat de tota la feina que fem: és un reconeixement ideal.

Per a nosaltres, aquest tipus de coses ens dóna la vida, ja que, com a gremi, som uns desafavorits. Fem molta feina de la qual es veu i no rebem el reconeixement que potser mereixem. La nostra professió està molt mitificada: la gent s'imagina el típic llibreter darrere el taulell llegint-se la Virgínia Wolf mentre escolta jazz. Però això en la vida real no passa: no podem llegir gairebé mai perquè el negoci és un no parar.

Aquest distintiu, com qualsevol reconeixement burocràtic requereix una auditoria on s'asseguren que compleixes les condicions que s'exigeixen tant com a llibreria com a botiga. Per nosaltres és com una estrella Michelin, tot i que tampoc vol dir que siguem una llibreria millor que les altres. Crec que hi ha més d'una que no la té i que es la mereix.

Feu moltes activitats relacionades amb la lectura. Com va sorgir la idea de fer-les?

Un dels trets més distintius de L'Aranya (i penso que hauria de ser també de qualsevol altra llibreria) és no ser només l'espai on comprar els llibres i anar més enllà. Som un lloc on es concentren moltes coses: diàlegs, converses, opinions, pensaments, sentiments... Com conflueixen tantes coses, també hi neixen moltes altres. Volem anar teixint una teranyina i tenir una funció social i cultural.

També és cert que, tot i que fem moltíssimes activitats, jo, si tingués més espai, en faria moltes més. Volem arribar a tots els gustos i a tots els públics.

Des que feu aquestes activitats, he aconseguit fer aquesta teranyina?

Sí, de fet, tot això va lligat. La teranyina es forma a partir de teixir vincles amb agents de la ciutat, no només venent llibres. Comptem amb escoles, autors, il·lustradors i clients que fan que les energies siguin molt positives i que atrapin a més lectors.

Quina és l'activitat que ha tingut més repercussió de totes les que heu fet?

Sense cap mena de dubte, l'activitat que té més repercussió és la Festa de la Il·lustració. Per a mi, és la més especial i la que ens distingeix més de qualsevol altra llibreria. Tot i que les altres activitats també ens agraden, la Festa apropa a la ciutat la il·lustració (que ens encanta) i homenatja a tots els il·lustradors que ens acompanyen tot l'any a les activitats que preparem. És la nostra cirereta del pastís.

Després de Sant Jordi i el Món Llibre, al maig, quan sembla que no ha de passar res, nosaltres fem la Festa al carrer. Per a mi és un privilegi poder oferir aquesta activitat a Cerdanyola i comptar amb il·lustradors de "solera", d'aquells que et sorprenen amb la seva presència. La il·lustració és un "mundillo" en el que hi estem molt ficats i és un honor poder apropar-lo gratuïtament.

Ja que has comentat el tema del Sant Jordi, com l'esteu encarant?

Doncs apassionadament, però amb el dubte de cada any: saber com anirà. Cada any és un maldecap: si cau en diumenge ens queixem perquè cau en diumenge, si cau en dilluns, perquè cau en dilluns... Per una altra banda, esperem també que no plogui.

El sector del llibre és molt fotut durant tot l'any i, per nosaltres, aquest dia és un "filón". Encara que sigui un mal Sant Jordi, segur que facturaràs molt més de que fas habitualment. És com si fos un pastisset. Fins i tot a la botiga tens moltíssima feina: s'hi arriben a formar cues per entrar, ja que aquí tens totes les públicacions.

Ara bé, si plou, pot ser un horror de dia. Fa temps que tots els llibreters estem mirant les previsions meteorològiques i resant perquè no plogui.

Cerdanyola és una ciutat literària?

Hum, quina pregunta... Crec que té moltíssim potencial però que ho hauria de ser molt més del que és. Està a mig camí literàriament i en altres sentits. Aquí hi ha molt potencial perquè hi ha un planter amb autors, un il·lustrador, una il·lustradora, molta gent, molts mestres... El que sí que està clar és que, si Cerdanyola no fos una ciutat literària, nosaltres no portaríem aquí 13 anys ni estaríem contents de com ens va la cosa.

Cerdanyola és una ciutat que està a mig camí en moltes coses, i això és un paquet que arrossega des de fa temps: no explotem tot el que tenim. Cerdanyola té un problema d'essència molt grans i s'haurien d'arreglar problemes de base per aconseguir que després tot encaixi.

Fa poc temps que l'Ajuntament va elaborar un pla de lectura per a la ciutat. Com veieu aquest tipus d'iniciatives?

Qualsevol iniciativa d'aquest tipus ens sembla genial i les valorem molt bé. Penso que aquest pla és, bàsicament, una complicitat entre la regidoria de cultura i la biblioteca per brindar i oferir recursos a les entitats. Amb tot això es fa una xarxa molt positiva per a la ciutat, indiscutiblement.

Aquestes iniciatives estan fent efecte?

Fins i tot dins d'aquests plans existeixen mancances: ens hem arribat a trobar amb problemes de difusió, contraprogramaria i, inclús, d'organització. Tots cometem errors i, a vegades, és difícil controlar i tenir contents a tants agents. És cert, a més, que fa temps que Cerdanyola pateix canvis polítics continus i que marquen molt tot: són bastons a les rodes.

Sabem que la lectura té molt a veure amb els gustos personals, però, quin llibre recomanaríeu a algú que es vulgui endinsar en el món de la lectura?

Sobretot ara, de cara a Sant Jordi, venem molts llibres per a gent a la qual no li agrada llegir. Quan et ve un client així, no entens ben bé què és el que vol, però fem el que podem. N'hi ha molts llibres en realitat, tot i que el més òptim és recomanar-los amb les pistes que ens donen els clients. No ens agrada recomanar llibres perquè sí i ens intentem moure per les intuïcions: qui és, què ha llegit, edat, què li agrada, a què es dedica o inclús en quin moment personal es troba.

Tot i això, si jo he de donar un llibre que m'he afartat de recomanar i que em serveix una mica de comodí és Una Madre, d'Alejandro Palomas: un llibre que sempre tenim perquè sempre té molt bona rebuda i que ens serveix per a tothom. I, en català, acostumo a recomanar Color de llet, de Nell Leyshon. Aquest llibre és una delícia: curtet, molt intens i perfectament llegible per qui és carn de best-seller i per a lectors més literaris.