Cerdanyola, terra de vi: la desaparició i retorn de les vinyes a la ciutat

Sortint de Cerdanyola, cap a Can Canaletes, un deixa enrere la ciutat i s'endinsa a Collserola. Allà, el paisatge canvia radicalment. Dels edificis i l'asfalt, als camins de sorra i alguns camps. Al costat de la masia, en un d'aquests camp, hi ha l'única producció de vi de la ciutat, de la mà dels Rabassaires. Un projecte de recuperació de vinyes al Vallès Occidental. Allà, des de 2017 es produeixen els vins Can Canaletes Blanc i Can Canaletes Negre.

Gairebé 20 anys van haver de passar entre la primera collita dels Rabassaires i l'última que s'havia fet a Cerdanyola abans de la recuperació del vi. Va ser l'any 1999 a Can Feliu del Cantó, provinent de la vinya que, temps enrere, havia estat propietat de Francesc Berenguer. Des de llavors, ningú més havia fet vi, més enllà de la petita producció d'alguns per oci. De fet, a finals de l'any 2000, el Diari de Cerdanyola va publicar un reportatge sobre els supervivents de l'activitat vinícola a Cerdanyola. Aquell any, tres cerdanyolencs - Mario Moreno, Toni Morral i Josep Morral - van engrescar amics i familiars per produir l'última entrega de vi amb denominació d'origen cerdanyolenc.

Una tradició mil·lenària

Però el cultiu de vinya a Cerdanyola ve de molt lluny. "N'hi ha com a mínim des de l'època ibèrica", explica Joan Francès, director del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, on es pot visitar l'exposició 'Al Vallès som gent de vinya', fins al 30 de desembre. Tot i això, no es tenen evidències directes, "sinó que ho sabem a través de les de llavors dels raïms", diu. La primera evidència vitivinícola a Cerdanyola és als dipòsits que hi ha, precisament, a Can Canaletes, del segle II - III.

La primera evidència vitivinícola a Cerdanyola és als dipòsits que hi ha, precisament, a Can Canaletes, del segle II - III

La gran eclosió de la vinya, però, va arribar a l'època romana amb "l'elevat consum de vi que es feia aleshores", indica Francès. "No eren vins de gaire qualitat, però eren molt abundants perquè hi havia molta collita", afegeix.

Amb la revolta dels remences, van sorgir les primeres grans masies dels pagesos, com per exemple Can Fatjó del Molí, fent que el cultiu de la vinya es mantingués i, fins i tot, adquirís una gran importància a la vida cerdanyolenca.
 

L'època daurada del vi cerdanyolenc

"A partir del segle XVII i XVIII i hi ha un augment de la demanda de vi tant a Europa com a les colònies americanes i esdevé el conreu majoritari de Cerdanyola", afirma el director del museu. "La crisi de la fil·loxera a les vinyes de França, va crear un buit a la producció de vi i Catalunya ho va saber aprofitar", segueix.

Al segle XIX es va produir més vi al Vallès que al Penedès i l'any 1944 es va fer la collita més gran de Cerdanyola amb més de dos milions de litres

Aquesta suma de factors van fer que al segle XIX el Vallès arribés a produir, fins i tot, més vi que al Penedès. Tot i això, uns anys més tard la mateixa fil·loxera que havia impulsat la producció de vi a Catalunya, seria la gran culpable de la destrucció de bona part de les vinyes que existien tant a Cerdanyola com arreu del país.

No va ser fins als anys 40 del segle XX que Cerdanyola va recuperar "l'esplendor" del cultiu de vinyes. De fet, segons indica l'historiador cerdanyolenc Albert Lázaro, en el seu llibre "Cerdanyola, el poble del Vi", l'any 1944 es va fer la collita més gran amb més de dos milions de litres.

De l'ascens a la caiguda

La major part del vi que es produïa a Cerdanyola en aquells temps era un vi de taula d'aspecte clar, que depenent de la zona del municipi on fos plantat el raïm, canviava la seva graduació. Per exemple, a les masies de Collserola, com Can Canaletes o Can Coll, solia ser d'entre 11,5º i 12º. Per contra, a les terres del Molí de Can Fatjó o a la riba del Riu Major, la graduació era d'entre 9º i 11º.

Segons explica Lázaro, també es produïa mistela, barrejant el most, acabat de trepitjar el raïm, amb alcohol de 90º. Gairebé tota es produïa a Can Molí del Fatjó i la seva qualitat era tan coneguda que es venia gran part fora del poble, sobretot a Barcelona. Fins i tot, es van arribar a exportar a Suïssa.

La mistela que es produïa a Can Molí del Fatjó era tant coneguda que, fins i tot, es van arribar a exportar a Suïssa

A partir dels anys 50 i 60 amb l'arribada de la indústria i del creixement de població, canvia tant l'activitat econòmica principal i la ciutat s'expandeix urbanísticament, guanyant terreny als camps de conreu, fins a perdre'ls gairebé tots.

Tot i això, caminant pel nucli de Cerdanyola, hi ha molts elements que recorden el passat vinícola de Cerdanyola: com a les cases del carrer Sant Ramon.

Recuperació de la vinya

Gairebé 20 anys després de l'última collita, el projecte Rabassaires adquiria de lloguer un terreny proper a Can Canaletes, des d'on començarien la seva aventura de recuperació de vinyes del Vallès Occidental. D'allà n'han sortit el Can Canaletes Blanc i el Can Canaletes Negre, uns vins fets a partir d'ull de llebre, garnatxa, xarel·lo i macabeu. A Cerdanyola, "intentem fer uns vins d'un caire més gastronòmics, amb volum, que posteriorment fermentem en bota", explica Íñigo Haughey, impulsor del projecte.

Rabassaires és un projecte de recuñeració de vinyes al Vallès Occidental que va començar l'any 2017 a Cerdanyola

De Cerdanyola, Rabassaires s'ha anat expandint i ja compten amb terrenys a Sant Cugat i a Terrassa i un celler a Sabadell. "Estem focalitzats en la recuperació del paisatge a la comarca i de fer vi periurbà, ens interessa aquesta barreja de cultura entre la ciutat i el camp". Tot i que la idea ha tingut bona rebuda entre els vallesans, "el més difícil és trobar terres que puguin ser plantades per vi", assenyala. "El Vallès Occidental, abans de ser una comarca poligonal era una comarca pagesa i molt rica amb el vi, nosaltres ara volem contribuir a aquesta recuperació", afirma.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.