4 veus sobre la fotografia cerdanyolenca

El 19 d'agost és el Dia Mundial de la Fotografia, una jornada que commemora l'adquisició de la patent del daguerrotip, procés tècnic precursor de la fotografia, pel fotògraf australià Korske Ara. En aquest dia, arreu del món es dóna a l'art de la fotografia el record i el valor que mereixen, i al TOT Cerdanyola no hem volgut ser menys.

Per això, ens hem volgut apropar a com és la realitat actual de la fotografia parlant amb quatre veus expertes sobre aquest art a la ciutat.

Xavi Olivé: "La fotografia no es valora a Catalunya ni a Espanya"

Una de les veus més conegudes dins aquest àmbit a la ciutat és la del fotògraf i president de PIMEComerç, Xavi Olivé. Va començar a l'àmbit del fotoperiodisme i, mica en mica, ha sapigut ampliar el seu focus per treballar diferents facetes del món fotogràfic, "des de la foto més familiar, de nadons o casaments, fins a empreses", remarca. Un món que, per ell, "té una realitat molt complexa" i "del que actualment és difícil viure". 

Explica que precisament per no haver-se especialitzat, ha pogut suportar el cop que la pandèmia de Covid-19 ha implicat per la professió: "si em dediqués exclusivament a un sector de la fotografia, com tinc companys que es dedicaven només a casaments, en aquest any i mig hauria patit molt", diu. 

Potser per això explica que la motivació per la fotografia és purament vocacional, i que més enllà de la formació, "necessita molta paciència i molta pràctica". Encoratja a que aquells que vulguin provar aquest món "no deixin de provar-ho", però també recomana que "cal obrir la ment a tot el ventall de camps que hi ha a la fotografia". I és que és una professió en la que "cal experimentar i formar-se constantment". 

També recomana no tancar les portes a l'exterior, ja que "a Catalunya i Espanya és difícil que es valori la fotografia". I és que explica que "fora de les nostres fronteres veus que la fotografia està molt valorada, es paga molt més -perquè com a fotògraf vols viure-hi-, i hi ha molta professionalitat". 

Luís Bueno: "Ara el mercat demana especialització"

Guardonat en diverses ocasions com a fotògraf infantil, Luís Bueno és una de les altres veus de pes en el camp de la fotografia a la ciutat. El seu camí ha anat més per l'especialització, i s'ha fet expert en retrat infantil, artístic i de família. Una estratègia que li ha funcionat, ja que diu que “des de fa 5 o 6 anys el mercat ha demanat especialització": "ja no es busca un fotògraf per a tot, sinó una especialització a cada àmbit”, defensa.

La fotografia ha canviat molt en els seus 21 anys de carrera, no només a la ciutat sinó enlloc. Per ell, la professió ara sembla més difícil que en els seus inicis perquè "abans hi havia més servei de revelatge, i ha tret molta feina en aquest sentit”. Amb la fotografia digital, explica, “hi ha molta gent que no es va saber renovar o adaptar al que demanava el client". Això, en canvi, no vol dir que l'afany professional per ser fotògraf hagi minvat, ja que diu que “els retratistes d’estudi tenim molta més competència que abans, n’hi ha molt més que fa 20 anys”.

Alhora, diu que la fotografia s'ha d'estimar, i per dedicar-s'hi “s’ha de tenir una sensibilitat especial i, en el meu cas, sobretot amb els nens”. Per això, malgrat les dificultats, recomana que qui vulgui dedicar-se, "que ho faci, sense cap dubte: la gent a la seva vida ha de fer el que li agrada”. Tot i els problemes en el camí, Bueno considera que "la fotografia sempre tindrà mercat", i l'únic que falta per veure és quanta gent s'hi podrà dedicar.

Josep Manel Requena: "Cal fer arribar a tothom l'amor per la fotografia"

Ben diferent és la visió de Josep Manel Requena, president de l'Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet (AFOCER). El seu punt de vista és el de la formació, més que el de la dedicació professional, tot i que entén la complexitat del pas del temps pel món de la fotografia. Confessa que "sempre m'ha agradat molt el reportatge i la foto de carrer" i que cadascú ha de buscar "gaudir del seu tipus de foto, i sempre hi ha una mena de fotografia que ens atrau més”.

Per això, remarca que entitats com la seva han de "fer arribar l’amor per la fotografia a tothom, i per això sempre fem cursets d’iniciació o perfeccionament”. I és que en la formació està la clau, per ell, i per això defensa la fotografia més enllà de la immediatesa de les xarxes: "malgrat la facilitat que hi ha ara per fer fotos, costa molt que es pugui aprofitar per desenvolupar l’interès artístic”. Una faceta artística, però també tècnica, que neix de la formació i que no s'ha de perdre, també en el món professional, per sobresortir i aconseguir dedicar-s'hi: “si fas casaments i presentes un reportatge que no t’aporti res de nou, com els que es feien fa molts anys, ja no funciona”, explica.

Ara bé, tot i que l'AFOCER sigui una agrupació voluntària, ell comparteix clarament les dificultats del sector, especialment en aquest últim any de pandèmia. Per això, remarca que l'adaptació és clau per un sector que necessita d'esdeveniments que immortalitzar: “els del sector de casaments, batejos i comunions, especialment, ho han passat bastant malament, però s’han espavilat per buscar un punt més enllà de la foto típica i s’han sapigut adaptar”, explica. 

Pel que fa a la formació i el futur dels més joves, Requena destaca l'escassetat d'inquietud per superar la barrera de les xarxes: “no es dóna facilitats ni ajuts a les persones que volen anar una mica més enllà”, lamenta, i diu que són pocs els que s'interessen per travessar aquest límit als tallers que fan. Malgrat tot, aposta perquè els més joves s'engresquin i descobreixin el món que hi ha darrere l'objectiu. 

Lali Àlvarez: "És un camí dur on s'ha de picar molta pedra"

El fotoperiodisme és, potser, un dels àmbits més complicats de la fotografia i a on la vocació pesa més que enlloc. És el que explica Lali Àlvarez, fotoperiodista  cerdanyolenca, que combina l'activitat amb altres feines. Com Olivé, està d'acord en què és una feina poc valorada, i explica que el més difícil solen ser els inicis: "costa trobar gent que et valori i que t’integri com una peça més de l’equip; habitualment fas coses esporàdiques, sobretot al principi, que és molt precari”, explica, especialment perquè la majoria dels fotògrafs acaben sent autònoms.

Ella defensa no deixar la fotografia de banda, malgrat les dificultats, però equilibrar-la amb altres ocupacions més rendibles, ja que "és difícil poder-se guanyar la vida només amb la fotografia”. Especialment explica que és una opció que han hagut d'escollir molts dels que, com ella, també havien apostat per fer fotos a casaments i altres celebracions. Una complicació que s'afegeix a que "fora de l'àmbit dels casaments i celebracions és complicat trobar feines de fotògraf".

Malgrat tot, ella també explica que "és un tema molt vocacional", i per tant depèn de cada persona valorar fins a quin punt s'hi vol dedicar. Per això, si es trobés a persones interessades en ser fotògrafs, “li diria que si ho té clar, endavant, però ha de saber que serà un camí molt dur on haurà de picar molta pedra”, finalitza.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.