Cerdanyola s'estanca amb el reciclatge: 17 punts per sota dels objectius de la UE

Cerdanyola no avança en la recollida selectiva i es queda lluny dels objectius de la Unió Europea (UE), que exigeix als municipis recilcar un 55% de cara el 2025. Segons les últimes dades, publicades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la setmana passada, els cerdanyolencs van reciclar un 38,2 % dels residus que van generar el 2023. Això significa 17 punts menys que el percentatge marcat per la UE per a l'any que ve. 

La mitjana de l'AMB també suspèn i se situa al 40% del reciclatge. De fet, només 9 dels 36 municipis metropolitans assoleixen l’objectiu europeu de reciclatge: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana.

Estancament del reciclatge

Segons explica al TOT Cerdanyola el Conseller Delegat d'Acció Climàtica de l'AMB, Guille López, "l’augment de la recollida selectiva en aquests municipis és atribuïble a la implementació de nous sistemes de recollida, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents". En aquest sentit, "cal accelerar els canvis de sistema de recollida per complir els objectius europeus", afirma.

López asegura que "cal repensar el model de recollida de residus". "Des de l'implementació de contenidors per a les diferents fraccions de residus al conjunt dels municipis de l'AMB, l'any 2010, que estem estancats", diu. De fet, a Cerdanyola, el reciclatge va augmentar considerablement de l'any 2000 al 2010, passant del 13% al 35%; però a partir d'aquí, els darrers 13 anys, ha anat fluctuant entre el 35% i el 40%. "Les fluctuacions són naturals, depèn de la quantitat de residus que generem per habitant i això està molt vinculat també amb l'activitat econpomica", creu.

Fracció orgànica i envasos: les assignatures pendents

Especialment, preocupen les fraccions d'orgànic i envasos. La fracció orgànica reciclada el 2023 a l'AMB és només del 35,1%, A Cerdanyola millora una mica: el 37%. "Aquesta fracció és clau per millorar els índexs, ja que quan es diposita erròniament al contenidor de resta encareix substancialment el seu tractament", explica el Conseller Delegat d'Acció Climàtica de l'AMB. Com a referència, tractar una tona de resta costa 130,20 €, mentre que tractar una tona de matèria orgànica ben separada (contenidor marró) costa 62,90 €.

Pel que fa a la recollida selectiva d’envasos el 2023 a l'AMB va ser d'un 40,1%. Aquí, en canvi, Cerdanyola s'enfonsa en un 27%. La diferència, argumenten des de l'AMB ve donada perquè fa un any es va canviar el sistema de recollida a Barcelona, on no només s’accepten envasos sinó també altres plàstics i metalls que no són envasos. Això va fer que aquesta fracció va experimentar un gran augment (+10,3 %).

D'altra banda, el reciclatge de vidre és de 69,3% a l'AMB i de 67% a Cerdanyola; i de la fracció paper i cartró, el 45% i 41%, respecvtivament.

Quin és el model adequat?

Segons Guille López, l'impuls a la recollida selectiva passa per "trobar una sol·lució al que anomenem recollida individualitzada, que seria o el porta a porta o els contenidors intel·ligents". L'Ajuntament de Cerdanyola ja va anunciar el passat mes octubre que el model que s'implementaria a la ciutat serà mitjançant contenidors intel·ligents i passant d'una recollida bilateral a lateral.

Tot i això, des de l'AMB pensen que "el sistema més eficient a Cerdanyola, per la densitat que té el municipi, seria un model porta a porta". Al cap i a la fi, el que és la recollida va a càrrec dels ajuntaments i l'AMB és qui es fa càrrec del tractament d'aquests residus. 

El cost del tractament de residus, cada vegada més car

L’AMB calcula que si els municipis despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients el cost del tractament podria arribar a disminuir en 20 milions d’euros de cara al 2025, a causa sobretot de l’estalvi en l’impost sobre l’abocament controlat o la incineració. "Ja no només són els costos econòmics, també els ambientals, que en ple segle XXI no són admissibles", afirma López.

Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva són molt importants. L‘índex de reciclatge indica l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 € i 140 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.

En l’àmbit general, el tractament de residus s’ha encarit en 15 M€ en els darrers anys, malgrat que la quantitat de resta ha disminuït un 10 %; aquest augment és degut a l’augment de l’impost sobre l’abocament i la incineració dels residus no reciclats. Precisament per això, el mes passat el Consell Metropolità va aprovar un augment del 10% de la taxa de residus. 

Possibles sancions?

Pel que fa a l'incompliment dels objectius de cara l'any que ve, "això no suposarà sancions econòmiques encara", diu el Conseller Delegat d'Acció Climàtica de l'AMB. El que sí que passarà és que els municipis que no arribin al 55% del reciclatge, no rebran els incentius de l'AMB i l'Agència Catalana de Residus. En canvi, els municipis que ho compleixin, tindran bonificacions en les seves factures. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.