Com era Cerdanyola des de l'aire fa 80 anys? I fa 50? Ja ho pots saber

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha actualitzat el visor l'Ull del Temps. Una eina que permet comparar la situació urbanística actual de qualsevol punt de Catalunya amb la de dècades enrere, remuntant-se fins al 1945, mitjançant la superposició de la visió aèria recent amb les imatges antigues. 

Quan es va crear, el 2016, l'Ull del Temps només permetia la comparació amb l'estat del territori els anys 1945 i 1956, gràcies a les imatges dels vols que va realitzar llavors la Força Aèria dels Estats Units, cedides pel Ministeri de Defensa. Ara ha incorporat també els vols de les Diputacions dels anys seixanta i setanta, així com tota la producció cartogràfica de l'ICGC des dels anys vuitanta i noranta fins avui. 

Una de les noves funcions més destacades és la possibilitat d'activar la localització del mòbil, el que permet als usuaris veure in situ com era el territori on es troben. L'eina incorpora, a més, fotografies històriques provinents dels fons fotogràfics de la Cartoteca de Catalunya. 

L'evolució de Cerdanyola en els darerrs 80 anys

Gràcies a aquest visor, es pot observar l'evolució, sobretot a nivell urbanístic, de Cerdanyola en els darrers 80 anys. Fixant-nos amb les imatges aèries de l'any 1945, es pot observar una Cerdanyola completament diferent. La major part del que ara és territori urbà, fa 80 anys eren camps de conreu, només s'observen edificacions en dues zones molt diferenciades: la Cerdanyola de dalt, al voltant de la plaça Sant Ramon; i la Cerdanyola de baix, al voltant de l'estació. No existien alguns dels barris que a l'actualitat són dels més poblats de la ciutat, com Serraparera, Banús o Les Fontetes. On sí que s'hi poden veure algunes cases és a Montflorit, lloc de segones residències i estiuejants des de principis del segle XXI.

Més info: Cerdanyola, terra de vi: la desaparició i retorn de les vinyes a la ciutat

Si fem un salt de trenta anys, al 1975 s'observa com Cerdanyola està en ple procés d'expansió urbanística, degut a l'arribada de persones de tot l'estat espanyol durant els anys 60 i 70. Es pot veure com allà on abans eren camps, s'hi van construir els barris de la ciutat: Les primeres cases a Serraparera, al Turó de Les Fontetes i al Turó de Guiera. Però on més va créixer la ciutat va ser a Les Fontetes, on es van construir els primers edificis alts de la ciutat. El barri va acollir a milers de persones, sobretot del sud de la penísula, donant-li un caràcter que a dia d'avui encara perviu. Una de les construccions que més crida l'atenció d'aquella època és l'aparició de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) entre el nucli de Cerdanyola i les cases de Bellaterra.

Vint-i-cinc anys més cap aquí, al 2000, s'observa una ciutat ja extesa urbanísticament. A més a més de consolidar alguns barris nascuts trenta anys enrera, com Les Fontetes, Serraparera o Banús, han aparegut altres, com Canaletes, construït entre el 1994 i 1995, en plena bombolla immobiliària. Al Parc Tecnològic del Vallès (PTV) s'hi poden observar les primeres naus, però no encara el Sincrortró Alba. Al 2010, el PTV ja ha crescut, apareix el Sincrotró i la imatge aèria de la ciutat és pràcticament igual de la que tenim avui dia.

La poca construcció d'habitatges dels darrers 15 anys, a conseqüència de la crisi econòmica del 2008, ha fet que l'urbanisme de la ciutat s'hagi mantingut gairebé intacte. Amb el Parc de l'Alba i els 5.000 habitatges projectats, però, el futur de la ciutat espera canviar en aquesta zona. I si el visor predís el futur, potser d'aquí cinc anys ja veuríem una imatge aèria complatament diferent al voltant del Castell de Sant Marçal, avui entre camps, descampats i abocadors.

Més info: Nous habitatges: Cerdanyola torna als nivells precrisi

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.