Coneixes tot el Patrimoni Cultural de Cerdanyola?

Cerdanyola del Vallès es desborda de Patrimoni Cultural en museus, esglésies, cases modernistes i castells. Aquest cap de setmana, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, és una bona oportunitat per aprofitar les ofertes culturals i participar en les visites guiades gratuïtes i jornades de portes obertes. 

Més info: Encarna Linares: “Tenim un patrimoni ric, però molt desconegut i amb una protecció relativa”

El TOT Cerdanyola repassa alguns dels elements patrimonials de la ciutat. Des d'esglésies fins a cases modernistes o masies. Alguns són ben coneguts per la majoria de cerdanyolencs, però d'altres no tant.

Museus 

Els museus a la ciutat juguen un paper molt important. Cal destacar dos museus molt importants: el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) i el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Tots dos participaran aquest cap de setmana a les les Jornades Europees del Patrimoni als Museus, oferint jornades de portes obertes i diverses activitats. 

Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver 

Es tracta d'un jaciment arqueològic d'època ibèrica situat en un turó de la serra de Collserola, al barri de Montflorit. Aquest assentament va ser ocupat entre els segles VI i I aC. El museu i el poblat de Ca n'Oliver configuren un conjunt patrimonial clau per conèixer en profunditat la cultura ibèrica, especialment al territori laietà.

Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes arqueològiques restaurades i les rèpliques de tres edificis ibèrics, dues cases i un taller, que són una porta oberta al passat, a l'evolució d'aquest assentament ibèric i a la vida quotidiana dels seus habitants.

Museu d'Art de Cerdanyola

Es tracta d'un edifici modernista original de l'arquitecte Gaietà Buïgas per ubicar el primer Teatre-Casino per als estiuejants de Cerdanyola, i posteriorment reformat pel seu nebot i també arquitecte Eduard M. Balcells amb l'objectiu de reconvertir-lo en casa d'estiueig (1905-1912).

Segons Isidre Grau: "L'arquitectura del 'Sardanyola Gran Casino' va ser fruit de la transició entre el modernisme i el noucentisme combinant l'art decó amb el neoclassisme de la sala d'actes, que tenia un escenari amb dues columnes a cada costat. Es feia de tot, des d'actuacions teatrals i musicals a àpats socials, passant per tota mena de reunions, a més de les espontànies sota els arbres dels jardins, especialment agradables durant les nits d'estiu". Ús dels jardins es va fer tant popular que van acollir una pista de bitlles i un frontó. 

Ara, destaquen els vitralls de 'Les Dames de Cerdanyola', punt culminant del vitrall modernista català, que van ser recuperats i reubicats al seu lloc original i mostrats amb l'exposició permanent "Del modernisme a l'art déco", juntament amb el fons del museu.

Ca n'Ortadó

Tot i que ara des de fa anys, la casa de Ca n'Ortadó no és utilitzada com a museu, aquesta havia estat la seu del Museu de Cerdanyola a finals dels anys 90 i principis dels 2000. A més a més, està previst que es converteixi en el futur museu de la ciutat, tal com es va aprovar el passat mes de maig en el Ple municipal. 

Ca n'Ortadó és una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista construïda cap al 1930 aprofitant unes edificacions preexistents. La casa s'inspira en la masia catalana i està envoltat per un magnífic jardí de gust romàntic. És una torre protagonista del fenòmen del estiueig que va sorgir a Cerdanyola a principis del segle XX. 

Més info: Ca n'Ortadó: de casa d'estiueig a Museu d'Història

Esglésies

Cerdanyola compta amb tres esglésies: una al centre de la ciutat i les altres dues a les afores. A més, dins del terme municipal també hi ha l'ermita de Santa Maria de les Feixes.

Església vella

L’antiga església parroquial de Sant Martí és un edifici de tradició gòtica amb elements renaixentistes construïda a principis del segle XVI en un punt equidistant de les principals masies de Cerdanyola i a prop del castell de Sant Marçal. Al segle XVIII va ser reformada seguint l’estil barroc, especialment pel que fa la decoració interior.

El 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l’interior de l’església es va cremar i hi van ser enterrades més d’un centenar de persones sospitoses de ser afins als colpistes i un petit grup d’anarquistes en el context dels “fets de maig” de 1937.

L’any 2003 es van iniciar els treballs de restauració partint de l’estudi documental i arquitectònic de l’edifici i de la documentació gràfica recuperada. Tot i que els treballs encara estan en curs, l’església s’obre regularment, s’hi pot veure una petita exposició sobre la seva història i s’hi organitzen activitats culturals.

