Eduardo Castresana, actor: "M’agradaria rodar una història sobre superació a Cerdanyola"

El passat 2 de setembre es va estrenar la pel·lícula 42 segundos, centrada en la història dels jugadors de waterpolo Manel Estiarte i Pedro García Aguado durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92. El film té empremta cerdanyolenca, ja que un dels personatges que forma part de l'equip està interpretat per l'actor cerdanyolenc Eduardo Castresana.

Quin és el seu paper a 42 segundos?
El meu personatge es diu Pol Galceran i forma part d'un moment de transició a l'equip. La pel·lícula es remunta a un moment històric en el qual hi ha un canvi de la selecció espanyola de waterpolo. Quan arriben les olimpíades i es pren la decisió de fer un canvi d'entrenador i això fa que els mètodes siguin més durs. El meu personatge és fictici i representa a aquests jugadors que realment ho van passar molt malament.

Com va ser el rodatge i l'experiència de fer aquesta pel·lícula?
Va ser molt guai. Ja des del primer dia a la lectura del guió va ser espectacular poder seure al costat d'actors com Álvaro Cervantes, Jaime Lorente, Tarik Filipovic i altres actors meravellosos. Això et motiva a voler ser millor, aprendre, observar i gaudir. També suposa que estàs fent bé les coses. És molt bonic formar part d'un projecte així que explica un moment important per a la història. A més a més de la sort de treballar amb aquest grup de persones: tot el repartiment, els directors Dani de la Orden i Àlex Murrull, Carles Franco, Cristian Valencia, el compositor de la banda sonora Òscar Araujo, els productors Kike Maíllo, Toni Carrizosa, Ana Eiras, Elisabet Terri, José Pozo. L'experiència és espectacular i espero poder treballar més amb ells.

Eduardo Castresana: "L'actuació és una cursa de fons i es tracta de gaudir del camí i anar aprenent molt"

Ja havies treballat amb Àlex Murrull, un dels directors. Com ha estat aquest retrobament?
Molt guai. Ja havia treballat amb ell en dos projectes personals seus. Un pel Saló del Cinema i les Sèries, i l'altre en una gimcana cinematogràfica que va ser un dels seus primers projectes. Em feia molta il·lusió veure'l de nou perquè ha fet curtmetratges molt xulo i és un fet admirable veure aquest projecte que li ha portat molts anys i molta il·lusió.

L'estrena de '42 segundos' arriba en un moment de projecció de la teva carrera havent fet el curt 'Perdices' o 'Ombligo', que va arribar als Goya.
Això és una cursa de fons i es tracta de gaudir del camí i anar aprenent molt. L'experiència a 'Ombligo' va ser espectacular. Potser és més petita, però té un missatge de rerefons. I a 'Perdices' l'experiència també va ser molt xula, i ara el curt està nominat al festival de Cerdanya, que és col·laborador dels Premis Goya. Estic agraït i em quedo amb les oportunitats i poder estar sempre aprenent.

Eduardo Castresana: "En el meu cas no es tracta només de ser actor, sinó de ser creador. És la necessitat d'explicar coses de vius, observes o que es remouen per dins"

Per què decideixes ser actor?
De petit m'agradava el cinema, però era molt introvertit. Em deien de fer exposicions a classe i no volia sortir [riu]. Quan va arribar la Selectivitat la cosa es va posar seriosa i un dia al Portal de l'Àngel hi havia una caçatalents que em va fer unes fotos i em va incloure en un càsting a nivell mundial que funcionava amb els vots de la gent i vaig estar a prop de guanyar-lo. I després em va ficar com a segon model en un anunci amb Irina Shayk. Aleshores vaig veure que volia interpretar, i també dirigir i explicar històries. M'agrada comprendre la gent, transmetre un missatge i fer reflexions. Fins i tot volia ser periodista, però em vaig decantar per actuar. Llavors vaig començar a estudiar i treballar alhora. A casa veien que el camí és dur i era un món desconegut a la família, però quan em van començar a veure van confiar més. Van anar arribant treballs, a la sèrie Cites per exemple, i fins ara. En el meu cas no es tracta només de ser actor, sinó de ser creador. És la necessitat d'explicar coses de vius, observes o que es remouen per dins.

En la seva trajectòria fins ara, ha fet coses molt diverses. Quina part gaudeix més?
Quan vaig començar no em posava cap obstacle perquè volia aprendre i enriquir-me. Si sortia una publicitat, la feia. També feia cursos. Sí que em fixo en el fet que els projectes tinguin un missatge. '42 segundos', a més de ser una peli sobre esport, és molt emocional. 'Ombligo' és totalment diferent i tracta vivències personals, tot i que quan la veus penses que tot és surrealista. El meu personatge era la versió adulta d'en Rafael, que és el fill d'una família ultracatòlica que es preguntava què passava si ell no creia en Déu. Però a casa no el deixaven debatre el tema. M'agraden els personatges que tinguin coses a explicar. El teatre també m'encanta. I vull deixar caure una idea que estic treballant: vull rodar a Cerdanyola.

Eduardo Castresana: "A Cerdanyola m'agradaria rodar una història de superació amb comèdia, tints molt humans i fins i tot costumisme"

Ens pot desvetllar més coses sobre aquest projecte a Cerdanyola?
Ja veurem si es pot fer o no, però tinc un projecte de pel·lícula de ficció. És una història de superació amb comèdia i tints molt humans i fins i tot costumisme. Té detalls que t'ensenyen que no cal que els herois siguin increïbles, sinó que ho som nosaltres mateixos. M'agradaria rodar-ho aquí.

Quina és la seva vinculació amb la ciutat?
He viscut tota la vida a Cerdanyola. Ara estic mirant de traslladar-me a Madrid, però no deixaré de tenir el vincle amb la ciutat. Sempre he participat en les festes majors, el Fantosfreak i m'encanten les zones verdes que tenim. M'agrada molt la naturalesa i gaudeixo venint al Turonet, per exemple. Em dona vida. Sempre que estic estressat em poso els auriculars i surto a caminar. I també recordo anar als cinemes El Punt. Quan era super petit i va sortir Tarzan hi havia una cua molt llarga. És una pena que hagin desaparegut. Crec que teníem el millor cinema del Vallès.

On el podrem tornar a veure?
A banda de 'Perdices' i 'Ombligos' també he treballat a 'Tina, la cuarta víctima', que està al Festival de Cine Independiente de Elche i tracta de la burundanga. I més endavant treballaré en una pel·lícula de cinema de terror a Barcelona i un altre projecte que es rodarà fora de casa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.