Cerdanyola perdrà gairebé la meitat dels pisos protegits l’any que ve

A Cerdanyola hi ha 1.256 habitatges de protecció oficial aquest 2025. Però a partir de l’any que ve només en quedaran 653. I el 2030 només en seran 366. Són dades d’un informe elaborat per l’Observatori Desca, conjuntament amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OMH), que detalla quants pisos perdran el seu règim de protecció durant els pròxims anys als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

El document va ser elaborat el 2022 amb dades recopilades pel Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i analitza quin és el termini de protecció del qual disposa cada habitatge, un termini que depèn d’on, com i sota quina llei es va crear l’immoble. 

D’aquesta anàlisi se’n desprèn que dels 1.367 habitatges protegits que hi havia el 2020, un 74% haurà perdut la qualificació en acabar la dècada. És a dir, en deu anys un de cada quatre habitatges protegits, haurà perdut aquesta qualificació. 

L’informe recopila dades fins al 2021 i, per tant, no té en compte l’habitatge de protecció oficial que s’hagi construït o adquirit des del 2022. També assenyala que l'última reforma legal aprovada pel Parlament de Catalunya el 2019 prohibeix que es desqualifiqui la protecció d’aquests.

Un parc desaprofitat

Per Guillem Domingo, de l’Observatori Desca i un dels coordinadors de l’estudi, “el problema és que històricament les polítiques públiques han estat mal enfocades i això ara mateix ens dona molt pocs recursos per a famílies amb dificultats i per a bona part de la població que no té accés a l’habitatge”. 

Carles Donat: "Molts dels habitatges protegits construïts abans del 1990 ja s’haurien perdut”

L’estudi comptabilitza els habitatges de protecció oficial que es van construir a partir del 1990, que és quan la Generalitat obté les competències en habitatge. És a dir, molts dels habitatges protegits construïts abans d’aquest any, “ja s’haurien perdut”, afirma el codirector de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carles Donat. 

La major part de l’habitatge protegit es va edificar entre els anys seixanta i noranta. Segons l’estudi ‘El parque público y protegido de viviendas en España: un análisis desde el contexto europeo’ realitzat per Carme Trilla i Jordi Bosch el 2018, un 40% dels habitatges a Espanya serien protegits avui dia si no s'haguessin desqualificat amb el pas dels anys.

Guillem Domingo: "Tardarem més temps del que ens agradaria disposar d’un nivell d'habitatge assequible substancial”

Tot i els canvis legals que s’han fet a Catalunya per a corregir la situació, “la realitat és que tardarem més temps del que ens agradaria disposar d’un nivell d'habitatge assequible substancial”, diu Domingo. Actualment, a Catalunya, l’habitatge protegit representa un 1,7%, a Cerdanyola és un 5,7% el 2025, mentre que la mitjana europea és del 9%. Una xifra a la qual preveu arribar el Govern de la Generalitat el 2044. 

Promoció pública o privada?

Dels 1.366 habitatges que hi havia l’any 2023 a Cerdanyola, 298 van ser construïts per promotores privades, segons dades de l’Agència Catalana d’Habitatge. Aquesta xifra representa el 21,8% del total d’habitatges de protecció oficial a la ciutat. La resta, el 78,2% són de titularitat pública, cooperatives o de promotors sense ànim de lucre. És a dir, que tots els habitatges protegits de titularitat privada que finalitzin la seva qualificació protegida, passaran directament al lliure mercat.

D’altra banda, la resta dels habitatges protegits “encara que deixin d’estar qualificats com a protecció oficial, probablement seguiran formant part del parc d'habitatge destinat a polítiques socials”, creu Carles Donat. Tot i això, Guillem Domingo assegura que “també pot passar que els habitatges protegits de titularitat pública, acabin al mercat lliure, com ha passat a Madrid, que els han venut a fons voltors”. Per aquest motiu, “s’ha criticat tant que els habitatges protegits fossin de compravenda i ara, en canvi, s'obté per la via del lloguer”, afegeix. 

A banda del procés de pèrdua d’habitatge protegit de titularitat privada, Domingo indica que “per a fer aquest habitatge, encara que fos privat, l'administració hi va abocar una gran quantitat de recursos”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.