Església de Sant Iscle

El primer record documentat que s'ha trobat de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria data del 995, fa més de mil anys, quan existia el temple preromànic que té a sota. Aleshores, era un lloc de culte pels habitants de la zona, fins que l'any 1868, segons indica l'escriptor cerdanyolenc Isidre Grau en el seu llibre "Cerdanyola, espai 50/2000", va quedar com a sufragània de l'església vella de Sant Martí.

Va ser a partir del seu canvi de rol que es va començar a celebrar l'aplec anual al mes de novembre que encara es manté a Cerdanyola. Aquesta cita s'ha convertit en un punt de trobada per entitats, veïns, veïnes i col·lectius de la ciutat. Resulta curiós, també, com ha evolucionat la celebració. Res té a veure la festa que es va iniciar l'any 1868 amb l'actual que ja compta amb ballada de sardanes i concursos de fotografia.

Església parroquial i rectoria de Sant Martí 

L'església parroquial de Sant Martí a l'Abat Oliba és un temple d'estil historicista projectat per l'arquitecte Claudi Duran Ventosa i construït antre 1902 i 1909, com la casa consistorial, entre els dos barris que durant el segle XIX s'havien anat formant al llarg de les dues principals vies de comunicació del terme. 

A l'interior de l'església, al presbiteri, destaquen dos grans mosaics de Lluís Bru Salells que escenifiquen dos miracles de Sant Martí. Al costat de l'església s'aixeca la rectoria, un edifici d'estil modernista dissenyada per l'arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908. 

Ermita de Santa Maria de les Feixes 

Santa Maria de les Feixes és una ermita d'estil barroc dedicada a la Mare de Déu i documentada des del segle XIV que sempre ha format part de la parròquia de les Feixes i ha estat vinculada a la Masia de can Catà. L'església s'aixeca on hi havia una vila romana del segle I DC i ha agafat més valor històric per això. 

Cases modernistes

Cerdanyola també va formar part del corrent arquitectònic modernista, gràcies la seva proximitat amb Barcelona, la qual cosa va fer que les classes altes de la capital catalana establissin les seves cases d'estiueig a principis del segle passat. 

Més info: Petjades modernistes en cada racó de Cerdanyola

"Cerdanyola va tenir des de sempre una atracció que va ser del gust de les famílies de classe alta barcelonines, passant a ser una de les localitats escollides per fer l'estiueig, la seva bona comunicació amb Barcelona gràcies al ferrocarril, església, terreny pla, la calma que proporciona l'absència d'indústries i la bondat de la seva gent" explica Salillas al seu web. 

Gràcies a aquesta fama, van acudir a estiuejar il·lustres professionals, arquitectes, pintors, escultors i professionals de l'art: l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà reformant el castell de Sant Marçal i dissenyant nombrosos edificis a Cerdanyola, Eduard M. Balcells ocupant la plaça d'arquitecte municipal i creant nombrosos habitatges, entre d'altres. 

Començant des de l'Ajuntament, passant per Ca n'Altimira i Can Llopis construïda per Gaietà Buïgas qui va fer el monument a Colom de Barcelona i el seu fill Carles Buïgas fou qui va fer La Font Màgica. 

Masies

Cerdanyola també té un alt valor patrimonial pel que fa a Masies. Abans de l'arribada dels estiuejants i la indústria, al segle XX, Cerdanyola era terra de conreu i les seves masies en són un clar exemple de l'època més rural. A la part cerdanyolenca del Parc Natural de Collserola hi ha tretze masies catalogades.

Més info: Cerdanyola acull 13 de les quasi 200 masies de Collserola

Una de les més emblemàtiques és Can Catà, una casa pairal senyorial del segle XVII que actualment té un ús agrícola i senyorial. També trobem Can Coll, una masia senyorial amb capella i altres edificis annexos del segle XVI. La seva fisonomia ha anat canviant en els últims 400 anys segons les necessitats de l'época. Actualment és la seu del Centre d’Educació Ambiental del Consorci del Parc de Collserola i està oberta al públic els diumenges i festius de 9.30 a 14.30 h. 

Castell de Sant Marçal 

El castell de Sant Marçal és un dels elements emblemàtics del patrimoni de la ciutat. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.

Diversos historiadors afirmen que el Castell de Sant Marçal va ser construit abans del segle XI, moment en què ja està documentada l'església de Sant Marçal. El Castell, en canvi, no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, l'inclou entre els béns que dóna al seu senescal, Ramon Guillem de Montcada.

Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a l'actual família Trénor, que són els actuals propietaris.

En els seus orígens, el castell era un edifici amb pati central, una torre i una capella gòtica però la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència amb una arquitectura romànica i gòtica. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.