Hector Fornés: "Volem celebrar els 50è l'Aplec de la Sardana implicant a tota la ciutat"

Aquest cap de setmana, l'Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola tanca l'any 2024 amb la Diada del Soci i amb la ment posada a un 2025 que serà l'any del 50è Aniversari de l’Aplec de la Sardana a Cerdanyola. Des de l'Agrupació porten tot l'any preparant aquest 2025, que estarà carregat d'activitat sardanista. El TOT parla amb el seu president, Hector Fornés, per saber com encaren el 2025 i en quina salut es troba el sardanisme a la ciutat.  

Primer de tot, com encareu els 50 anys de l'Aplec?

Doncs, per nosaltres, aquest 50è és un any especial que l'enfoquem, d’una banda, com una manera de celebrar-ho amb la ciutat, ja que creiem que som una de les entitats més vives de Cerdanyola. Però, a la vegada, també volem que sigui un llegat i una celebració del llegat d'aquests 50 anys.

I com ho voleu fer, tot això?

Volem enfocar-ho en tres pilars fonamentals. Primer a nivell de formació. Volem que tothom balli. Començar a ballar sardanes és molt fàcil. Per tant, volem ensenyar-ho i volem ser molt oberts. Segon, també volem celebrar-ho amb les entitats del poble. Aquestes que ens han ajudat sempre i que sempre que ens han demanat ajuda, hem sigut part de les seves celebracions. I el tercer, l'obertura a tothom de la ciutat. Ha de ser una celebració social, hem d'estar oberts a la població i ho farem d'una manera molt Cerdanyola.

"L'any del 50è Aplec estarà enfocat en tres pilars: formació, col·laboració amb les entitats i obertuta a la ciutadania"

Què vols dir amb això últim?

A Cerdanyola el sardanisme és quelcom social, inclús de salut mental, per mi. Per això, volem que aquesta celebració sigui social. Tot i que històricament la sardana, en aquests primers aplecs, era quelcom més polític, de reivindicació. Ara, tot i que també hi ha una part que segueix sent política i cultural, per nosaltres és cultural i social.

A dia d'avui, què ens pots avançar de les activitats que es faran l'any que ve?

Doncs, a part de totes les ballades que tenim sempre, que intentem que siguin al voltant d'una al mes, i l'Aplec, que és el cap de setmana més important pel sardanisme cerdanyolenc, aquest any seran tres caps de setmana més. Per tant, seran tres diumenges seguits de festa, de celebracions i d'activitats. També recuperarem un concert que és històric del sardanisme, el concert de la Cobla Montgrins amb tot la seva esplendor. També estem fent col·laboracions amb Bambalina per fer un taller de danses vinculat al seu espectacle. I després també volem fer una matinal de cultura popular. 

Llavors, quina és la salut actual del sardanisme a Cerdanyola?

Jo crec que abans de la pandèmia la cosa anava cap avall. Però amb el retorn a la normalitat vam començar a créixer en socis i ara en tenim molts més que abans. Tenim més de 200 socis i estem creixent. Tot i que queda molt per a fer, creiem que el sardanisme hem aconseguit revertir aquesta tendència a la baixa prepandèmia

I s'està treballant també per a rejovenir el sardanisme? 

És una feina que sabem no és fàcil, però és un dels objectius que pretenem fer amb el tipus d'activitats que organitzarem per aquest 50è aniversari. El que sempre diem és que, al final, les sardanes, com tota activitat cultural, requereixen un compromís. Per tant, ens estem trobant que la joventut d'avui dia té un compromís, que jo diria, fluït. 

"Volem donar-li aquest toc més juvenil i si ens hem de posar a ballar els The Tyets, doncs ballarem The Tyets"

I com es gestiona aquest compromís fluid? 

De moment volem centrar-nos a ensenyar aquest primer nivell de coneixement de la sardana i enfocar-nos, sobretot, amb aquestes activitats de formació que volem fer, bàsicament, tallers orientats a escoles. Volem donar-li aquest toc més juvenil i si ens hem de posar a ballar els The Tyets, doncs ballarem The Tyets.

Si?

La sardana, a nivell musical, és molt bonica i molt intensa, però també és complexa, i amb la varietat d'estils musicals que tenim actualment costa molt més de fer arribar que fa cent anys. Llavors, del que es tracta és d'aprofitar que a dintre del món sardanista hi ha tendències de rejoveniment musical, i volem connectar amb aquesta joventut a través d'aquests perfils musicals que se'ns apropen.

Vosaltres com a Agrupació esteu molt predisposats a aquest canvi a aquesta modernització de la sardana. Però, us heu trobat amb gent més purista que diu que això no es pot fer?

No. El fet que Cerdanyola sigui un lloc de fusió de diferents entorns culturals, fa que tampoc hi hagi tant aquest arrelament tan fort. Per sort, l'Ajuntament ens permet portar coples de gran nivell, com la Cobla Sant Jordi, la Marinada i la Jovenívola. Però això no impedeix que durant l'any es facin altres tipus de sardanes més modernes i trobem els espais per a tothom. Aquesta gent més purista quan veu una cobla més contemporània, ja no hi va. Però això potser farà que hi hagi altra gent s'engresqui molt més. Al final, el sardanisme és molt ampli. La sardana no és de ningú, és de qui la fa, i el sardanisme és de qui el construeix, de tothom qui hi balla.

"La sardana no és de ningú, és de qui la fa, i el sardanisme és de qui el construeix, de tothom qui hi balla"

A la sardana hi ha dos models, la sardana de plaça i la sardana de competició. La competició li ha funcionat molt bé, per exemple, al món casteller. Creus que es podria explotar més en el món sardanista? 

Jo crec que és una idea diferent perquè no és tan espectacular. Els castellers funcionen molt bé perquè tenen una component d'espectacularitat i també la mida del grup és molt més gran que les colles de sardanes. Crec que hi ha una part dels castellers que ho han fet molt bé en aconseguir el suport de les televisions públiques i de saber realment fer-ho com un esdeveniment esportiu.

I ja per acabar, què diries que representa la sardana per Cerdanyola?

Doncs és curiós, perquè preparant tot aquest 50è Aplec vam fer una recerca d'arqueologia sardanística i de les sardanes i sabem que fa com a mínim 150 anys que se'n fan a la ciutat, quan Cerdanyola era un lloc d'estiueig dels barcelonins. Per tant, des de l'essència de Cerdanyola com un lloc d'estiueig, les sardanes hi han estat presents sempre, i d'alguna manera veiem que aquestes sardanes han sigut un fil conductor de la història de la ciutat. Ens atrevim a dir que no hi ha massa representacions culturals, ni danses que hagin estat presents durant tots aquests 150 anys.

"Fa com a mínim 150 anys que es ballen sardanes a Cerdanyola. Des de l'essència de Cerdanyola com un lloc d'estiueig, les sardanes hi han estat presents sempre"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.