Carme Monclús: “La fotografia no ha de ser sinònim de bellesa, a la vida també hi ha coses dolentes”

La fotògrafa barcelonina, establerta a Cerdanyola, Carme Monclús, ha exposat per primera vegada la seva obra fotogràfica d’estil intimista. Des de 2018 col·labora amb l’associació de dones maltractades Hèlia Dones, on va començar a fotografiar a mode de teràpia. Durant el mes de juny es pot visitar a Cal Pintxo aquesta mostra, que fa un repàs de la carrera de l’artista des de la seva pròpia mirada.

L’exposició [Fràgil] és un reflex de la teva evolució com a fotògrafa. Com ha canviat el teu estil des que vas començar?

Trobem dues etapes molt diferenciades. La primera, amb una fotografia més conceptual, i la segona, en què hi trobem una fotografia més càlida, amb més color. 

Quin significat té aquest canvi de fotografia en la teva carrera?

El taller de fotografia de l'associació al final serveix per a explicar coses que hem viscut i que ens han marcat. La primera etapa, sense ser molt explícita, sí que és més freda. En canvi, a la segona etapa és cert que volia mostrar d'una manera més romàntica l'evolució que he fet com a fotògrafa. Jo sempre treballo amb Sony, però aquesta sèrie la vaig decidir treballar amb Fuji, perquè li volia donar un to més càlid, més amorós, més emocional. Al final, els fotògrafs reflectim el nostre estat emocional a través de la fotografia.

De quina manera et va servir la fotografia per a superar l'etapa en la qual estaves quan vas entrar a l'associació?

La fotografia m'ho ha donat tot. Nosaltres no parlem de les nostres vivències en el taller. De fet, ho tenim consensuat, allò no és una teràpia col·lectiva. Però sí que és veritat que aquests processos et deixen moltes seqüèles i et fan una ferida que genera unes pors; i en aquest sentit, la fotografia ajuda moltíssim, perquè et centres en alguna cosa que t'agrada. 

És allà on et vas començar a interessar per la fotografia?

No, allà vaig començar a fer fotografies d’una manera més professional, però a mi la fotografia m’havia interessat des de petita. A casa sempre hi havia hagut una afició important a la fotografia i els meus pares em compraven càmeres Kodak d'un sol ús, amb les quals feia molta fotografia analògica. Això m’ha permès no tenir por a tirar fotos i més fotos. Encara és hora que sempre porto una càmera petita a sobre per treure-la en qualsevol moment.
 

Quins són els teus referents pel que fa a la fotografia?

Tinc moltes influències femenines, com Lee Miller, Nan Goldin o Cindy Sherman. Totes aquestes fotògrafes m'han ajudat molt, perquè tots associem la fotografia a la bellesa, però també hi ha coses dolentes a la vida i la fotografia també ho ha de retratar. Al final la fotografia és un transmissor tant d'allò bo com d'allò dolent. 

"En el món de la fotografia les dones han sigut molt transgressores"

L’exposició és una reivindicació de la mirada femenina en la fotografia?

Sí, en aquest sentit que et comentava, les dones han sigut molt transgressores. Nan Goldin, per exemple, va ser maltractada per la seva parella, es va fotografiar a ella mateixa per mostrar al món el que és el maltractament i va publicar aquestes fotografies.

De totes les fotografies que fas, com tries quines publiques i quines no?

Per aquesta exposició per exemple, em va costar molt triar quines fotografies volia mostrar, perquè no sabia com lligar tota la meva col·lecció. Tinc diferents estils i al final vaig decidir que el fil conductor seria el meu procés com a fotògrafa, des que vaig començar amb la fotografia més conceptual fins als retrats que estic fent actualment. 

Amb què et fixes quan retrates a algú?

Primer visualitzo la fotografia abans de fer-la, sempre dirigeixo a la model allà on vull. Evidentment, faig diverses tirades, amb diferents posicions i moviments. Però, segurament amb el que més em fixo sempre que faig un retrat és amb la llum.

"El fons negre transmet duresa a la fotografia i em serveix per a expressar l’evolució de les dones en el taller, en la teràpia"

Quin significat té la llum blanca sobre un fons negre en aquests retrats?

El fons negre li dona una profunditat a la fotografia que el fons blanc no li dona. Transmet duresa a la fotografia i em servia per a expressar l’evolució de les dones en el taller, en la teràpia. 

Creus que hi ha d'haver una proximitat emocional amb allò que fotografies?

Això és molt subjectiu. Però sí que és veritat que una fotografia ha de transmetre. Si una fotografia no et diu res, ja pot ser tan bona com vulguis tècnicament. Crec que en el món de la fotografia s'encabeix tot, però no tothom sap transmetre. 

Algun cop t'ha passat que fas una fotografia i saps, al moment, que serà la bona?

Sí. La fotografia que il·lustra el cartell de l’exposició, només fer-la ja vaig saber que aquesta seria la fotografia principal.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.