Cerdanyola recorda la lluita antifranquista de 1960 a 1975
El Museu d’Història de Cerdanyola ha triat el que va passar a la ciutat durant la vaga general de 1973
El Museu de Ca n'Oliver ha presentat aquest diumenge l’exposició 'Segur que tomba: Moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)' dedicada la lluita antifranquista que acostarà a la recuperació de món associatiu, al que passava a les fàbriques i tallers, a la gent represaliada i a les lluites veïnals entre el 1960 i el 1975.
El Museu d’Història de Cerdanyola ha triat el que va passar a la ciutat durant la vaga general de 1973, quan els treballadors que construïen la tèrmica del Besòs es van posar en vaga per reivindicar millores laborals. Durant els enfrontaments, la policia va disparar diversos trets que van causar la mort a Manuel Fernández Márquez. Com a conseqüència, es va produir un fort moviment de solidaritat de sectors obrers, de ciutadans, eclesiàstics i estudiantils.
La regidora de Museus i Memòria Democràtica, Pilar Adell, ha posat en valor la feina feta per la Diputació de Barcelona i el Museu d'Història de Cerdanyola. A més, Adell ha destacat que "per a mi i per aquest ajuntament és molt important treballar per recuperació de la Memòria Històrica.
Especialment, la relacionada amb el règim feixista que va emmanillar llibertats i vida de moltes persones". La regidora també ha remarcat que "cal recuperar dates i fets per contextualitzar el que va ser". Adell ha fet un repàs del que va passar a l'època que emmarca l'exposició.
La regidora ha afirmat que és molt important “la pertinença de treballar per la recuperació de la memòria històrica especialment la relacionada amb el que va significar la lluita contra el règim feixista”.
La cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Aurèlia Cabot, ha remarcat la importancia de “posar en valor tot aquest patrimoni material i immaterial relacionat amb aquests fets històrics, amb la nostra memòria democràtica”.
Finalment, la tècnica de Patrimoni, Marta Argelaguès, ha explicat que els esdeveniments de la tèrmica de Sant Adrià, amb una mort i diversos ferits, “produeix una gran solidaritat però pot ser un dels llocs on més resposta va haver-hi va ser Cerdanyola”. El 5 i el 6 d’abril Cerdanyola es va aturar i es va omplir de policia. Milers de persones es van solidaritzar amb els fets de Sant Adrià.
Argelaguès ha assegurat que seria important recuperar “aquell esperit de comunitat que hi havia en aquells moments, tothom contra un règim”.
Durant l’acte han intervingut Carmen Martínez, activista i represaliada pel Tribunal de Orden Público (TOP), que ha explicat la seva experiència i de lluita antifranquista quan va arribar de la seva Andalusia natal a Ripollet i Cerdanyola del Vallès.
També ha participat Ramon Martos, historiador i autor del llibre 'Història d'un oblit. Quatre xarnegos i dos desgraciats. Societat i lluita antifranquista a Cerdanyola i Ripollet, 1960 - 1977'. L'acte ha acabat amb el cantant Ramon Sauló que ha interpretat tres de les cançons 'protesta' característiques del període: l'Estaca, Jo vinc d'un silenci i Què volen aquesta gent?
Carmen Martínez, coneguda en el seu temps com la paisana, explicava que es va quedar sense feina a causa de la seva ideologia d'esquerres. Era professora, però degut a estar en una no va tornar a excercir de mestra per estar en una llista negra.
“Si entraves en una llista negra d’aquelles, no trobes feina”, assegurava la Carmen. Martínez afegia que "la situació en aquells moments era complicada. Però la gent amb la que m'envoltava em va ensenyar molt". Carmen Martínez afegia que "no podiem dir el domicili real en el que viviem, haviem de fer cintes de seguretat, haviem de posar-nos un pseudònim i haviem de tenir coartades".
Carmen Martínez, la paisana. FOTO: Marc Mata
Ramon Martos, i autor del llibre 'Història d'un oblit. Quatre xarnegos i dos desgraciats. Societat i lluita antifranquista a Cerdanyola i Ripollet, 1960 - 1977', comentava que 1973 el seu avi va rebre una carta que deia que 'farien saltar casa meva si jo no marxava de Ripollet'.
Martos ha volgut reivindicar "en l'espai de memòria comencem a parlar del franquisme que poc se'n parla" i de "mirar endavant". "No coneixeu la llista de morts a Cerdanyola durant el franquisme. A Ripollet si tenim la llista de morts", ha afegit.
Cerdanyola tenia la fàbrica que en aquella època es va convertir en la més important del Vallès, Aiscondel. Les conseqüències que van patir Cerdanyola i Ripollet van ser l’acomiadament de treballadors d’Aiscondel i de Sintermetal. Fet que va provocar convocatòria de jornades de vaga als dos municipis.
“Ja no es lluita pels convenis, es lluita políticament per la repressió de la dictadura”, ha assegurat Martos.
Intervenció de Ramon Martos. FOTO: Marc Mata
L'historiador ha fet una crida a "fer les coses amb valors i responsabilitat" per poder anar a les escoles a fer pedagogia.
'Segur que tomba: Moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)'
El desenvolupament econòmic que va experimentar Espanya durant la dècada dels 60 va provocar una profunda transformació social i el ressorgiment de l'oposició a un règim que, malgrat que procurava transmetre una imatge d'estabilitat, començava a patir una creixent contestació social. Els moviments sindicals i la lluita obrera prenien cada vegada més força, els canvis que produïen a Europa influïen en les generacions sorgides de la nova classe mitjana, el moviment estudiantil tenia el suport de les organitzacions clandestines d'esquerra i sectors de l'Església es començaven a desmarcar del nacionalcatolicisme que donava suport a la dictadura.
Exposició 'Segur que tomba: Moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)'. FOTO: Marc Mata
L'abril de 1973, els treballadors que que construïen la tèrmica del Besòs es van posar en vaga per reivindicar millores laborals. Durant els enfrontaments, la policia va disparar diversos trets que van causar la mort a Manuel Fernández Márquez. Com a conseqüència, es va produir un fort moviment de solidaritat de sectors obrers, de ciutadans, eclesiàstics i estudiantils.
Exposició presencial i virtual
Es tracta d’una mostra de Memòria en Xarxa, un programa de difusió de la Memòria Democràtica promogut i produït per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i comissariada fins ara pel Museu d’Història de Cerdanyola.
Cada museu participant presenta un espai propi singular que es pot visitar de forma presencial en unes dates determinades. A Cerdanyola, la mostra es veurà al Museu de Ca n’Oliver del 23 de març al 19 de desembre. L’exposició es complementa amb informació de la ciutat a través d'un web. Aquesta mostra compartida s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa, dedicat als museus locals com a dipositaris del patrimoni memorial i que fins a la data ha presentat quatre exposicions.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.