La Casa de Aragón celebra 25 anys plens de cultura aragonesa
L'entitat porta tot l'any programant diverses activitats relacionades amb la cultura aragonesa, que acabaran el 16 de juny amb el concert de Ronda Boltaña
Les taules plenes de gent jugant al 'Guiñote' (joc de cartes tradicional de l'Aragó) és la imatge que es té quan algú entra al local del carrer Belles Arts, 3. Allà la comunitat aragonesa de Cerdanyola del Vallès hi té la seva seu des de 2002, tres anys després de la fundació de la Casa de Aragón de Cerdanyola.
Enguany, doncs, l'entitat arriba a les seves noces d'argent. 25 anys plens d'il·lusió, però també de moments complicats, com la pèrdua de molts dels socis durant la Covid-19. "La pandèmia va crear un caldo de cultiu perquè tot allò associatiu es mirés des d'un prisma de prudència", explica el president José Aguayos. Tot i això, "els socis van respondre molt bé davant del moment tan complicat que estàvem passant", comenta. Actualment, la Casa de Aragón de Cerdanyola compte amb 180 socis.
Tot va començar el 1998, quan la gent de la Casa de Aragón de Ripollet, que ja existia, van animar a uns quant aragonesos de Cerdanyola a crear la Casa de Aragón de la ciutat. Aleshores, es va fer un cens de quants aragonesos hi havia en aquell moment a Cerdanyola i "temps ens va faltar a tots els que estàvem entusiasmats per crear una junta i formar la Casa de Aragón de Cerdanyola", recorda la vicepresidenta Lidia Miguel. En aquell moment, estaven censats uns 1.500 aragonesos a la ciutat, la segona comunitat més nombrosa a Cerdanyola després de l'andalusa.
Inauguració de la seu de la Casa de Aragón de Cerdanyola. FOTO: Cedida
Les arrels no s'obliden
La Lidia Miguel va arribar a Catalunya amb 21 anys. Primer a Barcelona i el 1971 es va traslladar a Cerdanyola. José Aguayos, mestre de professió, va ser destinat a l'escola de Les Fontetes al 1973. Per ells marxar de la seva terra no va significar perdre les seves arrels i la idea de la Casa de Aragón va arribar amb l'objectiu que els centenars d'aragonesos a la ciutat poguessin seguir gaudint de la seva cultura lluny de la seva terra: "el que és aragonès ho és sempre, i per molts anys que passis fora de la teva terra les teves arrels són les que són", assenyala Aguayos.
Als anys 70, però, no era el mateix que ara. Abans les comunicacions amb l'Aragó eren molt més complicades. "Jo havia arribat a tardar 12 hores per arribar a Teruel amb un Seat 850", recorda la vicepresidenta mentre riu. Ara el trajecte Cerdanyola-Teruel són 4 hores i el José Aguayos, per anar fins al seu poble, a la província de Huesca, en tarda poc més de dues. "Abans només s'hi anava per Nadal i a les vacances d'estiu, ara, en canvi, hi pots anar qualsevol cap de setmana", afegeix el president.
Vestits típics aragonesos de la Casa de Aragón de Cerdanyola. FOTO: Cedida
Els tambors i la 'jota', elements centrals
Dos dels elements centrals de la cultura aragonesa són els tambors i la 'jota'. Ambdós han estat molt presents a la Casa de Aragón des dels seus inicis tant amb el Festival de Jotas com amb la Trobada de Tambors, que aquest passat cap de setmana va arribar a la seva 17a edició. Tambors de Tarragona, Lleida i Teruel van fer ressonar els carrers de Cerdanyola en una de les jornades més especials pels aragonesos.
Tot i això, president i vicepresidenta coincideixen en què els tambors és més comú del territori del Baix Aragó i, sobretot, per Setmana Santa, en canvi, "la 'jota' és propi de tot el territori aragonès i durant tot l'any".
Festival de Jotas a l'Ateneu. FOTO: Arxiu
El relleu generacional, l'objectiu de la Casa
"Arribar als 25 anys és una molt bona notícia", afirma Aguayos. Aquest aniversari és senyal de la resistència i de tot el treball que hi ha hagut al darrere durant tots aquests anys. Ara, però, el repte que afronten des de l'entitat és trobar un relleu generacional que segueixi transmitint la cultura de pares a fills.
En relació amb trobar un relleu, "ara sembla que ja no hi hagi un interès per transmetre la cultura" asseguren. Les noves generacions "estan per altres coses i prefereixen dedicar el temps lliure en altres activitats", afegeixen. Tot i que anys enrere, l'entitat havia apostat per portar a les escoles de la ciutat algunes activitats, com els tambors, no va acabar de funcionar. El buit generacional, per tant, és el repte que ara ha d'encarar la Casa de Aragón.
Activitats de l'aniversari
Després de la XVII Trobada de Tambors d'aquest diumenge 19 de maig, la Casa de Aragón farà l’1 i 2 de juny una trobada de comunitats aragoneses a Alcañiz i el 16 de juny finalitzaran el programa d'activitats amb un concert musical de la Ronda de Boltaña a les 19h.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.