Caterina Biscari: "Tenir el Sincrotró Alba fa posar Cerdanyola al mapa de la investigació mundial"

Fa quinze anys s’inaugurava el Sincrotró Alba a Cerdanyola. Una infraestructura única a l’estat espanyol i de les poques que existeixen a Europa. Es tracta d’un centre d’investigació de matèria a través de la llum de sincrotró, l’element més important d’aquestes instal·lacions. Caterina Biscari n’és la seva directora des de 2012.

Què és i per a què serveix la llum de sincrotró?

La llum del sincrotró són bàsicament raigs X, que el que fan és trobar la informació quan interaccionen amb un cos per veure què hi ha dins seu. Aquí, però, fem una llum més potent, més focalitzada i amb més resolució de la que s'utilitza, per exemple, en un hospital per a fer una radiografia. Per produir aquesta llum es necessiten electrons accelerats i nosaltres tenim la major infraestructura d'accelerador d'electrons de tot Espanya. Aquests acceleradors emeten la llum de sincrotró a les línies experimentals, que són laboratoris específics on s'usa aquesta llum per l'estudi de la matèria en moltes aplicacions. Des de materials magnètics fins a materials de bateries, catalitzadors o químics.

I això a nivell pràctic en què influeix a la vida de les persones?

A la vida de les persones la influència no és immediata. El Sincrotró és el pas essencial que es necessita quan es vol desenvolupar una nova tecnologia o nous materials. Per exemple, tots sabem que les bateries dels nostres mòbils estan fetes de liti. Aquest liti és un material que no és infinit a la terra, per tant, estudiem com es poden fer bateries basades en altres materials o com es poden millorar les bateries de liti per allargar la seva vida mitjana o que es puguin reciclar millor. Nosaltres no farem la bateria, però per arribar a la bateria que tindrem d’aquí a 10 o 20 anys és el que estem estudiant ara.

De quin estudi és del que se senten més orgullosos d'aquests quinze anys de vida del Sincrotró?

Mira. Hem comptabilitzat els resultats publicats per investigacions públiques que s'han fet aquí i quin efecte donen a les patents. L'any passat es van fer unes 3.000 publicacions, més de 300 patents les citen directament com a estudi principal i més de 4.500 les citen com a segon estudi. És a dir, fem milers d'experiments. 

Pot posar algun exemple?

Jo et podria dir alguns dels que m'han emocionat més, com un estudi que va demostrar que certs tipus de materials poden fer que els panells solars siguin fins a un 50% més eficients del que són ara. 

"Vivim en un món en el qual es vol el resultat l'abans possible. Els estudis que fem aquí tindran resultats a la vida pràctica d'aquí 10 o 20 anys"

I creu que la gent és conscient de tot aquest procés que hi ha fins al resultat final d'un producte que podríem consumir, com és la bateria del mòbil?

Jo crec que no perquè vivim en un món en el qual es vol el resultat l'abans possible. Pensa que entre aquests estudis que et comentava i la cita de la patent a vegades passen dos anys i a vegades nou. El que passa aquí ens dona la capacitat d'entendre moltes coses. Ara tenim tretze línies de llum que funcionen i una altra en construcció. Aquí ve gent de tot el món. Aproximadament, un 60% de la gent que ve a fer experiments són d'Espanya, però la resta venen d'arreu d'Europa i també d'altres indrets del món. 

Per Cerdanyola, què significa tenir aquesta infraestructura al municipi i poder rebre tota aquesta gent d'arreu del món?

Significa que Cerdanyola està en el mapa de la investigació mundial. L'any passat vam tenir 3.500 usuaris de tot arreu. Persones que ara saben on està Cerdanyola i què és el que es fa aquí. Hem de pensar que el Sincrotró Alba és únic a tot Espanya, no hi ha un altre igual. Nosaltres som 270 persones en plantilla, però amb col·laboracions movem a milers de persones cada any i oferim llocs de treball d'alta qualitat. En els pròxims anys ampliarem la plantilla, a banda de les moltes beques que oferim. Això vol dir que tenir una infraestructura així al municipi sempre és un valor afegit. 

"Cerdanyola és una posició estratègica per a nosaltres i ens permet estar al costat d'una de les millors universitats de l'estat i de grans centres de recerca"

I al revés. Què significa pel Sincrotró Alba estar a Cerdanyola, al voltant de la UAB i diversos instituts de recerca?

És una posició estratègica. Per una banda, estem molt a prop de Barcelona, l'aeroport i tenim infraestructures de comunicació adients. D'altra banda, tenim tot aquest entorn amb una de les millors universitats de l'estat, i el que representa això a escala de col·laboració amb els estudiants, i amb centres de recerca amb qui col·laborem en projectes europeus i nacionals. 

Creu que Cerdanyola se'n beneficia tot el que podria de tenir aquesta infraestructura?

Sí. Tot és millorable, però tenim molt bona relació amb l'Ajuntament i ve molta gent a visitar-nos també. Som part de la 'Ciutat del Coneixement'. A part que molts dels treballadors viuen a Cerdanyola i, per tant, hi ha una relació, no només institucional, també quotidiana. 

De fet, al costat del Sincrotró es construirà el nou barri del Parc de l'Alba, amb més de 5.000 habitatges.

Exacte. Jo crec que serà molt positiu aquest projecte. Però això ha d'anar acompanyat amb uns bons serveis, perquè si ja estem prou col·lapsats amb el trànsit que hi ha al matí, imagina't amb l'arribada de tota aquesta gent si no es planifiquen els serveis i les infraestructures necessàries. 

També vindran empreses com Panattoni i es construirà el centre de fabricació de xips més important de l'estat, Innofab.

Precisament Innofab neix perquè nosaltres estem fent el salt d'una font de sincrotró de tercera generació al de quarta generació. Gràcies a això farem l'Alba II, que serà una extensió de les línies de llum més llargues. En projectar això, vam pensar que en aquests terrenys hi podria haver espai per a altres institucions. Per això estarem molt connectats amb ells. 

"Alba II serà una extensió de les línies de llum de sincrotró, amb una llum més concentrada que permetrà una resolució de l'estudi de la matèria deu vegades major"

Què serà l’Alba II?

La llum que emetrà Alba II serà deu vegades més petita i més concentrada, és a dir, la resolució de l'estudi de la matèria serà deu vegades major. La qual cosa farà que fem estudis més ràpidament. 

I per a quan estarà fet?

La nostra idea és estar funcionant amb Alba fins al 2029, mentre construïm Alba II al costat. Durant el 2030 pararem i desmuntarem el vell accelerador per a muntar el nou i el 2031 posar-lo en marxa, perquè estigui a ple rendiment el 2032. És a dir, vint anys després que es comencés a tenir els primers usuaris oficials. Un moment, el 2012, en el que la indústria nosabia què era un Sincrotró ni perquè servia. Tot i això, tenim ja més de cent empreses que han vingut a utilitzar les nostres infraestructures, un terç de les quals, són petites i mitjanes empreses.

És precisament un dels reptes del Sincrotró Alba, enfortir relacions amb aquestes petites i mitjanes empreses?

Sí. Hem fet un treball amb aquestes empreses d'explicar-los que aquí hi ha un instrument que poden fer servir per als seus productes i per la seva innovació. De fet, la setmana passada vam rebre a Pimec per a enfortir llaços amb ells. És important per a nosaltres, ja que representen bona part del territori.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.